Diferència entre revisions de la pàgina «Hiparc de Nicea»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "equinoccios" a "equinoccis") |
m (bot: - 127 a. de C.. + 127 aC.) |
||
| (7 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{AutorWiki}} | {{AutorWiki}} | ||
{{Autor | {{Autor | ||
| − | |Nom= | + | |Nom=Hiparc de Nicea |
}} | }} | ||
<small>(en grec [[Grec::Ἴππαρχος]])</small> | <small>(en grec [[Grec::Ἴππαρχος]])</small> | ||
| − | Astrònom grec nascut a Nicea de Bitínia. Va treballar a Alexandria i Rodes, on va efectuar la major part de les seves observacions entre els anys 161 al 127 | + | Astrònom grec nascut a Nicea de Bitínia. Va treballar a Alexandria i Rodes, on va efectuar la major part de les seves observacions entre els anys 161 al 127 aC. Basant-se en els estudis dels babilonis, en els dels astrònoms alexandrins Timocharis i Aristilo però, sobretot, en les seves pròpies observacions, va elaborar el primer catàleg d'estels i va calcular la durada de l'any solar en 365 dies i 6 hores. Va ser el primer a descobrir la precesión dels equinoccis, l'excentricitat aparent del sol i irregularitats en el moviment de la lluna. Com a defensor del geocentrisme, va intentar conciliar la creença en el moviment circular i uniforme dels cossos celestes amb les observacions. Se li atribueix la invenció de l'astrolabio. Les seves dades i càlculs van ser utilitzats per [[Autor:Ptolemeu, Claudi|Claudi Ptolemeu]], que el seu ''Almagest'' va constituir la base del [[cosmologia|model geocèntric del món]]. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=hiparco.gif | |Imatge=hiparco.gif | ||
Revisió de 16:45, 15 oct 2017
(en grec Ἴππαρχος)
Astrònom grec nascut a Nicea de Bitínia. Va treballar a Alexandria i Rodes, on va efectuar la major part de les seves observacions entre els anys 161 al 127 aC. Basant-se en els estudis dels babilonis, en els dels astrònoms alexandrins Timocharis i Aristilo però, sobretot, en les seves pròpies observacions, va elaborar el primer catàleg d'estels i va calcular la durada de l'any solar en 365 dies i 6 hores. Va ser el primer a descobrir la precesión dels equinoccis, l'excentricitat aparent del sol i irregularitats en el moviment de la lluna. Com a defensor del geocentrisme, va intentar conciliar la creença en el moviment circular i uniforme dels cossos celestes amb les observacions. Se li atribueix la invenció de l'astrolabio. Les seves dades i càlculs van ser utilitzats per Claudi Ptolemeu, que el seu Almagest va constituir la base del model geocèntric del món.