Diferència entre revisions de la pàgina «Argument dominador»
De Wikisofia
| Línia 2: | Línia 2: | ||
També anomenat «argument sobirà», «triomfant», «dominant» o «invencible», expressions amb què es tradueix l'expressió grega ''kyriéuon lógos'', emprada pel [[megàrics|megàric]] [[Autor:Diodor Cronos|Diodor Cronos]] (ca. s. III aC) –mestre de [[Autor:Zenó de Cítion|Zenó]], l'[[estoïcisme|estoic]]– qui l'aplica a l'argument que dirigeix contra la noció de [[possibilitat|possibilitat]], o [[contingència|contingència]], d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] ([[Recurs:Aristòtil: la batalla naval|veg. text d'Aristòtil sobre la batalla naval]]). Prova la seva pròpia noció de possible («el que és o serà és possible») mitjançant un argument basat en la [[inconsistència|inconsistència]] o incompatibilitat dels tres enunciats següents: | També anomenat «argument sobirà», «triomfant», «dominant» o «invencible», expressions amb què es tradueix l'expressió grega ''kyriéuon lógos'', emprada pel [[megàrics|megàric]] [[Autor:Diodor Cronos|Diodor Cronos]] (ca. s. III aC) –mestre de [[Autor:Zenó de Cítion|Zenó]], l'[[estoïcisme|estoic]]– qui l'aplica a l'argument que dirigeix contra la noció de [[possibilitat|possibilitat]], o [[contingència|contingència]], d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] ([[Recurs:Aristòtil: la batalla naval|veg. text d'Aristòtil sobre la batalla naval]]). Prova la seva pròpia noció de possible («el que és o serà és possible») mitjançant un argument basat en la [[inconsistència|inconsistència]] o incompatibilitat dels tres enunciats següents: | ||
| − | Tot el que és passat i veritable és necessari | + | :Tot el que és passat i veritable és necessari |
| − | + | :L'impossible no se segueix del possible | |
| − | L'impossible no se segueix del possible | + | :El que no és ni serà és possible |
| − | |||
| − | El que no és ni serà és possible | ||
En suposar veritables els dos primers, i declarar a més inconsistent el conjunt, Diodor conclou la falsedat del tercer enunciat («el que no és ni serà és possible») i, per aquesta raó, la veritat de la seva negació («el que és o serà és possible»). Amb aquesta demostració, creia haver trobat, segons alguns, un argument invencible de la seva noció de possible, o un argument a favor de la força invencible també, i irresistible, del [[destí|destí]]. De la seva noció de possible es dedueix que el que no ocorre és impossible i que el que ocorre o ha ocorregut és necessari (primer enunciat). | En suposar veritables els dos primers, i declarar a més inconsistent el conjunt, Diodor conclou la falsedat del tercer enunciat («el que no és ni serà és possible») i, per aquesta raó, la veritat de la seva negació («el que és o serà és possible»). Amb aquesta demostració, creia haver trobat, segons alguns, un argument invencible de la seva noció de possible, o un argument a favor de la força invencible també, i irresistible, del [[destí|destí]]. De la seva noció de possible es dedueix que el que no ocorre és impossible i que el que ocorre o ha ocorregut és necessari (primer enunciat). | ||
Revisió de 14:35, 30 set 2018
També anomenat «argument sobirà», «triomfant», «dominant» o «invencible», expressions amb què es tradueix l'expressió grega kyriéuon lógos, emprada pel megàric Diodor Cronos (ca. s. III aC) –mestre de Zenó, l'estoic– qui l'aplica a l'argument que dirigeix contra la noció de possibilitat, o contingència, d'Aristòtil (veg. text d'Aristòtil sobre la batalla naval). Prova la seva pròpia noció de possible («el que és o serà és possible») mitjançant un argument basat en la inconsistència o incompatibilitat dels tres enunciats següents:
- Tot el que és passat i veritable és necessari
- L'impossible no se segueix del possible
- El que no és ni serà és possible
En suposar veritables els dos primers, i declarar a més inconsistent el conjunt, Diodor conclou la falsedat del tercer enunciat («el que no és ni serà és possible») i, per aquesta raó, la veritat de la seva negació («el que és o serà és possible»). Amb aquesta demostració, creia haver trobat, segons alguns, un argument invencible de la seva noció de possible, o un argument a favor de la força invencible també, i irresistible, del destí. De la seva noció de possible es dedueix que el que no ocorre és impossible i que el que ocorre o ha ocorregut és necessari (primer enunciat).