Diferència entre revisions de la pàgina «Rosmini Serbati, Antonio»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "lliberteu" a "llibertat") |
m (Text de reemplaçament - "[[ser|" a "[[Ésser_/_Ser|") |
||
| (2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Rosmini Serbati | |Cognom=Rosmini Serbati | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof i teòleg italià, nascut a Rovereto, Trentino. Va estudiar a Pàdua, i va fundar, en 1828, una congregació religiosa, anomenada Institut de la Caritat, o bé | + | Filòsof i teòleg italià, nascut a Rovereto, Trentino. Va estudiar a Pàdua, i va fundar, en 1828, una congregació religiosa, anomenada Institut de la Caritat, o bé «rosminians», amb una branca femenina de les Germanes de la Providència, dedicades a l'ensenyament de nens pobres. Durant un temps va participar en la vida política de la seva època, actuant com a diplomàtic del govern del Piemont. |
| − | Les seves idees filosòfiques es van orientar a combatre els «errors» de la filosofia il·lustrada, especialment el [[sensualisme|sensisme]] i l'[[empirisme|empirisme]], tant el clàssic com el de l'[[escola escocesa del sentit comú|escola escocesa del sentit comú]]. A ells oposa un intent de síntesi entre teories [[agustinisme| | + | Les seves idees filosòfiques es van orientar a combatre els «errors» de la filosofia il·lustrada, especialment el [[sensualisme|sensisme]] i l'[[empirisme|empirisme]], tant el clàssic com el de l'[[escola escocesa del sentit comú|escola escocesa del sentit comú]]. A ells oposa un intent de síntesi entre teories [[agustinisme|agustinianes]], [[tomisme|tomistes]] i [[kantisme|kantianes]], que es funda en la idea de [[Ésser_/_Ser|''ser'']] com a forma [[a priori |''a priori'']] de tot coneixement. L'ésser adopta tres formes: real, ideal i moral, l'estudi del qual incumbeix, respectivament, a la [[metafísica|''metafísica'']] i ciències empíriques, com la [[psicologia|psicologia]], les ''ciències ideològiques'' i les ''ciències deontològiques''. |
En el desenvolupament específic d'aquestes ciències deontològiques, [[moral|''moral'']], [[dret|''dret'']] i ''política'', resideix la importància històrica d'aquest autor i el seu influx sobre la realitat política del seu temps, en concret per l'accent posat sobre el concepte de [[persona|persona]], [[llibertat|llibertat]], propietat privada, limitació dels drets de l'[[estat|Estat]], i un intent de renovació de la vida religiosa en general i de la mateixa Església (temàtica de ''Les cinc nafres de l'Església'', 1831). | En el desenvolupament específic d'aquestes ciències deontològiques, [[moral|''moral'']], [[dret|''dret'']] i ''política'', resideix la importància històrica d'aquest autor i el seu influx sobre la realitat política del seu temps, en concret per l'accent posat sobre el concepte de [[persona|persona]], [[llibertat|llibertat]], propietat privada, limitació dels drets de l'[[estat|Estat]], i un intent de renovació de la vida religiosa en general i de la mateixa Església (temàtica de ''Les cinc nafres de l'Església'', 1831). | ||
Revisió de 18:08, 14 maig 2020
Avís: El títol a mostrar «Antonio Rosmini Serbati» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Rosmini Serbati, Antonio».
Filòsof i teòleg italià, nascut a Rovereto, Trentino. Va estudiar a Pàdua, i va fundar, en 1828, una congregació religiosa, anomenada Institut de la Caritat, o bé «rosminians», amb una branca femenina de les Germanes de la Providència, dedicades a l'ensenyament de nens pobres. Durant un temps va participar en la vida política de la seva època, actuant com a diplomàtic del govern del Piemont.
Les seves idees filosòfiques es van orientar a combatre els «errors» de la filosofia il·lustrada, especialment el sensisme i l'empirisme, tant el clàssic com el de l'escola escocesa del sentit comú. A ells oposa un intent de síntesi entre teories agustinianes, tomistes i kantianes, que es funda en la idea de ser com a forma a priori de tot coneixement. L'ésser adopta tres formes: real, ideal i moral, l'estudi del qual incumbeix, respectivament, a la metafísica i ciències empíriques, com la psicologia, les ciències ideològiques i les ciències deontològiques.
En el desenvolupament específic d'aquestes ciències deontològiques, moral, dret i política, resideix la importància històrica d'aquest autor i el seu influx sobre la realitat política del seu temps, en concret per l'accent posat sobre el concepte de persona, llibertat, propietat privada, limitació dels drets de l'Estat, i un intent de renovació de la vida religiosa en general i de la mateixa Església (temàtica de Les cinc nafres de l'Església, 1831).