Diferència entre revisions de la pàgina «Tarski, Alfred»
De Wikisofia
m (bot: - 60%;"> Veure referències + 60%;"> Vegeu referències) |
|||
| (4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Tarski | |Cognom=Tarski | ||
}} | }} | ||
| − | Lògic, matemàtic i filòsof polonès, nascut a Varsòvia. Va ser professor en aquesta ciutat i després va emigrar als EUA, on va ser professor de matemàtiques, primer a Harvard i posteriorment a Califòrnia (Berkeley), on va morir. Una de les seves principals aportacions a la [[lingüística|lingüística]] i a la [[lògica|lògica]] ha estat la seva [[veritat, teoria semàntica de la|teoria semàntica de la veritat]], investigació que va començar en els anys trenta i va culminar amb la publicació, en 1933, del seu treball sobre'' El concepte de veritat en els llenguatges de les ciències deductives '', en la qual exposa una teoria de la [[veritat|veritat]], en paraules seves, «materialment adequada i formalment correcta». ( | + | Lògic, matemàtic i filòsof polonès, nascut a Varsòvia. Va ser professor en aquesta ciutat i després va emigrar als EUA, on va ser professor de matemàtiques, primer a Harvard i posteriorment a Califòrnia (Berkeley), on va morir. Una de les seves principals aportacions a la [[lingüística|lingüística]] i a la [[lògica|lògica]] ha estat la seva [[veritat, teoria semàntica de la|teoria semàntica de la veritat]], investigació que va començar en els anys trenta i va culminar amb la publicació, en 1933, del seu treball sobre'' El concepte de veritat en els llenguatges de les ciències deductives '', en la qual exposa una teoria de la [[veritat|veritat]], en paraules seves, «materialment adequada i formalment correcta». (Veg. les dades bibliogàfiques següents).→ <center><div class='mw-collapsible mw-collapsed' style="width: 60%;"> |
| − | + | Vegeu referències bibliogràfiques. → | |
<div class='mw-collapsible-content'> | <div class='mw-collapsible-content'> | ||
| − | <small>Teoria que exposa en ''Der Wahrheitsbegriff in den formalisierten Sprachen'' (1935),trad. alemanya d'una obra en | + | <small>Teoria que exposa en ''Der Wahrheitsbegriff in den formalisierten Sprachen'' (1935),trad. alemanya d'una obra en polonès, ''El concepte de veritat en els llenguatges de les ciències deductives'' (1933), i en ''The Semantic Conception of Truth and the Foundations of Semantics'', en «Philosophy and Phenomenological Research», 4 (1944) 341-376; trad. cast.: ''La concepción semántica de la verdad y los fundamentos de la semántica científica'', en ''Antología Semántica'', recopilada per M. Bunge, Nueva Visión, Buenos Aires 1960; y Facultad de Filosofía y Letras, UBA, Buenos Aires 1965, i Ediciones Nueva Visión, Buenos Aires 1972 (resum de treballs anteriors).</small> |
</div></div></center> | </div></div></center> | ||
A aquesta concepció, situada en la línia del concepte clàssic i aristotèlic de la [[veritat, teoria de la correspondència|veritat com a correspondència]] entre el [[pensament|pensament]] i els [[fet|fets]], Tarski la denomina «concepció semàntica de la veritat». Segons aquesta teoria la veritat és una propietat semàntica dels [[enunciat|enunciats]] o proposicions, perquè és definible en termes de conceptes semàntics, que, portat del seu fisicalisme, redueix a conceptes lògic-matemàtics. Juntament amb Abraham Robinson (1918-1974), va elaborar la teoria matemàtica de [[model|models]]. Alguns aspectes de la seva teoria semàntica es deuen a la influència del seu mestre [[Autor:Lesniewski, Stanislaw|Leśniewski]]. La seva obra filosòfica de major importància és ''Logic, Semantics, and Metamathematics ''[Lògica, semàntica i metamatemàtica] (1956). | A aquesta concepció, situada en la línia del concepte clàssic i aristotèlic de la [[veritat, teoria de la correspondència|veritat com a correspondència]] entre el [[pensament|pensament]] i els [[fet|fets]], Tarski la denomina «concepció semàntica de la veritat». Segons aquesta teoria la veritat és una propietat semàntica dels [[enunciat|enunciats]] o proposicions, perquè és definible en termes de conceptes semàntics, que, portat del seu fisicalisme, redueix a conceptes lògic-matemàtics. Juntament amb Abraham Robinson (1918-1974), va elaborar la teoria matemàtica de [[model|models]]. Alguns aspectes de la seva teoria semàntica es deuen a la influència del seu mestre [[Autor:Lesniewski, Stanislaw|Leśniewski]]. La seva obra filosòfica de major importància és ''Logic, Semantics, and Metamathematics ''[Lògica, semàntica i metamatemàtica] (1956). | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
Revisió de 22:33, 17 maig 2018
Avís: El títol a mostrar «Alfred Tarski» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Tarski, Alfred».
Lògic, matemàtic i filòsof polonès, nascut a Varsòvia. Va ser professor en aquesta ciutat i després va emigrar als EUA, on va ser professor de matemàtiques, primer a Harvard i posteriorment a Califòrnia (Berkeley), on va morir. Una de les seves principals aportacions a la lingüística i a la lògica ha estat la seva teoria semàntica de la veritat, investigació que va començar en els anys trenta i va culminar amb la publicació, en 1933, del seu treball sobre El concepte de veritat en els llenguatges de les ciències deductives , en la qual exposa una teoria de la veritat, en paraules seves, «materialment adequada i formalment correcta». (Veg. les dades bibliogàfiques següents).→
Vegeu referències bibliogràfiques. →
Teoria que exposa en Der Wahrheitsbegriff in den formalisierten Sprachen (1935),trad. alemanya d'una obra en polonès, El concepte de veritat en els llenguatges de les ciències deductives (1933), i en The Semantic Conception of Truth and the Foundations of Semantics, en «Philosophy and Phenomenological Research», 4 (1944) 341-376; trad. cast.: La concepción semántica de la verdad y los fundamentos de la semántica científica, en Antología Semántica, recopilada per M. Bunge, Nueva Visión, Buenos Aires 1960; y Facultad de Filosofía y Letras, UBA, Buenos Aires 1965, i Ediciones Nueva Visión, Buenos Aires 1972 (resum de treballs anteriors).
A aquesta concepció, situada en la línia del concepte clàssic i aristotèlic de la veritat com a correspondència entre el pensament i els fets, Tarski la denomina «concepció semàntica de la veritat». Segons aquesta teoria la veritat és una propietat semàntica dels enunciats o proposicions, perquè és definible en termes de conceptes semàntics, que, portat del seu fisicalisme, redueix a conceptes lògic-matemàtics. Juntament amb Abraham Robinson (1918-1974), va elaborar la teoria matemàtica de models. Alguns aspectes de la seva teoria semàntica es deuen a la influència del seu mestre Leśniewski. La seva obra filosòfica de major importància és Logic, Semantics, and Metamathematics [Lògica, semàntica i metamatemàtica] (1956).