Diferència entre revisions de la pàgina «Piaget, Jean»
De Wikisofia
m (bot: - països. Veure [[epistemologia + països. Vegeu [[epistemologia) |
m (Text de reemplaçament - "idad." a "itat.") |
||
Línia 9: | Línia 9: | ||
[[Image:piaget3.gif|thumb]] | [[Image:piaget3.gif|thumb]] | ||
− | Les obres posteriors de Piaget se centren en estudis sobre l'origen dels conceptes bàsics físics ([[espai|espai]], [[temps|temps]], [[causalitat|causalitat]]) i lògic-matemàtics ([[classe (lògica)|classe]], [[relació|relació]], [[nombre|nombre]]) i les operacions de l'enteniment, amb els conceptes fonamentals de la conservació de la [[substància|substància]], el pes i el volum, i sobretot del de | + | Les obres posteriors de Piaget se centren en estudis sobre l'origen dels conceptes bàsics físics ([[espai|espai]], [[temps|temps]], [[causalitat|causalitat]]) i lògic-matemàtics ([[classe (lògica)|classe]], [[relació|relació]], [[nombre|nombre]]) i les operacions de l'enteniment, amb els conceptes fonamentals de la conservació de la [[substància|substància]], el pes i el volum, i sobretot del de reversibilitat. Apareixen així, a partir de 1957, els ''Estudis d'epistemologia genètica'', nombrosa sèrie de volums, que publica de manera interdisciplinària juntament amb altres autors, en el Centre d'Epistemologia Genètica de Ginebra, del que va ser director des de 1955. La idea fonamental de l'[[epistemologia genètica|epistemologia genètica]] és que el [[coneixement|coneixement]], i amb ell la intel·ligència, és un fenomen adaptatiu de l'organisme humà al mitjà, que es manifesta com una successió d'[[estructura|estructures]] de coneixement, les anomenades fases de la intel·ligència, que s'originen unes d'unes altres, a partir dels reflexos innats de succió i prensió (veg. [[quadre dels estadis del desenvolupament de la intel·ligència segons Piaget.|quadre dels estadis del desenvolupament de la intel·ligència ]] segons Piaget). |
Les idees fonamentals de la psicologia evolutiva de Piaget s'han vist verificades per estudis experimentals realitzats en universitats de molt diferents països. | Les idees fonamentals de la psicologia evolutiva de Piaget s'han vist verificades per estudis experimentals realitzats en universitats de molt diferents països. |
Revisió de 14:56, 27 oct 2018
Avís: El títol a mostrar «Jean Piaget» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Piaget, Jean».
Psicòleg suís nascut a Neuchâtel que, després de doctorar-se en ciències naturals a la universitat, interessat pels estudis de psicologia, a 22 anys es trasllada a Zuric i després a l'Institut Alfred Binet de París. Els seus primers treballs criden l'atenció d'Edouard Claparède, qui, en 1921, li ofereix un càrrec de codirector de l'Institut J.J. Rousseau de Ginebra, perquè prosseguís les investigacions sobre el raonament infantil, iniciades poc abans a París per indicació de Simon. Publica llavors les seves primeres obres, El llenguatge i el pensament en el nen, El judici i el raonament en el nen, en les quals estudia el pensament infantil a través del raonament verbal. Torna després a Neuchâtel com a professor de filosofia, per quatre anys. En 1929 s'instal·la de nou en Ginebra, on ensenya història de la ciència i psicologia.
Comença un període de treballs preliminars sobre psicologia infantil, en els quals es dedica a estudiar la gènesi del pensament d'una forma empírica, basada en l'observació, bàsicament dels seus tres fills, i el recurs a hipòtesi que sotmet a verificació. Resultat d'aquestes investigacions són El naixement de la intel·ligència (1936), La construcció del real en el nen (1937) i La formació del símbol (1945), obres en les quals sosté la tesi que la intel·ligència té el seu origen en el període infantil anomenat sensoriomotor.
Les obres posteriors de Piaget se centren en estudis sobre l'origen dels conceptes bàsics físics (espai, temps, causalitat) i lògic-matemàtics (classe, relació, nombre) i les operacions de l'enteniment, amb els conceptes fonamentals de la conservació de la substància, el pes i el volum, i sobretot del de reversibilitat. Apareixen així, a partir de 1957, els Estudis d'epistemologia genètica, nombrosa sèrie de volums, que publica de manera interdisciplinària juntament amb altres autors, en el Centre d'Epistemologia Genètica de Ginebra, del que va ser director des de 1955. La idea fonamental de l'epistemologia genètica és que el coneixement, i amb ell la intel·ligència, és un fenomen adaptatiu de l'organisme humà al mitjà, que es manifesta com una successió d'estructures de coneixement, les anomenades fases de la intel·ligència, que s'originen unes d'unes altres, a partir dels reflexos innats de succió i prensió (veg. quadre dels estadis del desenvolupament de la intel·ligència segons Piaget).
Les idees fonamentals de la psicologia evolutiva de Piaget s'han vist verificades per estudis experimentals realitzats en universitats de molt diferents països.
Vegeu epistemologia genètica.