Diferència entre revisions de la pàgina «Klages, Ludwig»
De Wikisofia
| Línia 19: | Línia 19: | ||
En la seva obra més important, ''L'esperit com antagonista de l'ànima ''(3 vols., 1929-1932), oposa esperit i vida. La tasca de la filosofia consisteix a superar, en un mateix, aquesta dissociació. | En la seva obra més important, ''L'esperit com antagonista de l'ànima ''(3 vols., 1929-1932), oposa esperit i vida. La tasca de la filosofia consisteix a superar, en un mateix, aquesta dissociació. | ||
| − | + | Així, doncs, el pensament de Ludwig Klages se centra en la idea que la [[vida]] és una força fonamental i [[irracional]] que s'expressa a través de l'experiència emocional i sensorial. Critica la primacia de la raó i la lògica, defensant una major connexió amb els instints i una vida en harmonia amb la natura. Klages és considerat un dels precursors de la psicologia existencial i ha influït en pensadors posteriors com [[Autor:Heidegger, Martin|Martin Heidegger]] i [[Autor:Bergson, Henri|Henri Bergson]]. El seu pensament s'inscriu en la tradició irracionalista, per tant, és crític amb la raó (d'aquí el seu concepte de [[logocentrisme]], heretat pel pensament de [[Autor:Derrida, Jacques|Jacques Derrida]]) i ha influenciat l'[[irracionalisme]] d'altres pensadors i corrents com els de la postmodernitat. | |
Revisió del 16:33, 16 maig 2023
Avís: El títol a mostrar «Ludwig Klages» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Klages, Ludwig».
Ludwig Klages (Hannover, 1872 - Kilchberg, 1956) va ser un químic, psicòleg i filòsof alemany, conegut pel seu treball en el camp de la psicologia i la filosofia de la vida. Klages va ser una figura destacada en l'escola de la psicologia de la forma, que buscava comprendre la naturalesa i l'experiència humana mitjançant la introspecció i la connexió amb la natura.
Quan va acabar els seus estudis a Hannover, va seguir a la Facultata de Ciències de la Universitat de Munich. Allí es va graduar en química i filosofia, i va treballar com a científic a Munich on va fundar un seminari d'estudis d'expressió i es va interessar per la psicologia, especialment la grafologia i la caracterologia.
El pensament de Klages es basa en la idea central que la vida és la força fonamental que anima totes les coses. Ell veia la vida com un corrent primordial i poderós que flueix a través de tot l'univers, i que es manifesta de manera única en cada individu. Klages considerava que aquesta força vital era essencialment irracional i s'oposava a la raó i la lògica, que considerava com a construccions artificials i insuficients per comprendre la veritable naturalesa de l'ésser humà.
Segons Klages, la vida s'expressa a través de l'experiència emocional i sensorial, i no mitjançant la raó. Ell sostenia que les emocions, els instints i els sentiments eren formes més autèntiques de coneixement i connexió amb el món que els processos racionals. Defensava que la raó i la lògica havien alienat l'ésser humà de la seva veritable naturalesa i havien portat a la dissociació entre l'individu i el món natural.
A més, Klages va desenvolupar una teoria dels instints que posava l'accent en la importància dels impulsos i les forces primerenques en la vida humana. Ell veia els instints com una expressió directa de la vida i considerava que eren essencials per al benestar i l'autorealització d'un individu. Per Klages, la repressió o negació dels instints portava a l'angoixa i l'alienació, i defensava una vida en harmonia amb els impulsos naturals.
Un altre aspecte clau del pensament de Klages era la seva crítica a la civilització moderna i la cultura occidental. Considerava que la cultura moderna estava dominada per la raó i la ciència, la qual cosa portava a la deshumanització i la degradació de la vida. Klages defensava un retorn a una forma de vida més natural i autèntica, en què els instints i les emocions fossin valorats i cultivats.
En la seva obra més important, L'esperit com antagonista de l'ànima (3 vols., 1929-1932), oposa esperit i vida. La tasca de la filosofia consisteix a superar, en un mateix, aquesta dissociació.
Així, doncs, el pensament de Ludwig Klages se centra en la idea que la vida és una força fonamental i irracional que s'expressa a través de l'experiència emocional i sensorial. Critica la primacia de la raó i la lògica, defensant una major connexió amb els instints i una vida en harmonia amb la natura. Klages és considerat un dels precursors de la psicologia existencial i ha influït en pensadors posteriors com Martin Heidegger i Henri Bergson. El seu pensament s'inscriu en la tradició irracionalista, per tant, és crític amb la raó (d'aquí el seu concepte de logocentrisme, heretat pel pensament de Jacques Derrida) i ha influenciat l'irracionalisme d'altres pensadors i corrents com els de la postmodernitat.