Diferència entre revisions de la pàgina «Sacristán Luzón, Manuel»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "d'Heidegger" a "de Heidegger") |
m (bot: - bibliogràfic al fet que ha + bibliogràfic a què ha) |
||
(10 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 2: | Línia 2: | ||
{{Autor | {{Autor | ||
|Nom=Manuel | |Nom=Manuel | ||
− | |Cognom= | + | |Cognom=Sacristán Luzón |
}} | }} | ||
− | Filòsof marxista espanyol, nascut a Madrid. Estudia dret i filosofia a Barcelona i lògica a la universitat de Münster (Alemanya) durant els anys 1954-1956 i, a partir d'aquesta data és nomenat professor de lògica, història de la filosofia i metodologia de la ciència a la Universitat Central de Barcelona. Per raons polítiques és expulsat de la universitat, en 1965, i no serà reintegrat a ella fins a 1971; durant aquest temps duu a terme cuidades i meritòries traduccions, i d'aquesta època és la seva polèmica amb [[Autor: | + | Filòsof marxista espanyol, nascut a Madrid. Estudia dret i filosofia a Barcelona i lògica a la universitat de Münster (Alemanya) durant els anys 1954-1956 i, a partir d'aquesta data és nomenat professor de lògica, història de la filosofia i metodologia de la ciència a la Universitat Central de Barcelona. Per raons polítiques és expulsat de la universitat, en 1965, i no serà reintegrat a ella fins a 1971; durant aquest temps duu a terme cuidades i meritòries traduccions, i d'aquesta època és la seva polèmica amb [[Autor:Bueno, Gustavo|Gustavo Bueno]] sobre el paper de la filosofia en els estudis universitaris i sobre l'existència o no d'una filosofia «substantiva». El Consell de Rectors rebutja, en 1979, la seva designació a catedràtic extraordinari de la universitat de Barcelona. Posteriorment ensenya a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i de nou en Facultat d'Econòmiques de Barcelona, fent classes de Metodologia de les Ciències Socials. |
− | Després de la publicació, en 1959, de la seva tesi de doctorat, ''Les idees gnoseològiques de Heidegger'', obra que enllaça amb els seus interessos inicials | + | Després de la publicació, en 1959, de la seva tesi de doctorat, ''Les idees gnoseològiques de Heidegger'', obra que enllaça amb els seus interessos inicials per l'[[existencialisme|existencialisme]] i la [[fenomenologia|fenomenologia]], s'orienta aviat, per influx dels cursos en Münster, cap a la filosofia de la ciència, la lògica i el [[marxisme|marxisme]]; és autor del primer text important de lògica simbòlica publicat a Espanya, i introductor d'aquests estudis a la universitat, i és considerat un dels autors clàssics del marxisme espanyol, en una línia no dogmàtica que considera el marxisme com una [[concepció del món|visió del món]] científica. A més de l'activitat purament acadèmica i de les seves influents traduccions –una de les més importants, l{{'}}''Antologia'' d'Antonio [[Autor:Gramsci, Antonio|Gramsci]]–, funda i dirigeix les revistes «Materials» i «Mentrestant» i en elles aboca les seves últimes preocupacions per l'[[Ecologia]], el pacifisme i el [[feminisme|feminisme]]. La seva capacitat d'investigació metòdica i crítica s'aplica ininterrompudament a molt diverses publicacions, articles en revistes especialitzades i conferències, que abasten tant la temàtica marxista, la [[lògica|lògica]] i la història de la ciència com el pacifisme, l'ecologia o qüestions de política alternativa; l'abundant material bibliogràfic a què ha donat origen la seva activitat teòrica i pràctica alhora no ha estat publicat encara completament. |
− | Sabio en el sentit socràtic del terme, investigador profund, professor excepcional, militant antifeixista en temps de dictadura, roman com a exemple de rigor intel·lectual i actituds ètiques en la memòria recent de molts, companys i deixebles, a | + | Sabio en el sentit socràtic del terme, investigador profund, professor excepcional, militant antifeixista en temps de dictadura, roman com a exemple de rigor intel·lectual i actituds ètiques en la memòria recent de molts, companys i deixebles, a qui ha ensenyat a pensar i a viure. |
− | ( | + | (Veg. [[Recurs:Sacristán: el marxisme, concepció científica del món|text 1]] i [[Recurs:Sacristán, Manuel: el teorema de Gödel|text 2]]). |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=sacris2.gif | |Imatge=sacris2.gif | ||
Línia 74: | Línia 74: | ||
}} | }} | ||
{{BiblioPage | {{BiblioPage | ||
− | |BiblioPage=Obres de Manuel | + | |BiblioPage=Obres de Manuel Sacristán |
}} | }} | ||
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió de 23:30, 30 gen 2018
Avís: El títol a mostrar «Manuel Sacristán Luzón» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Sacristán Luzón, Manuel».
Filòsof marxista espanyol, nascut a Madrid. Estudia dret i filosofia a Barcelona i lògica a la universitat de Münster (Alemanya) durant els anys 1954-1956 i, a partir d'aquesta data és nomenat professor de lògica, història de la filosofia i metodologia de la ciència a la Universitat Central de Barcelona. Per raons polítiques és expulsat de la universitat, en 1965, i no serà reintegrat a ella fins a 1971; durant aquest temps duu a terme cuidades i meritòries traduccions, i d'aquesta època és la seva polèmica amb Gustavo Bueno sobre el paper de la filosofia en els estudis universitaris i sobre l'existència o no d'una filosofia «substantiva». El Consell de Rectors rebutja, en 1979, la seva designació a catedràtic extraordinari de la universitat de Barcelona. Posteriorment ensenya a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i de nou en Facultat d'Econòmiques de Barcelona, fent classes de Metodologia de les Ciències Socials.
Després de la publicació, en 1959, de la seva tesi de doctorat, Les idees gnoseològiques de Heidegger, obra que enllaça amb els seus interessos inicials per l'existencialisme i la fenomenologia, s'orienta aviat, per influx dels cursos en Münster, cap a la filosofia de la ciència, la lògica i el marxisme; és autor del primer text important de lògica simbòlica publicat a Espanya, i introductor d'aquests estudis a la universitat, i és considerat un dels autors clàssics del marxisme espanyol, en una línia no dogmàtica que considera el marxisme com una visió del món científica. A més de l'activitat purament acadèmica i de les seves influents traduccions –una de les més importants, l'Antologia d'Antonio Gramsci–, funda i dirigeix les revistes «Materials» i «Mentrestant» i en elles aboca les seves últimes preocupacions per l'Ecologia, el pacifisme i el feminisme. La seva capacitat d'investigació metòdica i crítica s'aplica ininterrompudament a molt diverses publicacions, articles en revistes especialitzades i conferències, que abasten tant la temàtica marxista, la lògica i la història de la ciència com el pacifisme, l'ecologia o qüestions de política alternativa; l'abundant material bibliogràfic a què ha donat origen la seva activitat teòrica i pràctica alhora no ha estat publicat encara completament.
Sabio en el sentit socràtic del terme, investigador profund, professor excepcional, militant antifeixista en temps de dictadura, roman com a exemple de rigor intel·lectual i actituds ètiques en la memòria recent de molts, companys i deixebles, a qui ha ensenyat a pensar i a viure.