Diferència entre revisions de la pàgina «Explicació històrica»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "I. Nagel" a "E. Nagel") |
|||
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | Tipus d'[[explicació|explicació]] de fets històrics en el qual l'[[explanans|''explanans'']] intenta ser una exposició de les accions intencionals, o de la [[intencionalitat|intencionalitat]], dels agents humans | + | Tipus d'[[explicació|explicació]] de fets històrics en el qual l'[[explanans|''explanans'']] intenta ser una exposició de les accions intencionals, o de la [[intencionalitat|intencionalitat]], dels agents humans. |
+ | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
+ | <center>(Veg. exemple ↓)</center> | ||
+ | <div class='mw-collapsible-content'> | ||
+ | ::Les explicacions històriques d'accions individuals són respostes a qüestions similars a les investigades en els estudis socials de l'actualitat sota el títol d'«anàlisi de raons». L'«anàlisi de raons» és un ús metodològicament conscient de les tècniques d'investigació elaborades recentment per a determinar per què la gent es comporta com ho fa en certes ocasions, per exemple, per què els immigrants d'un país determinat abandonen la seva terra natal, per què les persones que expressen la seva intenció de votar en certa elecció després no ho fan o per què les persones s'inscriuen en un club de llibres i no en un altre. | ||
+ | ::{{Ref|Ref=E. Nagel,'' La estructura de la ciencia'', Paidós, Buenos Aires 1981, p. 498.|Cita=true}} | ||
+ | |||
+ | ::([[Recurs:E. Nagel 1|veg. exemple]]). | ||
+ | </div></div> | ||
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
|Etiqueta=Epistemologia | |Etiqueta=Epistemologia | ||
}} | }} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 10:43, 30 set 2018
Tipus d'explicació de fets històrics en el qual l'explanans intenta ser una exposició de les accions intencionals, o de la intencionalitat, dels agents humans.
- Les explicacions històriques d'accions individuals són respostes a qüestions similars a les investigades en els estudis socials de l'actualitat sota el títol d'«anàlisi de raons». L'«anàlisi de raons» és un ús metodològicament conscient de les tècniques d'investigació elaborades recentment per a determinar per què la gent es comporta com ho fa en certes ocasions, per exemple, per què els immigrants d'un país determinat abandonen la seva terra natal, per què les persones que expressen la seva intenció de votar en certa elecció després no ho fan o per què les persones s'inscriuen en un club de llibres i no en un altre.
E. Nagel, La estructura de la ciencia, Paidós, Buenos Aires 1981, p. 498. |
- (veg. exemple).