Diferència entre revisions de la pàgina «Existenciari (Existenziall)»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} En una ''anàlisi existencial'' ''(Existenziell)'' de l'ésser, com els duts a terme per la metafísica tradicional, partim d'un de...».) |
|||
| (8 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | En una ''anàlisi existencial'' ''(Existenziell)'' de l'ésser, com els duts a terme per la [[metafísica|metafísica]] tradicional, partim d'un determinat concepte | + | En una ''anàlisi existencial'' ''(Existenziell)'' de l'ésser, com els duts a terme per la [[metafísica|metafísica]] tradicional, partim d'un determinat concepte de l'[[Ésser_/_Ser|ésser]] i el que obtenim, per tant, com a caràcters essencials del mateix són conceptes existencials o categories, referits a la seva constitució [[òntic|òntica]]. [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] inicia el seu ''Ser i temps'' amb una crítica a aquesta conducta, al que acusa, en uns casos, de limitar-se a obtenir conceptes d'una imprecisió i vaguetat tals que els invalida en realitat com a tals conceptes, o, en uns altres, que els conceptes obtinguts només tenen sentit partint de certs prejudicis que han escapat a l'anàlisi i que constitueixen així l'autèntic sentit indefinit encara de l'ésser. Heidegger pretén escapar a aquest procedir adoptant un punt de vista [[fenomenologia|fenomenològic]], és a dir, que parteixi de l'anàlisi de la facticitat del seu objecte. Aquest objecte és el [[Dasein|''ser-aquí'']], i els seus caràcters essencials trobats, com diem, en l'anàlisi de la seva facticitat, es diran ''existenciaris'' per a distingir-los dels que haurien resultat d'una anàlisi tradicional, i es podran finalment recopilar en un sol existenciari: el de la [[cura|''cura'']]''. ''(Col·laboració de Maite Saurí Navarro.) |
| − | === | + | === Vegeu termes relacionats === |
<div class='mw-collapsible'> | <div class='mw-collapsible'> | ||
| − | [[ | + | [[aletheia|''aletheia'']] |
[[Angst|''Angst'']] | [[Angst|''Angst'']] | ||
| Línia 18: | Línia 18: | ||
[[existenz|existència (''Existenz'')]] | [[existenz|existència (''Existenz'')]] | ||
| − | [[ | + | [[existenciari (Existenziall)|existenciari]] |
[[fenomenologia|fenomenologia]] | [[fenomenologia|fenomenologia]] | ||
| Línia 36: | Línia 36: | ||
[[ontologia fonamental|ontologia fonamental]] | [[ontologia fonamental|ontologia fonamental]] | ||
| − | [[ | + | [[projecte|projecte]] |
[[cura|''Sorge'']] | [[cura|''Sorge'']] | ||
Revisió de 14:20, 9 maig 2020
En una anàlisi existencial (Existenziell) de l'ésser, com els duts a terme per la metafísica tradicional, partim d'un determinat concepte de l'ésser i el que obtenim, per tant, com a caràcters essencials del mateix són conceptes existencials o categories, referits a la seva constitució òntica. Heidegger inicia el seu Ser i temps amb una crítica a aquesta conducta, al que acusa, en uns casos, de limitar-se a obtenir conceptes d'una imprecisió i vaguetat tals que els invalida en realitat com a tals conceptes, o, en uns altres, que els conceptes obtinguts només tenen sentit partint de certs prejudicis que han escapat a l'anàlisi i que constitueixen així l'autèntic sentit indefinit encara de l'ésser. Heidegger pretén escapar a aquest procedir adoptant un punt de vista fenomenològic, és a dir, que parteixi de l'anàlisi de la facticitat del seu objecte. Aquest objecte és el ser-aquí, i els seus caràcters essencials trobats, com diem, en l'anàlisi de la seva facticitat, es diran existenciaris per a distingir-los dels que haurien resultat d'una anàlisi tradicional, i es podran finalment recopilar en un sol existenciari: el de la cura. (Col·laboració de Maite Saurí Navarro.)
