Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Husserl: les essències i el factum»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "facticidad" a "facticitat")
m (bot: - lliure, això és, + lliure, és a dir,)
 
(9 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Husserl: les essències i el factum|Idioma=Español}}
+
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Husserl: les essències i el factum|Idioma=Català}}
les essències i el ''factum''
+
(Les essències i el ''factum'')
  
Partint de l'exemple de la percepció d'aquesta taula, variem l'objecte de la percepció «taula» amb tota llibertat; però de manera que seguim tenint una percepció com a percepció d'alguna cosa [...] començant, per exemple, per variar en la imaginació, de manera totalment arbitrària, la seva forma, els seus colors, etc., mantenint de manera idèntica tan sols l'aparèixer perceptivament. Amb altres paraules, abstenint-nos de tota afirmació respecte de la seva validesa de ser, transformem el ''factum ''d'aquesta percepció en una pura possibilitat entre altres pures possibilitats totalment opcionals -però possibilitats pures de percepcions-. Per així dir-ho, transferim la percepció real al regne de les irrealidades, del com-si, que ens procura les possibilitats ''pures''; pures de tot el que les lliga a aquest ''factum ''i a tot ''factum ''en general. En aquest últim respecte, tampoc mantenim aquestes possibilitats enllaçades amb el ''ego ''posat al mateix temps com a fàctic, sinó precisament com l'imaginable d'una manera completament lliure per la fantasia, de tal sort que per endavant podríem haver pres com a exemple inicial una percepció imaginària, fora de tota referència a la resta de la nostra vida fàctica. El tipus «percepció» així obtingut flota per així dir-ho en l'aire -en l'aire de les pures coses imaginables-. Així, despullat de tota facticitat, s'ha convertit en el ''eidos ''«percepció», l'àmbit ''ideal de la qual ''integren totes les percepcions ''idealiter ''possibles quan pures coses imaginables. Les anàlisis de la percepció són llavors ''anàlisi d'essències''; tot el que hem exposat sobre les síntesis, horitzons de potencialitat, etc., pertanyents al tipus «percepció», val essencialment, com és fàcil tirar de veure, per tot quant pot formar-se en aquesta lliure variació i, per tant, per a totes les percepcions imaginables en general. Amb altres paraules, val amb absoluta ''universalitat ''essencial i és essencialment necessari per a tot cas particular que s'esculli i, per tant, per a tota percepció fàctica, en la mesura en què tot ''factum ''pot pensar-se com a mer exemple d'una possibilitat pura.
+
§ 34. ''Desenvolupament segons els principis del mètode fenomenològic. L'anàlisi transcendental com a anàlisi eidètica.''
{{Ref|Ref=''Meditacions cartesianes'', IV, § 34 (Edicions Paulinas, Madrid 1979, p. 124-125).|Títol=Meditacions cartesianes|Cita=true}}
+
 
 +
[...] Partint de l'exemple d'aquesta percepció d'una taula, variem amb plena llibertat l'objecte de percepció taula, però de tal manera que retinguem la percepció com a percepció d'alguna cosa, sigui la que sigui, començant potser per a fingir de manera totalment arbitrària canvis de figura, de color, etc., mantenint idèntic només l'aparèixer com a aparèixer perceptiu. En altres paraules: deixant en suspens la seva validesa d'ésser, transformem el fet d'aquesta percepció en una pura possibilitat, una possibilitat entre altres possibilitats ''pures qualsevulla'', però possibilitats pures de percepcions. Traslladem com qui diu la percepció real al regne de les irrealitats, del com-si, que ens lliura les possibilitats ''pures'', pures de tot lligam amb el fet i amb tot fet en general. En aquesta perspectiva, tampoc no mantenim aquestes possibilitats en el lligam amb l'ego fàctic coposat, sinó precisament com a concebibilitat plenament lliure de la fantasia, de manera que des del principi hauríem pogut prendre també com a exemple de partida un fantasiejar sobre un percebre, al marge de tota relació amb la resta de la nostra vida fàctica. El tipus general percepció així obtingut, per dir-ho d'alguna manera, sura en l'aire, en l'aire de les concebibilitats absolutament pures. Així deslliurat  de tota facticitat, ha esdevingut l'''eidos'' percepció, l'abast ''ideal'' del qual el constitueixen totes les percepcions idealment possibles com a pures concebibilitats.
 +
 
