Diferència entre revisions de la pàgina «Substrat»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del llatí ''substratum'', de ''substerno'', estendre sota, literalment el que està posat per sota)</small> Traducció llatina del terme...».) |
m (Text de reemplaçament - "[[substancia|" a "[[substància|") |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del llatí ''substratum'', de ''substerno'', estendre sota, literalment el que està posat per sota)</small> | <small>(del llatí ''substratum'', de ''substerno'', estendre sota, literalment el que està posat per sota)</small> | ||
| − | Traducció llatina del terme grec ''hipokeimenon'' ([[Grec::ὑποκείμενον]]), i que en la filosofia d' [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] s'aplica, en el sentit de [[subjecte |subjecte]], (de ''subiectum'', que ve a tenir el mateix significat) a la [[matèria|matèria]] que suporta la forma durant el canvi ([[Recurs:cita Aristòtil 11|veure cita]]), i també a la [[ | + | Traducció llatina del terme grec ''hipokeimenon'' ([[Grec::ὑποκείμενον]]), i que en la filosofia d' [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] s'aplica, en el sentit de [[subjecte |subjecte]], (de ''subiectum'', que ve a tenir el mateix significat) a la [[matèria|matèria]] que suporta la forma durant el canvi ([[Recurs:cita Aristòtil 11|veure cita]]), i també a la [[substància|substància]], que és el suport de les qualitats o formes accidentals, amb el significat, en aquest últim cas, d' «allò que no s'afirma de gens», però del que s'afirmen les altres coses ([[Recurs:Cita d'Aristòtil 3|veure cita]]). És aquell principi que Aristòtil creu necessari per poder explicar el canvi, això és, perquè l'adquisició i privació d'una [[forma|forma]] sigui possible a partir de l'existència d'un element permanent, i no merament des de l'ésser al no-ser, i al revés, com sostenia Parmènides. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 16:30, 26 feb 2015
(del llatí substratum, de substerno, estendre sota, literalment el que està posat per sota)
Traducció llatina del terme grec hipokeimenon (ὑποκείμενον), i que en la filosofia d' Aristòtil s'aplica, en el sentit de subjecte, (de subiectum, que ve a tenir el mateix significat) a la matèria que suporta la forma durant el canvi (veure cita), i també a la substància, que és el suport de les qualitats o formes accidentals, amb el significat, en aquest últim cas, d' «allò que no s'afirma de gens», però del que s'afirmen les altres coses (veure cita). És aquell principi que Aristòtil creu necessari per poder explicar el canvi, això és, perquè l'adquisició i privació d'una forma sigui possible a partir de l'existència d'un element permanent, i no merament des de l'ésser al no-ser, i al revés, com sostenia Parmènides.