Diferència entre revisions de la pàgina «Misteris, religions dels»
De Wikisofia
m (bot: - iniciats, això és, + iniciats, és a dir,) |
|||
| (Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Nom que es dóna a un tipus de [[religió, filosofia de la|religió]] popular, comuna a Grècia (en l'època hel·lenista) i Roma. Les religions mistèriques es caracteritzen per un conjunt de cerimònies i [[ritu|ritus]], que celebraven substancialment la [[mort|mort]] i resurrecció d'algun déu, identificat amb la [[naturalesa|naturalesa]] o algun dels seus aspectes, als quals els creients i els iniciats, és a dir, els prèviament instruïts, prenien part com a mitjà de purificació i d'unió amb la divinitat. La iniciació a aquests ritus tenia com a contrapartida el caràcter secret o més o menys ocult dels mateixos (en grec ''mysterion'', significa «tancar els ulls o la boca»). | Nom que es dóna a un tipus de [[religió, filosofia de la|religió]] popular, comuna a Grècia (en l'època hel·lenista) i Roma. Les religions mistèriques es caracteritzen per un conjunt de cerimònies i [[ritu|ritus]], que celebraven substancialment la [[mort|mort]] i resurrecció d'algun déu, identificat amb la [[naturalesa|naturalesa]] o algun dels seus aspectes, als quals els creients i els iniciats, és a dir, els prèviament instruïts, prenien part com a mitjà de purificació i d'unió amb la divinitat. La iniciació a aquests ritus tenia com a contrapartida el caràcter secret o més o menys ocult dels mateixos (en grec ''mysterion'', significa «tancar els ulls o la boca»). | ||
| − | Entre les principals religions mistèriques | + | Entre les principals religions mistèriques destaquen els misteris eleusins (d'Eleusis, ciutat propera a Atenes), els d'Isis-Osiris, Cibeles-Atis i els [[orfisme|òrfics]], els quals celebraven i promovien, substancialment la resurrecció personal, fundant-se en ritus de renovació de la naturalesa (les estacions). |
| − | En els misteris de Dionís es buscava la unió amb el déu a través d'un èxtasi aconseguit amb la dansa i el vi. Els misteris de Mitra, la religió d'origen persa preferida pels soldats romans, celebren (i així anticipaven) la salvació mitjançant el sacrifici d'un toro, símbol de la fecunditat. | + | En els misteris de Dionís (Διόνυσος) es buscava la unió amb el déu a través d'un èxtasi aconseguit amb la dansa i el vi. Els misteris de Mitra, la religió d'origen persa preferida pels soldats romans, celebren (i així anticipaven) la salvació mitjançant el sacrifici d'un toro, símbol de la fecunditat. |
Revisió de 14:35, 9 oct 2018
Nom que es dóna a un tipus de religió popular, comuna a Grècia (en l'època hel·lenista) i Roma. Les religions mistèriques es caracteritzen per un conjunt de cerimònies i ritus, que celebraven substancialment la mort i resurrecció d'algun déu, identificat amb la naturalesa o algun dels seus aspectes, als quals els creients i els iniciats, és a dir, els prèviament instruïts, prenien part com a mitjà de purificació i d'unió amb la divinitat. La iniciació a aquests ritus tenia com a contrapartida el caràcter secret o més o menys ocult dels mateixos (en grec mysterion, significa «tancar els ulls o la boca»).
Entre les principals religions mistèriques destaquen els misteris eleusins (d'Eleusis, ciutat propera a Atenes), els d'Isis-Osiris, Cibeles-Atis i els òrfics, els quals celebraven i promovien, substancialment la resurrecció personal, fundant-se en ritus de renovació de la naturalesa (les estacions).
En els misteris de Dionís (Διόνυσος) es buscava la unió amb el déu a través d'un èxtasi aconseguit amb la dansa i el vi. Els misteris de Mitra, la religió d'origen persa preferida pels soldats romans, celebren (i així anticipaven) la salvació mitjançant el sacrifici d'un toro, símbol de la fecunditat.
