Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Ruyer 1»
De Wikisofia
(adding es) |
|||
| (Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Ruyer 1|Idioma=Español}} |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Ruyer 1|Idioma=Español}} | ||
El principal avantatge d'aquests sistemes «de la primera generació» [,,,], és la simplicitat de regles de derivació, reduïdes a dues: | El principal avantatge d'aquests sistemes «de la primera generació» [,,,], és la simplicitat de regles de derivació, reduïdes a dues: | ||
| Línia 37: | Línia 9: | ||
Aquest avantatge té com a contrapartida el caràcter artificial de la construcció, que apareix ja en l'elecció dels axiomes, i el caràcter tediós i pesat de les demostracions. | Aquest avantatge té com a contrapartida el caràcter artificial de la construcció, que apareix ja en l'elecció dels axiomes, i el caràcter tediós i pesat de les demostracions. | ||
| − | Així, el sistema de Frege (modificat per Lukasiewicz) suposa tres axiomes, construïts només amb els operadors <math>\rightarrow, ¬, [...]</math>. | + | Així, el sistema de [[Autor:Frege, Gottlob|Frege]] (modificat per [[Autor:Lukasiewicz, Jan|Lukasiewicz]]) suposa tres axiomes, construïts només amb els operadors <math>\rightarrow, ¬, [...]</math>. |
1) <math>\vdash (p\rightarrow (q\rightarrow p))</math><br> | 1) <math>\vdash (p\rightarrow (q\rightarrow p))</math><br> | ||
Revisió de 16:32, 27 set 2018
El principal avantatge d'aquests sistemes «de la primera generació» [,,,], és la simplicitat de regles de derivació, reduïdes a dues:
a) regla de separació (o modus ponens, nom d'una variant del sil·logisme hipotètic):
b) regla de substitució en els axiomes i teoremes.
Aquest avantatge té com a contrapartida el caràcter artificial de la construcció, que apareix ja en l'elecció dels axiomes, i el caràcter tediós i pesat de les demostracions.
Així, el sistema de Frege (modificat per Lukasiewicz) suposa tres axiomes, construïts només amb els operadors [math]\displaystyle{ \rightarrow, ¬, [...] }[/math].
1) [math]\displaystyle{ \vdash (p\rightarrow (q\rightarrow p)) }[/math]
2) [math]\displaystyle{ \vdash (p\rightarrow (q\rightarrow r))\rightarrow((p\rightarrow q)\rightarrow(p\rightarrow r)) }[/math]
3) [math]\displaystyle{ \vdash (¬p\rightarrow ¬q) \rightarrow (q\rightarrow p) }[/math]
Es pot demostrar que la fórmula
[math]\displaystyle{ (p\rightarrow p) }[/math]
que semblar expressar una veritat lògica més fonamental que cadascun dels tres axiomes, és en realitat un teorema, obtingut per demostració: en substituir en l'axioma 2,
[math]\displaystyle{ q }[/math] per [math]\displaystyle{ (p\rightarrow p) }[/math] i [math]\displaystyle{ r }[/math] per [math]\displaystyle{ p }[/math]
s'obté una fórmula la forma de la qual és l'axioma 1:
axioma 1 [math]\displaystyle{ \rightarrow }[/math](axioma 1 [math]\displaystyle{ \rightarrow }[/math][math]\displaystyle{ (p\rightarrow p) }[/math]
dues aplicacions de la regla de separació permeten obtenir
[math]\displaystyle{ (p\rightarrow p) }[/math]
| P. B. Ruyer, Logique, Presses Universitaires de France, 1994, 2ª ed., p. 81. |
Original en castellà
La principal ventaja de estos sistemas «de la primera generación» [,,,], es la simplicidad de reglas de derivación, reducidas a dos:
a) regla de separación (o modus ponens, nombre de una variante del silogismo hipotético):
b) regla de sustitución en los axiomas y teoremas.
Esta ventaja tiene como contrapartida el carácter artificial de la construcción, que aparece ya en la elección de los axiomas, y el carácter tedioso y pesado de las demostraciones.
Así, el sistema de Frege (modificado por Lukasiewicz) supone tres axiomas, construidos sólo con los operadores [math]\displaystyle{ \rightarrow, ¬, [...] }[/math].
1) [math]\displaystyle{ \vdash (p\rightarrow (q\rightarrow p)) }[/math]
2) [math]\displaystyle{ \vdash (p\rightarrow (q\rightarrow r))\rightarrow((p\rightarrow q)\rightarrow(p\rightarrow r)) }[/math]
3) [math]\displaystyle{ \vdash (¬p\rightarrow ¬q) \rightarrow (q\rightarrow p) }[/math]
Se puede demostrar que la fórmula
[math]\displaystyle{ (p\rightarrow p) }[/math]
que parecer expresar una verdad lógica más fundamental que cada uno de los tres axiomas, es en realidad un teorema, obtenido por demostración: al sustituir en el axioma 2,
[math]\displaystyle{ q }[/math] por [math]\displaystyle{ (p\rightarrow p) }[/math] y [math]\displaystyle{ r }[/math] por [math]\displaystyle{ p }[/math]
se obtiene una fórmula cuya forma es el axioma 1:
axioma 1 [math]\displaystyle{ \rightarrow }[/math](axioma 1 [math]\displaystyle{ \rightarrow }[/math][math]\displaystyle{ (p\rightarrow p) }[/math]
dos aplicaciones de la regla de separación permiten obtener
[math]\displaystyle{ (p\rightarrow p) }[/math]