Diferència entre revisions de la pàgina «Chartres, escola de»
De Wikisofia
m (bot: - a els qui es + a qui es) |
m (bot: - la vastedat de + la vastitud de) |
||
| (Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | El centre intel·lectual més important en la primera meitat del s. XII, fins que va ser eclipsat per la universitat de París. Fundada pel bisbe Fulbert l'any 990, va aconseguir fama en filosofia amb Bernat de Chartres i altres escolàstics posteriors, com el seu germà Teodoric, Gilbert de la Porrée, Guillem de Conches, i Clarembaldo d'Arres. Es coneixen les doctrines d'aquesta escola sobretot pel ''Metalogicon'', de [[Autor:Joan de Salisbury|Joan de Salisbury]]. Els seus diversos components comparteixen, a més d'un ampli coneixement dels autors de la tradició clàssica i dels primers escolàstics, un [[platonisme|platonisme]] cristianitzat, que prové sobretot del ''Timeu ''de [[Autor:Plató|Plató]], conegut a través del comentari de Calcidi, neoplatònic del s. IV | + | El centre intel·lectual més important en la primera meitat del s. XII, fins que va ser eclipsat per la universitat de París. Fundada pel bisbe Fulbert l'any 990, va aconseguir fama en filosofia amb Bernat de Chartres i altres escolàstics posteriors, com el seu germà Teodoric, Gilbert de la Porrée, Guillem de Conches, i Clarembaldo d'Arres. Es coneixen les doctrines d'aquesta escola sobretot pel ''Metalogicon'', de [[Autor:Joan de Salisbury|Joan de Salisbury]]. Els seus diversos components comparteixen, a més d'un ampli coneixement dels autors de la tradició clàssica i dels primers escolàstics, un [[platonisme|platonisme]] cristianitzat, que prové sobretot del ''Timeu ''de [[Autor:Plató|Plató]], conegut a través del comentari de Calcidi, neoplatònic del s. IV dC, i dels escrits de [[Autor:Sèneca|Sèneca]], [[Autor:Boeci|Boeci]] i [[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]], i per tant una postura realista en la disputa dels [[universals|universals]]. |
| − | Bernat de Chartres, anomenat el «gramàtic» i considerat el més platònic del seu temps, conrea l'estudi de la gramàtica llatina segons la tradició clàssica i acudeix a les teories de Plató per a la solució dels problemes que suscita. Gilbert de la Porrée (1076-1154), deixeble de Bernat, va ser també com ell canceller de l'escola, metafísic i lògic influent, i bisbe de Poitiers. Teodoric de Chartres, germà de Bernat, canceller així mateix de l'escola, destaca per la | + | Bernat de Chartres, anomenat el «gramàtic» i considerat el més platònic del seu temps, conrea l'estudi de la gramàtica llatina segons la tradició clàssica i acudeix a les teories de Plató per a la solució dels problemes que suscita. Gilbert de la Porrée (1076-1154), deixeble de Bernat, va ser també com ell canceller de l'escola, metafísic i lògic influent, i bisbe de Poitiers. Teodoric de Chartres, germà de Bernat, canceller així mateix de l'escola, destaca per la vastitud de la seva cultura clàssica i per haver intentat concordar el relat de la [[creació|creació]] del ''Gènesi'' amb la física del seu temps; al·ludeix ja a la noció del [[ímpetu, teoria de l'|''impetus'']]. |
El més important dels membres d'aquesta escola és, no obstant això, [[Autor:Joan de Salisbury|Joan de Salisbury]], culte escolàstic anglès, bisbe de Chartres, i autor d'un poema sobre els sistemes filosòfics antics. | El més important dels membres d'aquesta escola és, no obstant això, [[Autor:Joan de Salisbury|Joan de Salisbury]], culte escolàstic anglès, bisbe de Chartres, i autor d'un poema sobre els sistemes filosòfics antics. | ||
Revisió de 19:23, 5 gen 2018
El centre intel·lectual més important en la primera meitat del s. XII, fins que va ser eclipsat per la universitat de París. Fundada pel bisbe Fulbert l'any 990, va aconseguir fama en filosofia amb Bernat de Chartres i altres escolàstics posteriors, com el seu germà Teodoric, Gilbert de la Porrée, Guillem de Conches, i Clarembaldo d'Arres. Es coneixen les doctrines d'aquesta escola sobretot pel Metalogicon, de Joan de Salisbury. Els seus diversos components comparteixen, a més d'un ampli coneixement dels autors de la tradició clàssica i dels primers escolàstics, un platonisme cristianitzat, que prové sobretot del Timeu de Plató, conegut a través del comentari de Calcidi, neoplatònic del s. IV dC, i dels escrits de Sèneca, Boeci i Agustí d'Hipona, i per tant una postura realista en la disputa dels universals.
Bernat de Chartres, anomenat el «gramàtic» i considerat el més platònic del seu temps, conrea l'estudi de la gramàtica llatina segons la tradició clàssica i acudeix a les teories de Plató per a la solució dels problemes que suscita. Gilbert de la Porrée (1076-1154), deixeble de Bernat, va ser també com ell canceller de l'escola, metafísic i lògic influent, i bisbe de Poitiers. Teodoric de Chartres, germà de Bernat, canceller així mateix de l'escola, destaca per la vastitud de la seva cultura clàssica i per haver intentat concordar el relat de la creació del Gènesi amb la física del seu temps; al·ludeix ja a la noció del impetus.
El més important dels membres d'aquesta escola és, no obstant això, Joan de Salisbury, culte escolàstic anglès, bisbe de Chartres, i autor d'un poema sobre els sistemes filosòfics antics.
L'escola es caracteritza per impartir un ensenyament cultíssim, d'acord amb el seu temps, del trivium i el quadrivium, on tenen cabuda autors cristians i pagans. Als estudiants que es queixaven de la duresa de l'ensenyament d'aquestes «humanitats», a qui es deia «cornificienses» (de Cornificius, detractor de Virgili), els aconsellava Gilbert de la Porrée que es dediquessin més aviat a l'ofici de forners.