Diferència entre revisions de la pàgina «Diodor Cronos»
De Wikisofia
| (Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
{{Autor | {{Autor | ||
|Nom=Diodor | |Nom=Diodor | ||
| − | |Cognom= | + | |Cognom=Cronos |
}} | }} | ||
<small>(en grec [[Grec::Διόδωρος Κρόνος]])</small> | <small>(en grec [[Grec::Διόδωρος Κρόνος]])</small> | ||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
Va ser deixeble d'Apol·loni, al que ja anomenaven Crono o Cronos, i va ser mestre de [[Autor:Zenó de Cítion|Zenó de Cítion]], el fundador de l'[[estoïcisme|estoïcisme]], i d'[[Autor:Arcesilau|Arcesilau]], de l'[[Acadèmia mitjana|Acadèmia mitjana]] platònica. Va destacar com a gran lògic i dialèctic. Va reprendre els arguments de [[Autor:Zenó d'Elea|Zenó d'Elea]] contra el moviment i els va reformular. Segons Diodor, tant el temps com el moviment i qualsevol magnitud són discontinus: els cossos, l'espai i el temps estan formats per agregats d'entitats mínimes sense parts que són pur ser sense esdevenir. Però el més destacable va ser la seva tesi sobre la noció del [[possible|possible]] i impossible, en el que es coneix com el seu [[argument dominador|''argument dominant'']] o victoriós (dirigit contra la concepció de la possibilitat d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]) que reformulava la tesi megàrica sobre el possible: solament allò que s'ha produït era possible, perquè si alguna cosa és possible, és o serà veritable, mentre que el que no s'ha produït és que no era realment possible. Però el que és no possible és l'impossible, per tant, les hipotètiques possibilitats no realitzades són impossibilitats. D'aquí s'infereix que tot el que ocorre ha d'ocórrer necessàriament, i la mateixa immutabilitat que es dóna per als fets passats es dóna també per als futurs, la qual cosa plantejava el problema de la [[llibertat|llibertat]] humana. No obstant això, la seva aportació més decisiva a la història de la filosofia es va produir en l'àmbit de la [[lògica|lògica]], on es va oposar a la noció d'[[implicació|implicació]] defensada per Filó de Mègara i va postular l'anomenada implicació diodòrica: donats dos enunciats ''p'' i ''q,'' ''p'' implica ''q'' si, i només si, per a qualsevol temps ''t'' no és possible que ''p'' sigui veritable i ''q'' fals. | Va ser deixeble d'Apol·loni, al que ja anomenaven Crono o Cronos, i va ser mestre de [[Autor:Zenó de Cítion|Zenó de Cítion]], el fundador de l'[[estoïcisme|estoïcisme]], i d'[[Autor:Arcesilau|Arcesilau]], de l'[[Acadèmia mitjana|Acadèmia mitjana]] platònica. Va destacar com a gran lògic i dialèctic. Va reprendre els arguments de [[Autor:Zenó d'Elea|Zenó d'Elea]] contra el moviment i els va reformular. Segons Diodor, tant el temps com el moviment i qualsevol magnitud són discontinus: els cossos, l'espai i el temps estan formats per agregats d'entitats mínimes sense parts que són pur ser sense esdevenir. Però el més destacable va ser la seva tesi sobre la noció del [[possible|possible]] i impossible, en el que es coneix com el seu [[argument dominador|''argument dominant'']] o victoriós (dirigit contra la concepció de la possibilitat d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]) que reformulava la tesi megàrica sobre el possible: solament allò que s'ha produït era possible, perquè si alguna cosa és possible, és o serà veritable, mentre que el que no s'ha produït és que no era realment possible. Però el que és no possible és l'impossible, per tant, les hipotètiques possibilitats no realitzades són impossibilitats. D'aquí s'infereix que tot el que ocorre ha d'ocórrer necessàriament, i la mateixa immutabilitat que es dóna per als fets passats es dóna també per als futurs, la qual cosa plantejava el problema de la [[llibertat|llibertat]] humana. No obstant això, la seva aportació més decisiva a la història de la filosofia es va produir en l'àmbit de la [[lògica|lògica]], on es va oposar a la noció d'[[implicació|implicació]] defensada per Filó de Mègara i va postular l'anomenada implicació diodòrica: donats dos enunciats ''p'' i ''q,'' ''p'' implica ''q'' si, i només si, per a qualsevol temps ''t'' no és possible que ''p'' sigui veritable i ''q'' fals. | ||
| − | {{ImatgePrincipal|Imatge=Diodorus_Cronus.jpg}} | + | ---- |
| + | |||
| + | <small>La imatge és incerta. Potser no correspon a Diodor Crono.</small> | ||
| + | {{ImatgePrincipal|Imatge=Diodorus_Cronus.jpg|Imatge incerta}} | ||
{{So}} | {{So}} | ||
Revisió de 19:24, 5 feb 2021
(en grec Διόδωρος Κρόνος)
Filòsof grec. Va néixer a Isos, a Àsia Menor. Va ser un dels últims i més destacats membres de l'escola de Mègara fundada per Euclides, en la qual va ensenyar durant els últims anys del segle IV aC. Va morir l'any 307 aC. Segons una llegenda recollida per Diògenes Laerci, Diodor, en aquell temps convidat en la cort del rei Ptolemeu, es va suïcidar al no poder respondre a unes dificultats dialèctiques propostes per Estilpó (veg. text).
Va ser deixeble d'Apol·loni, al que ja anomenaven Crono o Cronos, i va ser mestre de Zenó de Cítion, el fundador de l'estoïcisme, i d'Arcesilau, de l'Acadèmia mitjana platònica. Va destacar com a gran lògic i dialèctic. Va reprendre els arguments de Zenó d'Elea contra el moviment i els va reformular. Segons Diodor, tant el temps com el moviment i qualsevol magnitud són discontinus: els cossos, l'espai i el temps estan formats per agregats d'entitats mínimes sense parts que són pur ser sense esdevenir. Però el més destacable va ser la seva tesi sobre la noció del possible i impossible, en el que es coneix com el seu argument dominant o victoriós (dirigit contra la concepció de la possibilitat d'Aristòtil) que reformulava la tesi megàrica sobre el possible: solament allò que s'ha produït era possible, perquè si alguna cosa és possible, és o serà veritable, mentre que el que no s'ha produït és que no era realment possible. Però el que és no possible és l'impossible, per tant, les hipotètiques possibilitats no realitzades són impossibilitats. D'aquí s'infereix que tot el que ocorre ha d'ocórrer necessàriament, i la mateixa immutabilitat que es dóna per als fets passats es dóna també per als futurs, la qual cosa plantejava el problema de la llibertat humana. No obstant això, la seva aportació més decisiva a la història de la filosofia es va produir en l'àmbit de la lògica, on es va oposar a la noció d'implicació defensada per Filó de Mègara i va postular l'anomenada implicació diodòrica: donats dos enunciats p i q, p implica q si, i només si, per a qualsevol temps t no és possible que p sigui veritable i q fals.
La imatge és incerta. Potser no correspon a Diodor Crono.