Diferència entre revisions de la pàgina «Cura»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} '''cuidat / guareix (''Sorge'')''' thumb|Martin Heidegger En la la ''analítica existenciaria'' del ''ser-aquí ''que Aut...».) |
m (Text de reemplaçament - "existenciaria" a "existenciària") |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
[[File:heidegg3.gif|thumb|Martin Heidegger]] | [[File:heidegg3.gif|thumb|Martin Heidegger]] | ||
| − | En la la ''analítica | + | En la la ''analítica existenciària'' del ''ser-aquí ''que [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] duu a terme a ''Ser i temps'', els [[existenciario (Existenziall)|''existenciarios'']] que han anat sorgint al llarg d'ella es compilen finalment en la noció de ''capellà'', que es defineix com ''pre-ser-es-ja-a-el-món''. En efecte, aquesta noció recull, d'una banda, el caràcter de sempre ja haver estat (''pre-ser'') essencial en ser-aquí; el de projectar les seves possibilitats ''(pre-ser-es)'', així com el de ''ser'' sempre ''en'' alguna cosa que denominem ''món'', i que és l'horitzó en el qual es comprenen els ens, això és, el sentit del seu ser. Amb tot, la noció de ''cura ''no suposa en absolut la resposta a la pregunta pel [[ser|ser]] sinó, en tot cas, la culminació de la seva preparació. Que el ''ser-aquí'' es concebi com sempre havent-hi ja estat, juntament amb el caràcter de ''projecte'' de la seva existència, la qual cosa posarà en relleu és que el que en definitiva funciona com a sentit del ser és una certa noció de [[temporalitat|''temporalitat'']] l'anàlisi de la qual, en principi, és el que hauria de poder portar-nos a la reposada de la pregunta per l'ésser. |
L'existenciaridad, facticidad i caiguda del «[[Dasein|ser aquí]]» no poden per menys que causar-li [[Angst|angoixa]] (''Angst''); la «existència trivial» que li impedeix ser sí mateix i es constitueix en un temor amenaçador que li obliga a trobar-se a si mateix i a preguntar-se pel que pot arribar a ser ([[Recurs:Cita d'Heidegger 3|veure cita]]). Això és, a ''cuidar-se ''de si mateix; si respecte dels ens, el «ser aquí» sent «preocupació» (''Besorgen'') i respecte d'uns altres «ser aquí» «sol·licitud», respecte de si mateix sent i s'expressa com a «cura» (''Sorge''). La «cura» és l'ésser de l'home, més definible així que amb cap altra definició derivada com pogués ser la de ''animal racional''. L'home és «cuidat»; tot la resta, [[enteniment|enteniment]], [[voluntat|voluntat]], [[desitjo|desig]], passions, etc. prové de la cura ([[Recurs:Heidegger, Martin: l'home segons la rondalla d'Higinio|veure text]] ). Ara bé, la cura, com a expressió de l'ésser d'home, no només no pot exercir-se més que en el [[temps|temps]], sinó que a més rep el seu sentit de la [[temporalitat|temporalitat]] de l'home. (Amb la col·laboració de Maite Saurí Navarro.) | L'existenciaridad, facticidad i caiguda del «[[Dasein|ser aquí]]» no poden per menys que causar-li [[Angst|angoixa]] (''Angst''); la «existència trivial» que li impedeix ser sí mateix i es constitueix en un temor amenaçador que li obliga a trobar-se a si mateix i a preguntar-se pel que pot arribar a ser ([[Recurs:Cita d'Heidegger 3|veure cita]]). Això és, a ''cuidar-se ''de si mateix; si respecte dels ens, el «ser aquí» sent «preocupació» (''Besorgen'') i respecte d'uns altres «ser aquí» «sol·licitud», respecte de si mateix sent i s'expressa com a «cura» (''Sorge''). La «cura» és l'ésser de l'home, més definible així que amb cap altra definició derivada com pogués ser la de ''animal racional''. L'home és «cuidat»; tot la resta, [[enteniment|enteniment]], [[voluntat|voluntat]], [[desitjo|desig]], passions, etc. prové de la cura ([[Recurs:Heidegger, Martin: l'home segons la rondalla d'Higinio|veure text]] ). Ara bé, la cura, com a expressió de l'ésser d'home, no només no pot exercir-se més que en el [[temps|temps]], sinó que a més rep el seu sentit de la [[temporalitat|temporalitat]] de l'home. (Amb la col·laboració de Maite Saurí Navarro.) | ||
Revisió del 20:50, 1 març 2015
cuidat / guareix (Sorge)
En la la analítica existenciària del ser-aquí que Heidegger duu a terme a Ser i temps, els existenciarios que han anat sorgint al llarg d'ella es compilen finalment en la noció de capellà, que es defineix com pre-ser-es-ja-a-el-món. En efecte, aquesta noció recull, d'una banda, el caràcter de sempre ja haver estat (pre-ser) essencial en ser-aquí; el de projectar les seves possibilitats (pre-ser-es), així com el de ser sempre en alguna cosa que denominem món, i que és l'horitzó en el qual es comprenen els ens, això és, el sentit del seu ser. Amb tot, la noció de cura no suposa en absolut la resposta a la pregunta pel ser sinó, en tot cas, la culminació de la seva preparació. Que el ser-aquí es concebi com sempre havent-hi ja estat, juntament amb el caràcter de projecte de la seva existència, la qual cosa posarà en relleu és que el que en definitiva funciona com a sentit del ser és una certa noció de temporalitat l'anàlisi de la qual, en principi, és el que hauria de poder portar-nos a la reposada de la pregunta per l'ésser.
L'existenciaridad, facticidad i caiguda del «ser aquí» no poden per menys que causar-li angoixa (Angst); la «existència trivial» que li impedeix ser sí mateix i es constitueix en un temor amenaçador que li obliga a trobar-se a si mateix i a preguntar-se pel que pot arribar a ser (veure cita). Això és, a cuidar-se de si mateix; si respecte dels ens, el «ser aquí» sent «preocupació» (Besorgen) i respecte d'uns altres «ser aquí» «sol·licitud», respecte de si mateix sent i s'expressa com a «cura» (Sorge). La «cura» és l'ésser de l'home, més definible així que amb cap altra definició derivada com pogués ser la de animal racional. L'home és «cuidat»; tot la resta, enteniment, voluntat, desig, passions, etc. prové de la cura (veure text ). Ara bé, la cura, com a expressió de l'ésser d'home, no només no pot exercir-se més que en el temps, sinó que a més rep el seu sentit de la temporalitat de l'home. (Amb la col·laboració de Maite Saurí Navarro.)
Veure termes relacionats
