Diferència entre revisions de la pàgina «Lakatos: classes de falsacionisme»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "refutado" a "refutat") |
(modificant original) |
||
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Lakatos: classes de falsacionisme|Idioma=Español}} | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Lakatos: classes de falsacionisme|Idioma=Español}} |
Pel falsacionista ingenu qualsevol teoria que pugui interpretar-se com experimentalment falsable és «acceptable» o «científica». Per al falsacionisme refinat, una teoria és «acceptable» o «científica» només si té un excés de contingut empíric corroborat en relació amb la seva predecessora (o rival). Aquesta condició pot descompondre's en dos apartats: que la nova teoria tingui excés de contingut empíric (''acceptabilitat 1'') i que una part d'aquest excés de contingut resulti verificat (''acceptabilitat 2'') [...] Pel falsacionista ingenu una teoria és ''falsada ''per un enunciat observacional («reforçat») que entra en conflicte amb ella [...] Per al falsacionisme refinat, una teoria científica ''T'' queda falsada si i només si una altra teoria ''T''' ha estat proposada i té les següents característiques: | Pel falsacionista ingenu qualsevol teoria que pugui interpretar-se com experimentalment falsable és «acceptable» o «científica». Per al falsacionisme refinat, una teoria és «acceptable» o «científica» només si té un excés de contingut empíric corroborat en relació amb la seva predecessora (o rival). Aquesta condició pot descompondre's en dos apartats: que la nova teoria tingui excés de contingut empíric (''acceptabilitat 1'') i que una part d'aquest excés de contingut resulti verificat (''acceptabilitat 2'') [...] Pel falsacionista ingenu una teoria és ''falsada ''per un enunciat observacional («reforçat») que entra en conflicte amb ella [...] Per al falsacionisme refinat, una teoria científica ''T'' queda falsada si i només si una altra teoria ''T''' ha estat proposada i té les següents característiques: | ||
Línia 7: | Línia 7: | ||
:2) ''T' '' explica l'èxit previ de ''T'';això és, tot el contingut no refutat de ''T'' està inclòs [...] en el contingut ''T'''. | :2) ''T' '' explica l'èxit previ de ''T'';això és, tot el contingut no refutat de ''T'' està inclòs [...] en el contingut ''T'''. | ||
: | : | ||
− | :3) Una part de l'excés de contingut de ''T''' resulta corroborat{{Ref|Ref=''La | + | :3) Una part de l'excés de contingut de ''T''' resulta corroborat{{Ref|Ref=''La metodología de los programas de investigación científica'', Alianza, Madrid 1983, p. 46-47.|Títol=La metodología de los programas de investigación científica|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 23:44, 24 maig 2017
Pel falsacionista ingenu qualsevol teoria que pugui interpretar-se com experimentalment falsable és «acceptable» o «científica». Per al falsacionisme refinat, una teoria és «acceptable» o «científica» només si té un excés de contingut empíric corroborat en relació amb la seva predecessora (o rival). Aquesta condició pot descompondre's en dos apartats: que la nova teoria tingui excés de contingut empíric (acceptabilitat 1) i que una part d'aquest excés de contingut resulti verificat (acceptabilitat 2) [...] Pel falsacionista ingenu una teoria és falsada per un enunciat observacional («reforçat») que entra en conflicte amb ella [...] Per al falsacionisme refinat, una teoria científica T queda falsada si i només si una altra teoria T' ha estat proposada i té les següents característiques:
- 1) T' té un excés de contingut empíric en relació amb T; això és, prediu fets nous, improbables o fins i tot exclosos per T.
- 2) T' explica l'èxit previ de T;això és, tot el contingut no refutat de T està inclòs [...] en el contingut T'.
- 3) Una part de l'excés de contingut de T' resulta corroborat
La metodología de los programas de investigación científica, Alianza, Madrid 1983, p. 46-47. |
Original en castellà
Para el falsacionista ingenuo cualquier teoría que pueda interpretarse como experimentalmente falsable es «aceptable» o «científica». Para el falsacionismo refinado, una teoría es «aceptable» o «científica» sólo si tiene un exceso de contenido empírico corroborado con relación a su predecesora (o rival). Esta condición puede descomponerse en dos apartados: que la nueva teoría tenga exceso de contenido empírico (aceptabilidad 1) y que una parte de ese exceso de contenido resulte verificado (aceptabilidad 2) [...] Para el falsacionista ingenuo una teoría es falsada por un enunciado observacional («reforzado») que entra en conflicto con ella [...] Para el falsacionismo refinado, una teoría científica T queda falsada si y sólo si otra teoría T' ha sido propuesta y tiene las siguientes características:
- 1) T' tiene un exceso de contenido empírico con relación a T; esto es, predice hechos nuevos, improbables o incluso excluidos por T.
- 2) T' explica el éxito previo de T;esto es, todo el contenido no refutado de T está incluido [...] en el contenido T'.
- 3) Una parte del exceso de contenido de T' resulta corroborado