Diferència entre revisions de la pàgina «Avicebró (Shlomo Ibn Gabirol)»
De Wikisofia
m (bot: - partidari del [[hilemorfisme|hilem + partidari de l'[[hilemorfisme|hilem) |
|||
(Hi ha 4 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 6: | Línia 6: | ||
<small>(de l'àrab Shlomo Ibn Gabirol)</small> | <small>(de l'àrab Shlomo Ibn Gabirol)</small> | ||
− | Filòsof jueu nascut a Màlaga, el primer filòsof jueu espanyol i un dels pensadors hebreus més importants de l' | + | Filòsof jueu nascut a Màlaga, el primer filòsof jueu espanyol i un dels pensadors hebreus més importants de l'edat mitjana, a qui els cristians coneixien com a poeta religiós, autor de ''La corona reial''. La seva obra filosòfica, atribuïda llavors a un àrab al que anomenaven Avicebró o Avencebrol, el títol del qual en la traducció llatina és ''Fons vitae'' [Font de la vida], escrita en àrab, va ser criticada per [[Autor:Albert Magne, sant|Albert Magne]] i, sobretot, per [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]], i acusada de [[materialisme|materialisme]], per a defensar que l'enteniment pensa per la seva pròpia naturalesa material, i de [[neoplatonisme|neoplatonisme]], respectivament. Avicebró és partidari de l'[[hilemorfisme|hilemorfisme]] universal: tot menys [[Déu|Déu]], és matèria i forma, també les substàncies espirituals. A aquesta orientació [[Aristotelisme|aristotèlica]] bàsica afegeix la d'entendre la filosofia com orientada a unir l'ànima amb el món intel·ligible, que tant és l'enteniment separat, d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], com el món de les idees de [[Autor:Plató|Plató]]. Per Avicebró, filosofia és «coneixement de si mateix». |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Avicebron.jpg | |Imatge=Avicebron.jpg |
Revisió de 23:58, 5 feb 2018
(de l'àrab Shlomo Ibn Gabirol)
Filòsof jueu nascut a Màlaga, el primer filòsof jueu espanyol i un dels pensadors hebreus més importants de l'edat mitjana, a qui els cristians coneixien com a poeta religiós, autor de La corona reial. La seva obra filosòfica, atribuïda llavors a un àrab al que anomenaven Avicebró o Avencebrol, el títol del qual en la traducció llatina és Fons vitae [Font de la vida], escrita en àrab, va ser criticada per Albert Magne i, sobretot, per Tomàs d'Aquino, i acusada de materialisme, per a defensar que l'enteniment pensa per la seva pròpia naturalesa material, i de neoplatonisme, respectivament. Avicebró és partidari de l'hilemorfisme universal: tot menys Déu, és matèria i forma, també les substàncies espirituals. A aquesta orientació aristotèlica bàsica afegeix la d'entendre la filosofia com orientada a unir l'ànima amb el món intel·ligible, que tant és l'enteniment separat, d'Aristòtil, com el món de les idees de Plató. Per Avicebró, filosofia és «coneixement de si mateix».