Autor:Cavendish, Margaret

Filòsofa anglesa. Margaret Cavendish, duquessa de Newcastle, es va distingir com una aguda crítica del dualisme cartesià. No acceptava la tesi de Descartes que situava en la glàndula pineal el centre de trobada entre una ment immaterial i, per tant, inextensa, amb el cos, entès com a substància extensa operant com una màquina. Cavendish ridiculitzava l'explicació cartesiana d'una ment externa i separada del cos, i ratllava d'orgullosos als mecanicistes cartesians que sostenien que el jo existeix separadament del cos, mentre consideraven als animals com a mers autòmats. En l'última de les seves Cartes filosòfiques Cavendish defensa que la ment es troba entremesclada amb tot el corporal. Així, «és l'ull el que veu objectes i la mà la que els sent». Defensa la naturalesa «automotora», que s'organitza en diferents nivells que culminen en el coneixement racional. «Jo crec que l'ull, orella, nas i tot el cos, tenen coneixement», de manera que hi ha un «doble coneixement» que culmina en el racional, que és «subtil i puro». D'aquesta manera, per a ella, els animals, lluny de ser simples màquines, com sostenia el mecanicisme cartesià, formen un continu amb els humans, i encara que no posseeixen discurs ni saben de regles matemàtiques, posseeixen, en major o menor grau, intel·ligència. D'altra banda, Cavendish també va criticar les explicacions físiques de tipus corpuscular i va defensar explicacions de tipus qualitatiu.