Diferència entre revisions de la pàgina «Enunciat analític, o proposició analítica»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} El enunciat o proposició veritables en virtut del significat dels seus termes. La simple anàl...».) |
|||
| (14 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | + | L'[[enunciat|enunciat]] o la [[proposició|proposició]] que són vertaders en virtut del [[significat|significat]] dels seus [[terme|termes]]. La simple anàlisi dels termes permet veure que el [[subjecte |subjecte]] pertany necessàriament al [[predicat|predicat]], o que aquest inclou aquell. Per a constituir una veritat per definició, una [[veritat analítica|veritat analítica]] o una veritat conceptual, la seva [[negació|negació]] és una [[autocontradicció|autocontradicció]]. | |
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
| − | <center>''' | + | <center>'''veg. exemple ↓'''</center> |
<div class="mw-collapsible-content"> | <div class="mw-collapsible-content"> | ||
«Tots els meus germans són majors que jo» és una proposició sintètica | «Tots els meus germans són majors que jo» és una proposició sintètica | ||
| − | + | «Els meus cosins germans són els fills dels meus oncles o de les meves ties» és una proposició analítica. | |
| − | «Ser o no ser», és una proposició explícitament analítica i | + | «Ser o no ser», és una proposició explícitament analítica i tautològica. |
«Cercle és la superfície plana limitada per una circumferència» és una proposició implícitament analítica i és una definició. | «Cercle és la superfície plana limitada per una circumferència» és una proposició implícitament analítica i és una definició. | ||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
«Els dofins són mamífers» és implícitament analítica avui dia, encara que en alguna època no ho fos. | «Els dofins són mamífers» és implícitament analítica avui dia, encara que en alguna època no ho fos. | ||
| − | «Els negocis són els negocis» és una proposició aparentment analítica, però en realitat | + | «Els negocis són els negocis» és una proposició aparentment analítica, però en realitat –atès el seu significat– no ho és. Pot considerar-se també una aparent tautologia. |
</div></div> | </div></div> | ||
| − | La distinció entre enunciat (pròpiament [[judici|judici]]) analític i sintètic va ser introduïda per [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] ([[Recurs:Kant: judicis analítics i sintètics| | + | La distinció entre enunciat (pròpiament [[judici|judici]]) analític i sintètic va ser introduïda per [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] ([[Recurs:Kant: judicis analítics i sintètics|veg. text]]), i es relaciona amb les anteriors de [[relacions d'idees |relació d'idees i qüestió de fet]], de [[Autor:Hume, David|Hume]], o [[veritats de raó |veritat de raó i veritat de fet]], de [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]]. |
| + | |||
| + | Veg. [[Per_se_notum|per se notum]] | ||
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
|Etiqueta=Epistemologia | |Etiqueta=Epistemologia | ||
Revisió de 16:09, 24 oct 2018
L'enunciat o la proposició que són vertaders en virtut del significat dels seus termes. La simple anàlisi dels termes permet veure que el subjecte pertany necessàriament al predicat, o que aquest inclou aquell. Per a constituir una veritat per definició, una veritat analítica o una veritat conceptual, la seva negació és una autocontradicció.
Amplia
veg. exemple ↓
La distinció entre enunciat (pròpiament judici) analític i sintètic va ser introduïda per Kant (veg. text), i es relaciona amb les anteriors de relació d'idees i qüestió de fet, de Hume, o veritat de raó i veritat de fet, de Leibniz.
Veg. per se notum