Deontològic

(del grec δέοντος deontos, el necessari, i λόγος, logos, discurs: discurs necessari, o sobre el que ha de fer-se)

Etimològicament, moral, ètic. Aquest és el seu sentit ampli, però, en el seu sentit estricte, es refereix a la moral pròpia d'una professió liberal. En aquest sentit, es parla de «codis deontològics», que recullen les normes, morals i legals, amb què es duu a terme una professió. Aplicat com a adjectiu a ètica, «ètica deontològica» s'oposa a «ètica finalista», també anomenada «ètica teleològica»: aquesta és l'ètica que es fonamenta en un fi que es vol aconseguir, i té en compte, per tant, finalitats i conseqüències; aquella, la que té en compte només la moralitat en si mateixa, el deure o l'obligació. L'ètica deontològica per excel·lència és la que proposa la moral formal de Kant, basada en l'imperatiu categòric.