Diferència entre revisions de la pàgina «Càlcul utilitarista»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "incerteza" a "incertesa") |
|||
| (4 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | És l'aplicació del principi [[utilitarisme|utilitarista]] del major bé per al major nombre possible de persones, tenint en compte totes les alternatives possibles de presència de plaer i absència de dolor, i les diverses circumstàncies individuals i socials en què ocorren. Es concreta en una aritmètica del benestar, que no s'aplica als [[sentiment|sentiments]] subjectius, sinó als avantatges i desavantatges que provenen de la satisfacció o de la insatisfacció. Quan es tracta d'una sola persona, els paràmetres | + | És l'aplicació del principi [[utilitarisme|utilitarista]] del major bé per al major nombre possible de persones, tenint en compte totes les alternatives possibles de presència de plaer i absència de dolor, i les diverses circumstàncies individuals i socials en què ocorren. Es concreta en una aritmètica del benestar, que no s'aplica als [[sentiment|sentiments]] subjectius, sinó als avantatges i desavantatges que provenen de la satisfacció o de la insatisfacció. Quan es tracta d'una sola persona, els paràmetres –que [[Autor:Bentham, Jeremy|Bentham]] anomena'' elements'' o ''dimensions del valor''– que aquesta ha de considerar són: ''intensitat, durada, certesa o incertesa, immediatesa o llunyania, fecunditat i puresa ''(quan es tracta de considerar la tendència d'un determinat acte, la fecunditat es refereix a la probabilitat de donar lloc a un acte de la seva mateixa espècie: si del plaer ve plaer, si del dolor ve dolor; la puresa es refereix a la probabilitat de no donar lloc a un acte de l'espècie contrària: si el plaer dóna dolor, i si el dolor dóna plaer). Quan es tracta d'un cert nombre de persones, a aquests paràmetres cal afegir la seva ''extensió'', és a dir, el nombre de persones que abasta. |
| − | El càlcul utilitarista suposa, doncs, la consecució d'un màxim de [[felicitat|felicitat]] i un mínim de dolor d'acord amb el balanç final de les decisions, tenint en compte aquesta aritmètica de valoracions. El principi d'utilitat val tant | + | El càlcul utilitarista suposa, doncs, la consecució d'un màxim de [[felicitat|felicitat]] i un mínim de dolor d'acord amb el balanç final de les decisions, tenint en compte aquesta aritmètica de valoracions. El principi d'utilitat val tant per l'[[individu|individu]] aïllat com per la [[societat|societat]] i el mateix [[estat|Estat]]. En aquest cas, el [[bé comú|bé comú]] no és sinó la suma dels plaers del major nombre possible de ciutadans; alguna cosa és socialment bona perquè està d'acord amb el principi d'utilitat: la felicitat del major nombre possible de persones. |
{{Etiqueta|Etiqueta=Ètica}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Ètica}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 23:42, 6 jul 2018
És l'aplicació del principi utilitarista del major bé per al major nombre possible de persones, tenint en compte totes les alternatives possibles de presència de plaer i absència de dolor, i les diverses circumstàncies individuals i socials en què ocorren. Es concreta en una aritmètica del benestar, que no s'aplica als sentiments subjectius, sinó als avantatges i desavantatges que provenen de la satisfacció o de la insatisfacció. Quan es tracta d'una sola persona, els paràmetres –que Bentham anomena elements o dimensions del valor– que aquesta ha de considerar són: intensitat, durada, certesa o incertesa, immediatesa o llunyania, fecunditat i puresa (quan es tracta de considerar la tendència d'un determinat acte, la fecunditat es refereix a la probabilitat de donar lloc a un acte de la seva mateixa espècie: si del plaer ve plaer, si del dolor ve dolor; la puresa es refereix a la probabilitat de no donar lloc a un acte de l'espècie contrària: si el plaer dóna dolor, i si el dolor dóna plaer). Quan es tracta d'un cert nombre de persones, a aquests paràmetres cal afegir la seva extensió, és a dir, el nombre de persones que abasta.
El càlcul utilitarista suposa, doncs, la consecució d'un màxim de felicitat i un mínim de dolor d'acord amb el balanç final de les decisions, tenint en compte aquesta aritmètica de valoracions. El principi d'utilitat val tant per l'individu aïllat com per la societat i el mateix Estat. En aquest cas, el bé comú no és sinó la suma dels plaers del major nombre possible de ciutadans; alguna cosa és socialment bona perquè està d'acord amb el principi d'utilitat: la felicitat del major nombre possible de persones.