Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Quadre d'oposicions»

De Wikisofia

Línia 4: Línia 4:
 
<center>[[File:906catala.jpg|400px]]</center>
 
<center>[[File:906catala.jpg|400px]]</center>
  
On els [[contraris|contraris]] són A i E; els [[contradictoris|contradictoris]] A i O, E i I; els [#subcontraris subcontraris] I i O, i on entre A i I, i entre E i O s'estableix una relació de subalternació.
+
On els [[contraris|contraris]] són '''A''' i '''E'''; els [[contradictoris|contradictoris]] '''A''' i '''O''', '''E''' i '''I'''; els subcontraris '''I''' i '''O''', i on entre '''A''' i '''I''', i entre '''E''' i '''O''' s'estableix una relació de subalternació.
  
 
Això implica que:
 
Això implica que:
Línia 19: Línia 19:
  
  
'''A:'''
+
'''[[A]]:'''
 +
 
 +
:Tot S és P
  
:Tot S és
 
P :
 
 
:És necessari S
 
:És necessari S
 
:
 
:
 
:És obligatori fer S
 
:És obligatori fer S
  
'''E:'''
+
'''[[E]]:'''
  
 
:Tot S és no-P
 
:Tot S és no-P
Línia 35: Línia 35:
 
:És obligatori fer no-S
 
:És obligatori fer no-S
  
'''I:'''
+
'''[[I]]:'''
  
 
:Algun S és P :
 
:Algun S és P :
Línia 42: Línia 42:
 
:Està permès fer S (facultatiu)
 
:Està permès fer S (facultatiu)
  
'''O''':
+
'''[[O]]''':
  
 
:Algun S és no-P
 
:Algun S és no-P
Línia 53: Línia 53:
 
De manera que, reinterpretant el quadre d'oposicions, tenim:
 
De manera que, reinterpretant el quadre d'oposicions, tenim:
  
[[File:906B.jpg|400px|center]]
+
<center>[[File:906B.jpg|400px]]</center>
  
  
 
'''Són ''enunciats contraris'' (A i E)''':
 
'''Són ''enunciats contraris'' (A i E)''':
  
Si «tot S és P» és veritable, llavors «cap S és P» és fals
+
Si «tot S és P» és vertader, llavors «cap S és P» és fals
  
 
Si és veritat que «p és necessari», llavors és fals que «és necessari no-p», o que «és impossible p» ([[Recurs:Lògica: veritat i necessitat|veg. exemple]]).
 
Si és veritat que «p és necessari», llavors és fals que «és necessari no-p», o que «és impossible p» ([[Recurs:Lògica: veritat i necessitat|veg. exemple]]).
Línia 65: Línia 65:
  
  
'''Són enunciats ''contradictoris ''(A i O, E i I)''':
+
'''Són enunciats ''contradictoris '' ''' ('''A''' i '''O''', '''E''' i '''I'''):
 
Si «tot S és P» és veritable, llavors «algun S no és P» és fals
 
Si «tot S és P» és veritable, llavors «algun S no és P» és fals
  
Línia 78: Línia 78:
 
Si «és obligatori fer no-p», llavors no és veritat que «estigui permès fer p» ([[Recurs:Exemple lògic|veg. exemple]]).
 
Si «és obligatori fer no-p», llavors no és veritat que «estigui permès fer p» ([[Recurs:Exemple lògic|veg. exemple]]).
  
'''Són enunciats ''subcontraris ''(I i O)''':
 
  
Si «algun S és P» és fals, llavors «algun S no és P» és veritable.
+
'''Són enunciats ''subcontraris'' ''' ('''I''' i '''O''')
  
Si «és possible p» és fals, llavors «és possible no-p» és veritable ([[Recurs:Exemple: fals i veritable|veg. exemple]]).
+
Si «algun S és P» és fals, llavors «algun S no és P» és vertader.
 +
 +
Si «és possible p» és fals, llavors «és possible no-p» és vertader ([[Recurs:Exemple: fals i veritable|veg. exemple]]).
  
