Diferència entre revisions de la pàgina «Altruisme»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} (del llatí ''alter'', l'altre) Terme introduït per Auguste Comte (''altruisme'') per expressar en què havia de fundar-se...».) |
m (bot: - psicosocials ho relacionen + psicosocials el relacionen) |
||
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | (del llatí ''alter'', l'altre) Terme introduït per [[Autor:Comte, Auguste|Auguste Comte]] (''altruisme'') per expressar en què havia de fundar-se la [[moral|moral]] del [[positivisme|positivisme]] o la moral de la nova societat, que descansava preferentment sobre les [[emoció| | + | (del llatí ''alter'', l'altre) Terme introduït per [[Autor:Comte, Auguste|Auguste Comte]] (''altruisme'') per a expressar en què havia de fundar-se la [[moral|moral]] del [[positivisme|positivisme]] o la moral de la nova societat, que descansava preferentment sobre les [[emoció|emocions]]. Significa preocupar-se del benestar dels altres més que del d'un mateix, i s'interpreta, per tant, com a generositat duta a terme per motius purament racionals. La conducta oposada és l'[[egoisme|egoisme]] i l'[[individualisme|individualisme]]. En els estudis actuals, no se'l suposa exclusiu de l'home i així, la [[sociobiologia|sociobiologia]] li atribueix, igual que a l'egoisme, un fonament genètic, existent també en els animals, mentre que les teories psicosocials el relacionen amb l'anomenada «assumpció de rols», la socialització o la reciprocitat. |
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Ètica}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Ètica}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 14:17, 3 nov 2018
(del llatí alter, l'altre) Terme introduït per Auguste Comte (altruisme) per a expressar en què havia de fundar-se la moral del positivisme o la moral de la nova societat, que descansava preferentment sobre les emocions. Significa preocupar-se del benestar dels altres més que del d'un mateix, i s'interpreta, per tant, com a generositat duta a terme per motius purament racionals. La conducta oposada és l'egoisme i l'individualisme. En els estudis actuals, no se'l suposa exclusiu de l'home i així, la sociobiologia li atribueix, igual que a l'egoisme, un fonament genètic, existent també en els animals, mentre que les teories psicosocials el relacionen amb l'anomenada «assumpció de rols», la socialització o la reciprocitat.