Diferència entre revisions de la pàgina «A priori / a posteriori»
De Wikisofia
m (bot: -contingentement +contingentment) |
m (bot: - posteriori''.No és + posteriori''. No és) |
||
(Hi ha 10 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del llatí «anteriorment» i «posteriorment»)</small> | <small>(del llatí «anteriorment» i «posteriorment»)</small> | ||
− | Des del s. XVII, s'aplica a dues classes diferents d'enunciats, quan es considera la manera com arribem a saber la seva veritat. Són'' a priori'' aquells enunciats la veritat dels quals s'origina en la mateixa raó, mentre que són ''a posteriori'' aquells la veritat dels quals procedeix de la seva concordança amb l'experiència. ''A priori'' significa, per tant, ''amb anterioritat a l'experiència'', o independentment d'ella, no en sentit psicològic, sinó en sentit lògic: no és necessari recórrer a l'experiència per conèixer que un enunciat és veritable. ''A posteriori ''significa'' amb posterioritat a l'experiència''. Els enunciats la veritat dels quals es coneix independentment de l'experiència, per només la raó, són al mateix temps enunciats ''necessàriament veritables'' (no poden ser falsos i el seu oposat és una [[autocontradicció|autocontradicció]]), mentre que els enunciats la veritat dels quals es coneix mitjançant el recurs a l'experiència són enunciats'' contingentment veritables ''(poden ser falsos i el seu oposat és igualment possible). | + | Des del s. XVII, s'aplica a dues classes diferents d'enunciats, quan es considera la manera com arribem a saber la seva veritat. Són'' a priori'' aquells enunciats la veritat dels quals s'origina en la mateixa raó, mentre que són ''a posteriori'' aquells la veritat dels quals procedeix de la seva concordança amb l'experiència. ''A priori'' significa, per tant, ''amb anterioritat a l'experiència'', o independentment d'ella, no en sentit psicològic, sinó en sentit lògic: no és necessari recórrer a l'experiència per a conèixer que un enunciat és veritable. ''A posteriori ''significa'' amb posterioritat a l'experiència''. Els enunciats la veritat dels quals es coneix independentment de l'experiència, per només la raó, són al mateix temps enunciats ''necessàriament veritables'' (no poden ser falsos i el seu oposat és una [[autocontradicció|autocontradicció]]), mentre que els enunciats la veritat dels quals es coneix mitjançant el recurs a l'experiència són enunciats'' contingentment veritables ''(poden ser falsos i el seu oposat és igualment possible). |
− | Així doncs, el necessari pot conèixer-se'' a priori'', mentre que | + | Així doncs, el necessari pot conèixer-se ''a priori'', mentre que el que és contingent només es coneix ''a posteriori''. No és necessari recórrer a l'experiència per a saber amb certesa que «si algú és solter, llavors no està casat», n'hi ha prou amb conèixer només el significat dels termes, mentre que per a saber si hi ha «solters infeliços» és necessari recórrer als fets. |
[[Image:kant11.gif|thumb|__I. Kant__]] | [[Image:kant11.gif|thumb|__I. Kant__]] | ||
− | [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] ([[Recurs:cita Kant 13| | + | [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] ([[Recurs:cita Kant 13|veg. citació]]) va relacionar aquesta distinció amb la seva pròpia entre [[analític |analític/sintètic]], admetent que els analítics són ''a priori'' i els ''a posteriori'' són sintètics, però que, a més, existeixen els [[judicis sintètics a priori|''judicis sintètics a priori'']] ([[Recurs:Hospers sobre veritats a priori|veg. exemple]]). Amb l'excepció de Kant, sol mantenir-se que els enunciats analítics són ''a priori'' i els sintètics ''a posteriori''. No obstant això, [[Autor:Bunge, Mario|M. Bunge]] |
sosté la possibilitat d'enunciats analítics i a posteriori i [[Autor:Kripke, Saul|S. Kripke]] afirma que no coincideix la distinció ''a priori / a posteriori'' amb la de necessari / contingent. | sosté la possibilitat d'enunciats analítics i a posteriori i [[Autor:Kripke, Saul|S. Kripke]] afirma que no coincideix la distinció ''a priori / a posteriori'' amb la de necessari / contingent. | ||
− | ([[Recurs:Popper: divisió dels enunciats| | + | ([[Recurs:Popper: divisió dels enunciats|veg. text]]). |
Revisió de 21:57, 1 nov 2017
(del llatí «anteriorment» i «posteriorment»)
Des del s. XVII, s'aplica a dues classes diferents d'enunciats, quan es considera la manera com arribem a saber la seva veritat. Són a priori aquells enunciats la veritat dels quals s'origina en la mateixa raó, mentre que són a posteriori aquells la veritat dels quals procedeix de la seva concordança amb l'experiència. A priori significa, per tant, amb anterioritat a l'experiència, o independentment d'ella, no en sentit psicològic, sinó en sentit lògic: no és necessari recórrer a l'experiència per a conèixer que un enunciat és veritable. A posteriori significa amb posterioritat a l'experiència. Els enunciats la veritat dels quals es coneix independentment de l'experiència, per només la raó, són al mateix temps enunciats necessàriament veritables (no poden ser falsos i el seu oposat és una autocontradicció), mentre que els enunciats la veritat dels quals es coneix mitjançant el recurs a l'experiència són enunciats contingentment veritables (poden ser falsos i el seu oposat és igualment possible).
Així doncs, el necessari pot conèixer-se a priori, mentre que el que és contingent només es coneix a posteriori. No és necessari recórrer a l'experiència per a saber amb certesa que «si algú és solter, llavors no està casat», n'hi ha prou amb conèixer només el significat dels termes, mentre que per a saber si hi ha «solters infeliços» és necessari recórrer als fets.
Kant (veg. citació) va relacionar aquesta distinció amb la seva pròpia entre analític/sintètic, admetent que els analítics són a priori i els a posteriori són sintètics, però que, a més, existeixen els judicis sintètics a priori (veg. exemple). Amb l'excepció de Kant, sol mantenir-se que els enunciats analítics són a priori i els sintètics a posteriori. No obstant això, M. Bunge sosté la possibilitat d'enunciats analítics i a posteriori i S. Kripke afirma que no coincideix la distinció a priori / a posteriori amb la de necessari / contingent.
(veg. text).