Dret

 (del llatí rectum,línia recta, el just, el recte, i té a veure amb rectitudo,allò que està en línia recta)

Segons la seva etimologia –que en català i altres llengües està en relació amb «recte» o amb «la direcció recta», mentre que en el llatí ius, amb iustitia, justícia, de iussum,mandat, o iustum,el just–, allò que és just o correcte, allò que està manat. En el sentit habitual és el sistema de normes amb què es regulen i ordenen de forma positiva i obligatòria les relacions entre individus en el si de la comunitat. Al sistema de normes i deures se l'anomena ordre jurídic o ordenament jurídic, el qual ha de ser un sistema coherent, que coordini les diverses llibertats dels individus, ha d'estar positivament establert, ha d'obligar coactivament i poder imposar-se per mitjà de la força a tots els membres d'una societat. L'objecte del dret, allò sobri que regula el sistema jurídic, són les relacions entre individus; els subjectes del dret són primàriament i pròpiament els individus i, per derivació, altres subjectes «culturals» o socials, com la família, el poble o l'Estat. Les relacions entre subjectes de dret es regulen, no només dins de la pròpia comunitat, sinó també en comunitats més àmplies, com l'europea, per exemple, o la comunitat internacional.

Al llarg de la història del pensament, el dret s'ha definit de diverses maneres. El jurista romà Ulpiano (mort cap a 223 dC) el defineix com l'art del bo i el just. Tomàs d'Aquino com una ordenació de les relacions entre persones directament orientada al bé comú i indirectament orientada al bé personal. Per a Thomas Hobbes és la llibertat de fer o no fer alguna cosa, mentre que la llei obliga a fer o no fer alguna cosa. Segons Kant és la conciliació de la llibertat d'un amb la de l'altre, d'acord amb una llei comuna de la llibertat. En l'idealisme de Hegel, dret és el «regne de la llibertat realitzada», d'on brolla el món de l'esperit. Per a Marx, la voluntat de la classe burgesa convertida en llei.

En el dret es distingeix fonamentalment entre dret objectiu i dret subjectiu. Es diu objectiu al conjunt de normes, vigents en una comunitat, que regulen les relacions entre individus; es diu dret subjectiu a la facultat o voluntat, emparada per les normes objectives, de poder exigir alguna cosa. Al dret subjectiu correspon, en els altres, el deure jurídic.

Distinció important és la clàssica entre dret natural i dret positiu.

Vg. drets dels animals, ius gentium