Diferència entre revisions de la pàgina «Mathesis universalis»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Expressió que, en la història de la filosofia, apareix sobretot en Descartes i Autor:Leibniz,_Gottfried_Wil...».) |
m (bot: - universal ho va + universal el va) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Expressió que, en la història de la filosofia, apareix sobretot en [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] i [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]]. Encara que en cadascun d'aquests autors posseeix el seu significat propi, al·ludeix sempre a un coneixement o ciència universal o a una unitat de la [[ciència|ciència]], assolides, en el cas de Descartes, mitjançant un [[mètode|mètode]] o conjunt de regles basades en les característiques del mètode matemàtic: intuïció, rigor i exactitud; i, en el cas de Leibniz, mitjançant el recurs a un llenguatge universal, construït mitjançant símbols matemàtics, bestreta del que havia de ser la [[lògica simbòlica|lògica simbòlica]] moderna. A aquest llenguatge simbòlic universal | + | Expressió que, en la història de la filosofia, apareix sobretot en [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] i [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]]. Encara que en cadascun d'aquests autors posseeix el seu significat propi, al·ludeix sempre a un coneixement o ciència universal o a una unitat de la [[ciència|ciència]], assolides, en el cas de Descartes, mitjançant un [[mètode|mètode]] o conjunt de regles basades en les característiques del mètode matemàtic: intuïció, rigor i exactitud; i, en el cas de Leibniz, mitjançant el recurs a un llenguatge universal, construït mitjançant símbols matemàtics, bestreta del que havia de ser la [[lògica simbòlica|lògica simbòlica]] moderna. A aquest llenguatge simbòlic universal el va denominar [[característica universal|''characteristica universalis'']]. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 14:19, 3 nov 2018
Expressió que, en la història de la filosofia, apareix sobretot en Descartes i Leibniz. Encara que en cadascun d'aquests autors posseeix el seu significat propi, al·ludeix sempre a un coneixement o ciència universal o a una unitat de la ciència, assolides, en el cas de Descartes, mitjançant un mètode o conjunt de regles basades en les característiques del mètode matemàtic: intuïció, rigor i exactitud; i, en el cas de Leibniz, mitjançant el recurs a un llenguatge universal, construït mitjançant símbols matemàtics, bestreta del que havia de ser la lògica simbòlica moderna. A aquest llenguatge simbòlic universal el va denominar characteristica universalis.