Volksgeist

Terme alemany que significa esperit del poble. En la tradició del moviment del Sturm und Drang i del romanticisme, i més concretament en el si de la filosofia del llenguatge de Herder i de Wilhelm von Humboldt, s'afirmava que, en la mesura en què el llenguatge és expressió de l'ànima, la llengua d'un poble (Volk) expressa les característiques pròpies del seu esperit (Geist) o el seu Volksgeist. Hegel, inspirant-se possiblement en Montesquieu, aplica aquest terme a la consciència que un poble, com a manifestació col·lectiva i històrica de l'esperit, té de si mateix, de la seva història, costums, dret, religió, institucions, etc. Aquesta consciència de si mateix és, al seu entendre, una manifestació particular i concreta de l'esperit universal (veg. text). Montesquieu va utilitzar l'expressió «esperit general de les nacions», i els moviments nacionalistes han recorregut amb freqüència a aquest concepte.