Diferència entre revisions de la pàgina «Cura»
De Wikisofia
m (bot: -vegeu el text +veg. text) |
|||
| (8 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
[[File:heidegg3.gif|thumb|Martin Heidegger]] | [[File:heidegg3.gif|thumb|Martin Heidegger]] | ||
| − | En la l' ''analítica existenciària'' del ''ser-aquí ''que [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] duu a terme a ''Ser i temps'', els [[existenciari (Existenziall)|''existenciaris'']] que han anat sorgint al llarg d'ella es compilen finalment en la noció de ''cura'', que es defineix com ''pre-ser-se-ja- | + | En la l{{'}}''analítica existenciària'' del ''ser-aquí ''que [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] duu a terme a ''Ser i temps'', els [[existenciari (Existenziall)|''existenciaris'']] que han anat sorgint al llarg d'ella es compilen finalment en la noció de ''cura'', que es defineix com a ''pre-ser-se-ja-en-el-món''. En efecte, aquesta noció recull, d'una banda, el caràcter de sempre ja haver estat (''pre-ser'') essencial en ser-aquí; el de projectar les seves possibilitats ''(pre-ser-se)'', així com el de ''ser'' sempre ''en'' alguna cosa que denominem ''món'', i que és l'horitzó en el qual es comprenen els ens, és a dir, el sentit del seu ser. Amb tot, la noció de ''cura ''no suposa en absolut la resposta a la pregunta per l'[[Ésser_/_Ser|ésser]] sinó, en tot cas, la culminació de la seva preparació. Que el ''ser-aquí'' es concebi com sempre havent-hi ja estat, juntament amb el caràcter de ''projecte'' de la seva existència, la qual cosa posarà en relleu és que el que en definitiva funciona com a sentit del ser és una certa noció de [[temporalitat|''temporalitat'']] l'anàlisi de la qual, en principi, és el que hauria de poder portar-nos a la reposada de la pregunta per l'ésser. |
| − | L'existenciarietat, facticitat i caiguda del «[[Dasein|ser aquí]]» no poden per menys que causar-li [[Angst|angoixa]] (''Angst''); l'«existència trivial» que li impedeix ser | + | L'existenciarietat, facticitat i caiguda del «[[Dasein|ser aquí]]» no poden per menys que causar-li [[Angst|angoixa]] (''Angst''); l'«existència trivial» que li impedeix ser si mateix i es constitueix en un temor amenaçador que l'obliga a trobar-se a si mateix i a preguntar-se pel que pot arribar a ser ([[Recurs:Cita de Heidegger 3|veg. citació]]). És a dir, a ''cuidar-se'' de si mateix; si respecte dels ens, el «ser aquí» sent «preocupació» (''Besorgen'') i respecte d'uns altres «ser aquí» «sol·licitud», respecte de si mateix sent i s'expressa com a «cura» (''Sorge''). La «cura» és l'ésser de l'home, més definible així que amb cap altra definició derivada com pogués ser la d{{'}}''animal racional''. L'home és «cura»; tota la resta, [[enteniment|enteniment]], [[voluntat|voluntat]], [[desig|desig]], passions, etc. prové de la cura ([[Recurs:Heidegger, Martin: l'home segons la faula d'Higini|veg. text]]). Ara bé, la cura, com a expressió de l'ésser d'home, no només no pot exercir-se més que en el [[temps|temps]], sinó que a més rep el seu sentit de la [[temporalitat|temporalitat]] de l'home. (Amb la col·laboració de Maite Saurí Navarro.) |
| − | === | + | === Vegeu termes relacionats === |
<div class='mw-collapsible'> | <div class='mw-collapsible'> | ||
[[aletheia|''aletheia'']] | [[aletheia|''aletheia'']] | ||
Revisió de 14:38, 9 maig 2020
(Sorge)
En la l'analítica existenciària del ser-aquí que Heidegger duu a terme a Ser i temps, els existenciaris que han anat sorgint al llarg d'ella es compilen finalment en la noció de cura, que es defineix com a pre-ser-se-ja-en-el-món. En efecte, aquesta noció recull, d'una banda, el caràcter de sempre ja haver estat (pre-ser) essencial en ser-aquí; el de projectar les seves possibilitats (pre-ser-se), així com el de ser sempre en alguna cosa que denominem món, i que és l'horitzó en el qual es comprenen els ens, és a dir, el sentit del seu ser. Amb tot, la noció de cura no suposa en absolut la resposta a la pregunta per l'ésser sinó, en tot cas, la culminació de la seva preparació. Que el ser-aquí es concebi com sempre havent-hi ja estat, juntament amb el caràcter de projecte de la seva existència, la qual cosa posarà en relleu és que el que en definitiva funciona com a sentit del ser és una certa noció de temporalitat l'anàlisi de la qual, en principi, és el que hauria de poder portar-nos a la reposada de la pregunta per l'ésser.
L'existenciarietat, facticitat i caiguda del «ser aquí» no poden per menys que causar-li angoixa (Angst); l'«existència trivial» que li impedeix ser si mateix i es constitueix en un temor amenaçador que l'obliga a trobar-se a si mateix i a preguntar-se pel que pot arribar a ser (veg. citació). És a dir, a cuidar-se de si mateix; si respecte dels ens, el «ser aquí» sent «preocupació» (Besorgen) i respecte d'uns altres «ser aquí» «sol·licitud», respecte de si mateix sent i s'expressa com a «cura» (Sorge). La «cura» és l'ésser de l'home, més definible així que amb cap altra definició derivada com pogués ser la d'animal racional. L'home és «cura»; tota la resta, enteniment, voluntat, desig, passions, etc. prové de la cura (veg. text). Ara bé, la cura, com a expressió de l'ésser d'home, no només no pot exercir-se més que en el temps, sinó que a més rep el seu sentit de la temporalitat de l'home. (Amb la col·laboració de Maite Saurí Navarro.)
Vegeu termes relacionats
