Diferència entre revisions de la pàgina «Diferència ontològica»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} És una noció que introdueix Heidegger en el context de la seva crítica a la metafísica tradicion...».) |
|||
| (18 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | És una noció que introdueix [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] en el context de la seva crítica a la [[metafísica|metafísica]] tradicional. Aquesta no constitueix una adequada resposta a la pregunta | + | És una noció que introdueix [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] en el context de la seva crítica a la [[metafísica|metafísica]] tradicional. Aquesta no constitueix una adequada resposta a la pregunta per l'[[Ésser_/_Ser|ésser]] perquè ho tracta com un [[ens|ens]], quan l'ésser és precisament allò que constitueix la condició de l'aparició de tot ens. Tota metafísica, per tant, haurà de començar reconeixent una radical diferència entre l'ens, allò que és, i l'ésser de l'ens. En altres termes, entre l'[[òntic|òntic]] i l'[[ontològic|ontològic]]. És impossible descriure en què consisteix aquest tracte especial que Heidegger concedeix a l'ésser, ja que és just el que intenta desenvolupar, sense conclusió definitiva, tota la seva obra. Sí que pot indicar-se, no obstant això, que en la qüestió ontològica, la primera tasca a la qual ens enfrontem és la de l'adequada formulació de la pregunta, que no és en absolut evident, com sí que ocorre en el cas dels ens, que són allò que se'ns presenta davant nosaltres amb una sèrie d'atributs o propietats. |
| − | L'autèntica superació de la metafísica és la reiteració de la pregunta per l'ésser des del mateix home, després de reconèixer que aquest és | + | L'autèntica superació de la metafísica és la reiteració de la pregunta per l'ésser des del mateix home, després de reconèixer que aquest és el destí de l'home occidental. Però ara ja no a la llum del «ser aquí» sinó com a àmbit mateix que l'home habita i des d'on s'expressa: «ser» pensament i llenguatge; no és l'home que, amb la seva existència, determina què és ser expressant-la a través del pensament i el llenguatge, sinó al revés, l'home arriba a la comprensió de l'ésser perquè està immers en el [[llenguatge|llenguatge]] ([[Recurs:cita Heidegger 6|veg. citació]]). L'ésser es deixa veure escoltant-lo en el llenguatge humà i, especialment, en el poètic, perquè el llenguatge és «la casa de l'ésser», on viu l'home; els pensadors i els poetes ho manifesten. Canvia també la concepció de l'home, que no és ja qui determina el sentit de l'ésser, sinó qui el cuida i vigila quan per si mateix es desvetlla ([[Recurs:Cita de Heidegger 4|veg. citació de Heidegger]]). <small>(Amb la col·laboració de Maite Saurí Navarro.) |
| + | </small> | ||
| + | ---- | ||
| + | |||
| + | '''Vegeu termes relacionats''' | ||
| − | |||
<div class='mw-collapsible'> | <div class='mw-collapsible'> | ||
| − | [[ | + | [[aletheia|''aletheia'']] |
[[Angst|''Angst'']] | [[Angst|''Angst'']] | ||
| Línia 20: | Línia 23: | ||
[[existenz|existència (''Existenz'')]] | [[existenz|existència (''Existenz'')]] | ||
| − | [[ | + | [[existenciari (Existenziall)|existenciari]] |
[[fenomenologia|fenomenologia]] | [[fenomenologia|fenomenologia]] | ||
| Línia 38: | Línia 41: | ||
[[ontologia fonamental|ontologia fonamental]] | [[ontologia fonamental|ontologia fonamental]] | ||
| − | [[ | + | [[projecte|projecte]] |
[[cura|''Sorge'']] | [[cura|''Sorge'']] | ||
Revisió de 14:38, 9 maig 2020
És una noció que introdueix Heidegger en el context de la seva crítica a la metafísica tradicional. Aquesta no constitueix una adequada resposta a la pregunta per l'ésser perquè ho tracta com un ens, quan l'ésser és precisament allò que constitueix la condició de l'aparició de tot ens. Tota metafísica, per tant, haurà de començar reconeixent una radical diferència entre l'ens, allò que és, i l'ésser de l'ens. En altres termes, entre l'òntic i l'ontològic. És impossible descriure en què consisteix aquest tracte especial que Heidegger concedeix a l'ésser, ja que és just el que intenta desenvolupar, sense conclusió definitiva, tota la seva obra. Sí que pot indicar-se, no obstant això, que en la qüestió ontològica, la primera tasca a la qual ens enfrontem és la de l'adequada formulació de la pregunta, que no és en absolut evident, com sí que ocorre en el cas dels ens, que són allò que se'ns presenta davant nosaltres amb una sèrie d'atributs o propietats.
L'autèntica superació de la metafísica és la reiteració de la pregunta per l'ésser des del mateix home, després de reconèixer que aquest és el destí de l'home occidental. Però ara ja no a la llum del «ser aquí» sinó com a àmbit mateix que l'home habita i des d'on s'expressa: «ser» pensament i llenguatge; no és l'home que, amb la seva existència, determina què és ser expressant-la a través del pensament i el llenguatge, sinó al revés, l'home arriba a la comprensió de l'ésser perquè està immers en el llenguatge (veg. citació). L'ésser es deixa veure escoltant-lo en el llenguatge humà i, especialment, en el poètic, perquè el llenguatge és «la casa de l'ésser», on viu l'home; els pensadors i els poetes ho manifesten. Canvia també la concepció de l'home, que no és ja qui determina el sentit de l'ésser, sinó qui el cuida i vigila quan per si mateix es desvetlla (veg. citació de Heidegger). (Amb la col·laboració de Maite Saurí Navarro.)
Vegeu termes relacionats