Si és fals que «està permès fer p», llavors és veritat que «està permès fer no-p» ([[Recurs:Exemple: fals i veritable (2)|veg. exemple]]).
+
Si és fals que «està permès fer p», llavors és veritat que «està permès fer no-p» ([[Recurs:Exemple: fals i vertader (2)|veg. exemple]]).
  
 
Però sempre són possibles ambdues coses:
 
Però sempre són possibles ambdues coses:
  
Que «algun S sigui P» i que «algun S no sigui P» ; que sigui «possible p» i que sigui «possible no-p», i que estigui permitidio «fer p» i estigui permès «fer no-p».
+
Que «algun S sigui P» i que «algun S no sigui P» ; que sigui «possible p» i que sigui «possible no-p», i que estigui permès «fer p» i estigui permès «fer no-p».
  
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 22:25, 28 set 2018

Diagrama mnemotècnic, d'origen medieval, que permet determinar les relacions i les inferències immediates que s'estableixen entre enunciats categòrics. Anomenant «A» als enunciats universals afirmatius, «I», als universals negatius, «I», als particulars afirmatius, i «O» als particulars negatius, es pot traçar el següent diagrama:

906catala.jpg

On els contraris són A i E; els contradictoris A i O, E i I; els subcontraris I i O, i on entre A i I, i entre E i O s'estableix una relació de subalternació.

Això implica que:

Dos enunciats contraris no poden ser tots dos veritables alhora, però poden ser tots dos falsos (veg. exemple).

Dos enunciats contradictoris no poden ser tots dos veritables ni tots dos falsos; si un és veritable, l'altre és fals, i viceversa (veg. exemple).

Dos enunciats subcontraris no poden ser tots dos falsos alhora, però poden ser tots dos veritables (veg. exemple).

En una subordinació, el subordinat es pot deduir vàlidament del subordinant, però no al revés, de manera que si A és veritable, I també ho és, i si I és veritable, O també ho és (veg. exemple).

Aquest quadre pot utilitzar-se també per a determinar les relacions entre les modalitats alètiques o enunciats modals i entre enunciats deòntics. De manera que A,E,I i O poden interpretar-se de la següent manera:


A:

Tot S és P
És necessari S
És obligatori fer S

E:

Tot S és no-P
És necessari no-S
És obligatori fer no-S

I:

Algun S és P :
És possible S
Està permès fer S (facultatiu)

O:

Algun S és no-P
És possible no-S
Està permès fer no-S (facultatiu)


De manera que, reinterpretant el quadre d'oposicions, tenim:

906B.jpg


Són enunciats contraris (A i E):

Si «tot S és P» és vertader, llavors «cap S és P» és fals

Si és veritat que «p és necessari», llavors és fals que «és necessari no-p», o que «és impossible p» (veg. exemple).

Si és veritat que «és obligatori fer p», llavors és fals que «és obligatori no fer no-p» (veg. exemple).


Són enunciats contradictoris (A i O, E i I): Si «tot S és P» és veritable, llavors «algun S no és P» és fals

Si «és necessari p», llavors no «és possible no-p» (veg. exemple).

Si «és obligatori fer p», llavors no «està permès fer no-p» (veg. exemple).

Si «cap S és P» és veritable, llavors «algun S és P» és fals

Si «és necessari no-p», llavors és fals que «és possible p» (veg. exemple).

Si «és obligatori fer no-p», llavors no és veritat que «estigui permès fer p» (veg. exemple).


Són enunciats subcontraris (I i O)

Si «algun S és P» és fals, llavors «algun S no és P» és vertader.

Si «és possible p» és fals, llavors «és possible no-p» és vertader (veg. exemple).

Si és fals que «està permès fer p», llavors és veritat que «està permès fer no-p» (veg. exemple).

Però sempre són possibles ambdues coses:

Que «algun S sigui P» i que «algun S no sigui P» ; que sigui «possible p» i que sigui «possible no-p», i que estigui permès «fer p» i estigui permès «fer no-p».