Diferència entre revisions de la pàgina «Fideisme»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "deístas" a "deistes") |
m (bot: - com ho va + com el va) |
||
(6 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | En general, és l'afirmació de la insuficiència de la [[raó|raó]] per fonamentar qualsevol [[creença|creença]], religiosa, moral o científica. En aquest sentit ampli, poden considerar-se postures fideistes les mantingudes per tots aquells que sostenen que la [[fe|fe]] religiosa manca de tot fonament racional, com per exemple [[Autor:Kierkegaard, Søren Aabye|S. Kierkegaard]], i aquells que afirmen que els pressupostos fonamentals de la ciència no són demostrables i s'accepten per fe, per exemple, [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]]. En un sentit històric, molt més estricte, fideisme és la manifestació | + | En general, és l'afirmació de la insuficiència de la [[raó|raó]] per a fonamentar qualsevol [[creença|creença]], religiosa, moral o científica. En aquest sentit ampli, poden considerar-se postures fideistes les mantingudes per tots aquells que sostenen que la [[fe|fe]] religiosa manca de tot fonament racional, com per exemple [[Autor:Kierkegaard, Søren Aabye|S. Kierkegaard]], i aquells que afirmen que els pressupostos fonamentals de la ciència no són demostrables i s'accepten per fe, per exemple, [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]]. En un sentit històric, molt més estricte, fideisme és la manifestació d'[[irracionalisme|irracionalisme]] apareguda a França, en el s. XIX, juntament amb el [[tradicionalisme|tradicionalisme,]] i sostinguda entre d'altres per [[Autor:Bonald, Louis-Gabriel-Ambroise, vescomte de|L.G. de Bonald]], L. Bautain (''La filosofia del cristianisme'', 1835) A. Bonnetty i [[Autor:Lamennais, Hugues Felicité|Robert de Lamennais]], però també per [[Autor:Jacobi, Friedrich Heinrich|Heinrich Jacobi]] i [[Autor:Schleiermacher, Friedrich|Schleiermacher]] a Alemanya, segons la qual la'' fe'', i no la [[raó|raó]], o la racionabilitat, és fonament suficient per a la [[creença|creença]] religiosa i tota veritat d'ordre [[metafísica|metafísic]], moral o religiós descansa sobre el «[[sentiment|sentiment]]» i de cap manera sobre la raó. |
− | Encara que els termes en què ha d'entendre's el concepte ampli de fideisme no són molt definits, el significat del fideisme històric sí queda clar per la forma com | + | Encara que els termes en què ha d'entendre's el concepte ampli de fideisme no són molt definits, el significat del fideisme històric sí queda clar per la forma com el va interpretar i va condemnar el concili Vaticà I, en la constitució dogmàtica ''De fide catholica'', de 14 d'abril de 1870 (Denzinger 1781-1820), afirmant que la raó humana té la capacitat natural de conèixer a [[Déu|Déu]] i de conèixer els [[preàmbuls de la fe|preàmbuls de la fe]]. |
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment |
Revisió de 14:19, 3 nov 2018
En general, és l'afirmació de la insuficiència de la raó per a fonamentar qualsevol creença, religiosa, moral o científica. En aquest sentit ampli, poden considerar-se postures fideistes les mantingudes per tots aquells que sostenen que la fe religiosa manca de tot fonament racional, com per exemple S. Kierkegaard, i aquells que afirmen que els pressupostos fonamentals de la ciència no són demostrables i s'accepten per fe, per exemple, B. Russell. En un sentit històric, molt més estricte, fideisme és la manifestació d'irracionalisme apareguda a França, en el s. XIX, juntament amb el tradicionalisme, i sostinguda entre d'altres per L.G. de Bonald, L. Bautain (La filosofia del cristianisme, 1835) A. Bonnetty i Robert de Lamennais, però també per Heinrich Jacobi i Schleiermacher a Alemanya, segons la qual la fe, i no la raó, o la racionabilitat, és fonament suficient per a la creença religiosa i tota veritat d'ordre metafísic, moral o religiós descansa sobre el «sentiment» i de cap manera sobre la raó.
Encara que els termes en què ha d'entendre's el concepte ampli de fideisme no són molt definits, el significat del fideisme històric sí queda clar per la forma com el va interpretar i va condemnar el concili Vaticà I, en la constitució dogmàtica De fide catholica, de 14 d'abril de 1870 (Denzinger 1781-1820), afirmant que la raó humana té la capacitat natural de conèixer a Déu i de conèixer els preàmbuls de la fe.