Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Existenciari (Existenziall)»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} En una ''anàlisi existencial'' ''(Existenziell)'' de l'ésser, com els duts a terme per la metafísica tradicional, partim d'un de...».)
 
m (Text de reemplaçament - "del ser" a "de l'ésser")
 
(8 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
  
En una ''anàlisi existencial'' ''(Existenziell)'' de l'ésser, com els duts a terme per la [[metafísica|metafísica]] tradicional, partim d'un determinat concepte del [[ser|ser]] i el que obtenim, per tant, com a caràcters essencials del mateix són conceptes existencials o categories, referits a la seva constitució [[òntic|òntica]]. [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] inicia el seu ''Ser i temps'' amb una crítica a aquesta conducta, al que acusa, en uns casos, de limitar-se a obtenir conceptes d'una imprecisió i vaguetat tals que els invalida en realitat com a tals conceptes, o, en uns altres, que els conceptes obtinguts només tenen sentit partint de certs prejudicis que han escapat a l'anàlisi i que constitueixen així l'autèntic sentit indefinit encara de l'ésser. Heidegger pretén escapar a aquest procedir adoptant un punt de vista [[fenomenologia|fenomenològic]], això és, que parteixi de l'anàlisi de la facticidad del seu objecte. Aquest objecte és el [[Dasein|''ser-aquí'']], i els seus caràcters essencials trobats, com diem, en l'anàlisi de la seva facticidad, es diran ''existenciarios'' per distingir-los dels quals haguessin resultat d'una anàlisi tradicional, i es podran finalment recopilar en un sol existenciario: el de la [[cuidat|''guareix'']]''. ''(Col·laboració de Maite Saurí Navarro.)
+
En una ''anàlisi existencial'' ''(Existenziell)'' de l'ésser, com els duts a terme per la [[metafísica|metafísica]] tradicional, partim d'un determinat concepte de l'[[Ésser_/_Ser|ésser]] i el que obtenim, per tant, com a caràcters essencials del mateix són conceptes existencials o categories, referits a la seva constitució [[òntic|òntica]]. [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] inicia el seu ''Ser i temps'' amb una crítica a aquesta conducta, al que acusa, en uns casos, de limitar-se a obtenir conceptes d'una imprecisió i vaguetat tals que els invalida en realitat com a tals conceptes, o, en uns altres, que els conceptes obtinguts només tenen sentit partint de certs prejudicis que han escapat a l'anàlisi i que constitueixen així l'autèntic sentit indefinit encara de l'ésser. Heidegger pretén escapar a aquest procedir adoptant un punt de vista [[fenomenologia|fenomenològic]], és a dir, que parteixi de l'anàlisi de la facticitat del seu objecte. Aquest objecte és el [[Dasein|''ser-aquí'']], i els seus caràcters essencials trobats, com diem, en l'anàlisi de la seva facticitat, es diran ''existenciaris'' per a distingir-los dels que haurien resultat d'una anàlisi tradicional, i es podran finalment recopilar en un sol existenciari: el de la [[cura|''cura'']]''. ''(Col·laboració de Maite Saurí Navarro.)
  
  
=== Veure termes relacionats ===
+
=== Vegeu termes relacionats ===
 
<div class='mw-collapsible'>
 
<div class='mw-collapsible'>
[[alétheia|''alétheia'']]
+
[[aletheia|''aletheia'']]
  
 
[[Angst|''Angst'']]
 
[[Angst|''Angst'']]
Línia 18: Línia 18:
 
[[existenz|existència (''Existenz'')]]
 
[[existenz|existència (''Existenz'')]]
  
[[existenciario (Existenziall)|existenciario]]
+
[[existenciari (Existenziall)|existenciari]]
  
 
[[fenomenologia|fenomenologia]]
 
[[fenomenologia|fenomenologia]]
Línia 36: Línia 36:
 
[[ontologia fonamental|ontologia fonamental]]
 
[[ontologia fonamental|ontologia fonamental]]
  
[[projecto|projecte]]
+
[[projecte|projecte]]
  
 
[[cura|''Sorge'']]
 
[[cura|''Sorge'']]

Revisió de 14:20, 9 maig 2020


En una anàlisi existencial (Existenziell) de l'ésser, com els duts a terme per la metafísica tradicional, partim d'un determinat concepte de l'ésser i el que obtenim, per tant, com a caràcters essencials del mateix són conceptes existencials o categories, referits a la seva constitució òntica. Heidegger inicia el seu Ser i temps amb una crítica a aquesta conducta, al que acusa, en uns casos, de limitar-se a obtenir conceptes d'una imprecisió i vaguetat tals que els invalida en realitat com a tals conceptes, o, en uns altres, que els conceptes obtinguts només tenen sentit partint de certs prejudicis que han escapat a l'anàlisi i que constitueixen així l'autèntic sentit indefinit encara de l'ésser. Heidegger pretén escapar a aquest procedir adoptant un punt de vista fenomenològic, és a dir, que parteixi de l'anàlisi de la facticitat del seu objecte. Aquest objecte és el ser-aquí, i els seus caràcters essencials trobats, com diem, en l'anàlisi de la seva facticitat, es diran existenciaris per a distingir-los dels que haurien resultat d'una anàlisi tradicional, i es podran finalment recopilar en un sol existenciari: el de la cura. (Col·laboració de Maite Saurí Navarro.)


Vegeu termes relacionats

Plantilla:Proc


Book3.gif Bibliografia