Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Principi del plaer- principi de realitat»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} thumb|Sigmund Freud Segons Freud, el principi del plaer juntament amb el principi de realitat són prin...».)
 
m (Text de reemplaçament - "jo, això i super jo 2" a "jo, això i super jo")
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
 
[[File:freud7.gif|thumb|Sigmund Freud]]
 
[[File:freud7.gif|thumb|Sigmund Freud]]
Segons [[Autor:Freud, Sigmund|Freud,]] el principi del plaer juntament amb el principi de realitat són principis que regeixen el funcionament psíquic humà. La noció de principi del plaer va ser inicialment formulada per Fechner en 1848 sota el nom de «principi del plaer de l'acció», però és Freud qui tematiza al llarg de les seves obres la noció de principi de plaer entès com a rector dels actes que tendeixen a la consecució del plaer o, millor dit, a l'allunyament del dolor o displacer. En una primera etapa Freud ho va denominar «principi de la inèrcia de les neurones», i segons ell, és el que regeix el funcionament del sistema neurónico per mantenir-se en un estat de baixa excitació ja que, en cas contrari, apareix el dolor o displacer. Més endavant concebrà aquest principi com a regulador general de l'estructura psicològica, de manera que, a partir de la seva divisió en tres estructures de la psique: el [[jo, això i super jo 2|''això'']] l'[[ego|''jo'']] i el [[jo, això i super jo 2|''superyo'']], considerarà que l'això, que és [[inconscient|inconscient]], està regit pel principi del plaer que tendeix a la immediata satisfacció i realització de tots els desitjos i pulsions bé realment, bé en la fantasia, a l'efecte de reduir l'excitació. El jo, en canvi, a instàncies del superyo, es regeix pel ''principi de realitat'', que sobre la base de les exigències [[ètica|ètiques]] socialment establertes, modifica els impulsos sorgits de l'això. Mitjançant el principi de realitat el jo pren la decisió de si ha de realitzar o postergar la satisfacció dels desitjos o, fins i tot, si ha de suprimir l'aspiració de la pulsió per condiderarla perillosa. La formació del jo es determina a partir d'aquesta tensió entre els dos principis psíquics fonamentals.
+
Segons [[Autor:Freud, Sigmund|Freud,]] el principi del plaer juntament amb el principi de realitat són principis que regeixen el funcionament psíquic humà. La noció de principi del plaer va ser inicialment formulada per Fechner en 1848 sota el nom de «principi del plaer de l'acció», però és Freud qui tematiza al llarg de les seves obres la noció de principi de plaer entès com a rector dels actes que tendeixen a la consecució del plaer o, millor dit, a l'allunyament del dolor o displacer. En una primera etapa Freud ho va denominar «principi de la inèrcia de les neurones», i segons ell, és el que regeix el funcionament del sistema neurónico per mantenir-se en un estat de baixa excitació ja que, en cas contrari, apareix el dolor o displacer. Més endavant concebrà aquest principi com a regulador general de l'estructura psicològica, de manera que, a partir de la seva divisió en tres estructures de la psique: el [[jo, això i super jo|''això'']] l'[[ego|''jo'']] i el [[jo, això i super jo|''superyo'']], considerarà que l'això, que és [[inconscient|inconscient]], està regit pel principi del plaer que tendeix a la immediata satisfacció i realització de tots els desitjos i pulsions bé realment, bé en la fantasia, a l'efecte de reduir l'excitació. El jo, en canvi, a instàncies del superyo, es regeix pel ''principi de realitat'', que sobre la base de les exigències [[ètica|ètiques]] socialment establertes, modifica els impulsos sorgits de l'això. Mitjançant el principi de realitat el jo pren la decisió de si ha de realitzar o postergar la satisfacció dels desitjos o, fins i tot, si ha de suprimir l'aspiració de la pulsió per condiderarla perillosa. La formació del jo es determina a partir d'aquesta tensió entre els dos principis psíquics fonamentals.
  
 
En ''Més enllà del principi del plaer,'' Freud dedendió l'existència d'un instint de mort ([[thanatos|''thánatos'']]) que té com a missió la tornada de tot l'animat a l'estat d'inanimat, en oposició al [[Eros|''eros'']] la missió del qual és, per contra, perpetuar la vida. (veure [[Recurs:Freud: eros i thanatos|text 1]] [[Recurs:Freud: l'agressivitat i la cultura: instint de vida i instint de mort|text 2]] , [[Recurs:Freud: la meta de tota vida és la mort|text 3]] ).Veure [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]].
 
En ''Més enllà del principi del plaer,'' Freud dedendió l'existència d'un instint de mort ([[thanatos|''thánatos'']]) que té com a missió la tornada de tot l'animat a l'estat d'inanimat, en oposició al [[Eros|''eros'']] la missió del qual és, per contra, perpetuar la vida. (veure [[Recurs:Freud: eros i thanatos|text 1]] [[Recurs:Freud: l'agressivitat i la cultura: instint de vida i instint de mort|text 2]] , [[Recurs:Freud: la meta de tota vida és la mort|text 3]] ).Veure [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]].

Revisió del 15:30, 26 feb 2015

Sigmund Freud

Segons Freud, el principi del plaer juntament amb el principi de realitat són principis que regeixen el funcionament psíquic humà. La noció de principi del plaer va ser inicialment formulada per Fechner en 1848 sota el nom de «principi del plaer de l'acció», però és Freud qui tematiza al llarg de les seves obres la noció de principi de plaer entès com a rector dels actes que tendeixen a la consecució del plaer o, millor dit, a l'allunyament del dolor o displacer. En una primera etapa Freud ho va denominar «principi de la inèrcia de les neurones», i segons ell, és el que regeix el funcionament del sistema neurónico per mantenir-se en un estat de baixa excitació ja que, en cas contrari, apareix el dolor o displacer. Més endavant concebrà aquest principi com a regulador general de l'estructura psicològica, de manera que, a partir de la seva divisió en tres estructures de la psique: el això l'jo i el superyo, considerarà que l'això, que és inconscient, està regit pel principi del plaer que tendeix a la immediata satisfacció i realització de tots els desitjos i pulsions bé realment, bé en la fantasia, a l'efecte de reduir l'excitació. El jo, en canvi, a instàncies del superyo, es regeix pel principi de realitat, que sobre la base de les exigències ètiques socialment establertes, modifica els impulsos sorgits de l'això. Mitjançant el principi de realitat el jo pren la decisió de si ha de realitzar o postergar la satisfacció dels desitjos o, fins i tot, si ha de suprimir l'aspiració de la pulsió per condiderarla perillosa. La formació del jo es determina a partir d'aquesta tensió entre els dos principis psíquics fonamentals.

En Més enllà del principi del plaer, Freud dedendió l'existència d'un instint de mort (thánatos) que té com a missió la tornada de tot l'animat a l'estat d'inanimat, en oposició al eros la missió del qual és, per contra, perpetuar la vida. (veure text 1 text 2 , text 3 ).Veure psicoanàlisi.