Diferència entre revisions de la pàgina «Porfiri»
De Wikisofia
m (bot: - com [[arbre + com a [[arbre) |
|||
| (5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
|Nom=Porfiri | |Nom=Porfiri | ||
}} | }} | ||
| − | (Πορφύριος) Filòsof neoplatònic grec. Va néixer a Tir. En Cesarea va ser alumne d'Orígenes, posteriorment es va traslladar a Atenes, on va ser deixeble de Casio | + | <small>(Πορφύριος</small>) Filòsof neoplatònic grec. Va néixer a Tir. En Cesarea va ser alumne d'Orígenes, posteriorment es va traslladar a Atenes, on va ser deixeble de Casio Longí. L'any 263 se'n va anar a Roma on va conèixer a [[Autor:Plotí|Plotí]], del que va ser el seu fidel deixeble, i a qui va succeir a partir de l'any 270. Va morir a Roma. |
El més destacable de la labor de Porfiri va ser la seva dedicació a donar a conèixer el pensament de Plotí, del que va ser el seu biògraf (''Vida de Plotí'') i l'editor de les seves obres: les ''Ennèades''. Com a pensador, Porfiri va accentuar els trets més místics i ascètics del [[neoplatonisme|neoplatonisme]], i va introduir en ell elements procedents de tradicions teúrgiques i màgiques orientals, que van influir en el pensament de [[Autor:Jàmblic|Jàmblic]]. Va accentuar el dualisme entre cos i ànima i va estar molt influenciat pel [[pitagorisme|pitagorisme]]. En el seu pensament es troben també influències aristotèliques, i influències d'autors com [[Autor:Posidoni|Posidoni]] i Antíoc d'Ascaló. | El més destacable de la labor de Porfiri va ser la seva dedicació a donar a conèixer el pensament de Plotí, del que va ser el seu biògraf (''Vida de Plotí'') i l'editor de les seves obres: les ''Ennèades''. Com a pensador, Porfiri va accentuar els trets més místics i ascètics del [[neoplatonisme|neoplatonisme]], i va introduir en ell elements procedents de tradicions teúrgiques i màgiques orientals, que van influir en el pensament de [[Autor:Jàmblic|Jàmblic]]. Va accentuar el dualisme entre cos i ànima i va estar molt influenciat pel [[pitagorisme|pitagorisme]]. En el seu pensament es troben també influències aristotèliques, i influències d'autors com [[Autor:Posidoni|Posidoni]] i Antíoc d'Ascaló. | ||
| − | Va combatre el [[cristianisme|cristianisme]] en el seu ''Contra cristianisme'', obra en quinze llibres. Però, a més de la seva obra de divulgació del pensament de Plotí, Porfiri va exercir una important, encara que indirecta, influència en el pensament posterior gràcies a la seva obra ''Isagoge'' (introducció al tractat aristotèlic de les categories), que estudia els [[predicables|predicables]], text que, a través dels posteriors comentaris de Marco Vitorino i, especialment, de [[Autor:Boeci|Boeci]], van mantenir l'interès per la [[lògica|lògica]] durant l'època medieval. En aquesta obra Porfiri va interpretar la lògica aristotèlica des de les bases del neoplatonisme, però un famós paràgraf sobre la subsistència o no dels gèneres i les espècies, i del seu caràcter corpori o no, va estar a la base de la important disputa medieval sobre els [[universals|universals]]. També va exercir una gran influència el seu mètode dicotòmic de classificació, conegut com [[arbre de Porfiri|''arbre de Porfiri'']]. | + | Va combatre el [[cristianisme|cristianisme]] en el seu ''Contra cristianisme'', obra en quinze llibres. Però, a més de la seva obra de divulgació del pensament de Plotí, Porfiri va exercir una important, encara que indirecta, influència en el pensament posterior gràcies a la seva obra ''Isagoge'' (introducció al tractat aristotèlic de les categories), que estudia els [[predicables|predicables]], text que, a través dels posteriors comentaris de Marco Vitorino i, especialment, de [[Autor:Boeci|Boeci]], van mantenir l'interès per la [[lògica|lògica]] durant l'època medieval. En aquesta obra Porfiri va interpretar la lògica aristotèlica des de les bases del neoplatonisme, però un famós paràgraf sobre la subsistència o no dels gèneres i les espècies, i del seu caràcter corpori o no, va estar a la base de la important disputa medieval sobre els [[universals|universals]]. També va exercir una gran influència el seu mètode dicotòmic de classificació, conegut com a [[arbre de Porfiri|''arbre de Porfiri'']]. |
Altres obres destacables són: ''Cronografia; De la filosofia deduïda dels oracles; Introducció a l'astrologia; Sentències sobre els intel·ligibles; Sobre la tornada de l'ànima ''i ''Vida de Pitàgores.'' També va escriure diversos textos sobre matemàtiques, retòrica, moral i lògica. | Altres obres destacables són: ''Cronografia; De la filosofia deduïda dels oracles; Introducció a l'astrologia; Sentències sobre els intel·ligibles; Sobre la tornada de l'ànima ''i ''Vida de Pitàgores.'' També va escriure diversos textos sobre matemàtiques, retòrica, moral i lògica. | ||
| − | + | {{ImatgePrincipal | |
| + | |Imatge=porphyry.jpg | ||
| + | }} | ||
{{So}} | {{So}} | ||
Revisió de 21:17, 18 oct 2017
(Πορφύριος) Filòsof neoplatònic grec. Va néixer a Tir. En Cesarea va ser alumne d'Orígenes, posteriorment es va traslladar a Atenes, on va ser deixeble de Casio Longí. L'any 263 se'n va anar a Roma on va conèixer a Plotí, del que va ser el seu fidel deixeble, i a qui va succeir a partir de l'any 270. Va morir a Roma.
El més destacable de la labor de Porfiri va ser la seva dedicació a donar a conèixer el pensament de Plotí, del que va ser el seu biògraf (Vida de Plotí) i l'editor de les seves obres: les Ennèades. Com a pensador, Porfiri va accentuar els trets més místics i ascètics del neoplatonisme, i va introduir en ell elements procedents de tradicions teúrgiques i màgiques orientals, que van influir en el pensament de Jàmblic. Va accentuar el dualisme entre cos i ànima i va estar molt influenciat pel pitagorisme. En el seu pensament es troben també influències aristotèliques, i influències d'autors com Posidoni i Antíoc d'Ascaló.
Va combatre el cristianisme en el seu Contra cristianisme, obra en quinze llibres. Però, a més de la seva obra de divulgació del pensament de Plotí, Porfiri va exercir una important, encara que indirecta, influència en el pensament posterior gràcies a la seva obra Isagoge (introducció al tractat aristotèlic de les categories), que estudia els predicables, text que, a través dels posteriors comentaris de Marco Vitorino i, especialment, de Boeci, van mantenir l'interès per la lògica durant l'època medieval. En aquesta obra Porfiri va interpretar la lògica aristotèlica des de les bases del neoplatonisme, però un famós paràgraf sobre la subsistència o no dels gèneres i les espècies, i del seu caràcter corpori o no, va estar a la base de la important disputa medieval sobre els universals. També va exercir una gran influència el seu mètode dicotòmic de classificació, conegut com a arbre de Porfiri.
Altres obres destacables són: Cronografia; De la filosofia deduïda dels oracles; Introducció a l'astrologia; Sentències sobre els intel·ligibles; Sobre la tornada de l'ànima i Vida de Pitàgores. També va escriure diversos textos sobre matemàtiques, retòrica, moral i lògica.