 +
Les anàlisis de la percepció són llavors ''anàlisis d'essència''. Tot el que hem exposat sobre les síntesis pertanyents al tipus de percepció, sobre horitzons de potencialitat, etc. val essencialment, com és fàcil de veure, per a tot el que es pot formar en aquesta variació lliure, és a dir, per a totes les percepcions concebibles en general; en altres paraules, val en absoluta ''generalitat essencial'' i amb necessitat essencial per a cada cas particular que considerem i, per tant, també per a cada percepció fàctica, en la mesura que tot fet ha de ser pensat com a mer exemple d'una pura possibilitat.
 +
 
 +
{{Ref|Ref=''Meditacions cartesianes'', Med. 4, § 34 (Edicions Universitat de Barcelona, Filosofia UB Sèrie Magna, Barcelona 1916. Traducció i estudi introductori de Francesc Pereña Blasi i Joan González-Guardiola, p. 89-90).|Títol=Meditacions cartesianes|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 13:23, 4 juny 2018

(Les essències i el factum)

§ 34. Desenvolupament segons els principis del mètode fenomenològic. L'anàlisi transcendental com a anàlisi eidètica.

[...] Partint de l'exemple d'aquesta percepció d'una taula, variem amb plena llibertat l'objecte de percepció taula, però de tal manera que retinguem la percepció com a percepció d'alguna cosa, sigui la que sigui, començant potser per a fingir de manera totalment arbitrària canvis de figura, de color, etc., mantenint idèntic només l'aparèixer com a aparèixer perceptiu. En altres paraules: deixant en suspens la seva validesa d'ésser, transformem el fet d'aquesta percepció en una pura possibilitat, una possibilitat entre altres possibilitats pures qualsevulla, però possibilitats pures de percepcions. Traslladem com qui diu la percepció real al regne de les irrealitats, del com-si, que ens lliura les possibilitats pures, pures de tot lligam amb el fet i amb tot fet en general. En aquesta perspectiva, tampoc no mantenim aquestes possibilitats en el lligam amb l'ego fàctic coposat, sinó precisament com a concebibilitat plenament lliure de la fantasia, de manera que des del principi hauríem pogut prendre també com a exemple de partida un fantasiejar sobre un percebre, al marge de tota relació amb la resta de la nostra vida fàctica. El tipus general percepció així obtingut, per dir-ho d'alguna manera, sura en l'aire, en l'aire de les concebibilitats absolutament pures. Així deslliurat de tota facticitat, ha esdevingut l'eidos percepció, l'abast ideal del qual el constitueixen totes les percepcions idealment possibles com a pures concebibilitats.

Les anàlisis de la percepció són llavors anàlisis d'essència. Tot el que hem exposat sobre les síntesis pertanyents al tipus de percepció, sobre horitzons de potencialitat, etc. val essencialment, com és fàcil de veure, per a tot el que es pot formar en aquesta variació lliure, és a dir, per a totes les percepcions concebibles en general; en altres paraules, val en absoluta generalitat essencial i amb necessitat essencial per a cada cas particular que considerem i, per tant, també per a cada percepció fàctica, en la mesura que tot fet ha de ser pensat com a mer exemple d'una pura possibilitat.


Meditacions cartesianes, Med. 4, § 34 (Edicions Universitat de Barcelona, Filosofia UB Sèrie Magna, Barcelona 1916. Traducció i estudi introductori de Francesc Pereña Blasi i Joan González-Guardiola, p. 89-90).