Diferència entre revisions de la pàgina «Tomàs d'Aquino: analogia del ser»
De Wikisofia
m (Jorcor ha mogut Recurs:Tomás d'Aquino: analogia del ser a Recurs:Tomàs d'Aquino: analogia del ser: Text de reemplaçament - "Tomás" a "Tomàs") |
m (Text de reemplaçament - "''Els filòsofs medievals." a "''Los filósofos medievales'.") |
||
| (Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki | {{RecursWiki | ||
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
| Línia 16: | Línia 7: | ||
}} | }} | ||
El creador i la creatura es redueixen a alguna cosa un, no per comunitat d'univocació, sinó d'analogia. Aquesta comunitat pot ser de dues classes: o perquè alguns éssers participen alguna cosa un amb ordre de prioritat i de posterioritat, com la potència i l'acte la raó de ser, i el mateix la substància i l'accident, o perquè un rep l'ésser i el nom d'un altre. Aquesta és l'analogia que té la creatura envers el creador: la creatura, en efecte, no té ser sinó en tant que procedeix del primer ens, ni rep el nom d'ens sinó en tant que imita al primer ens; i el mateix succeeix amb la saviesa i les altres coses que es diuen de la creatura. | El creador i la creatura es redueixen a alguna cosa un, no per comunitat d'univocació, sinó d'analogia. Aquesta comunitat pot ser de dues classes: o perquè alguns éssers participen alguna cosa un amb ordre de prioritat i de posterioritat, com la potència i l'acte la raó de ser, i el mateix la substància i l'accident, o perquè un rep l'ésser i el nom d'un altre. Aquesta és l'analogia que té la creatura envers el creador: la creatura, en efecte, no té ser sinó en tant que procedeix del primer ens, ni rep el nom d'ens sinó en tant que imita al primer ens; i el mateix succeeix amb la saviesa i les altres coses que es diuen de la creatura. | ||
| − | {{Ref|Ref=''Comentari als quatre llibres de les sentències de Pere Llombard'', Llibre I, Pról., c.2, a. 2, (en C. Fernández, '' | + | {{Ref|Ref=''Comentari als quatre llibres de les sentències de Pere Llombard'', Llibre I, Pról., c.2, a. 2, (en C. Fernández, ''Los filósofos medievales'. Selecció de textos'', 2 vols., BAC, Madrid 1980, vol. II, p. 240-241).|Títol=Comentari als quatre llibres de les sentències de Pere Llombard'', Llibre I, Pról., c.2, a. 2, (en C. Fernández, ''Los filósofos medievales'. Selecció de textos|Cita=true}} |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | }} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 22:00, 28 set 2016
El creador i la creatura es redueixen a alguna cosa un, no per comunitat d'univocació, sinó d'analogia. Aquesta comunitat pot ser de dues classes: o perquè alguns éssers participen alguna cosa un amb ordre de prioritat i de posterioritat, com la potència i l'acte la raó de ser, i el mateix la substància i l'accident, o perquè un rep l'ésser i el nom d'un altre. Aquesta és l'analogia que té la creatura envers el creador: la creatura, en efecte, no té ser sinó en tant que procedeix del primer ens, ni rep el nom d'ens sinó en tant que imita al primer ens; i el mateix succeeix amb la saviesa i les altres coses que es diuen de la creatura.
| Comentari als quatre llibres de les sentències de Pere Llombard, Llibre I, Pról., c.2, a. 2, (en C. Fernández, Los filósofos medievales'. Selecció de textos, 2 vols., BAC, Madrid 1980, vol. II, p. 240-241). |