Diferència entre revisions de la pàgina «Veritat formal»
De Wikisofia
m (bot: - que ho componen, + que el componen,) |
|||
| (6 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | La que competeix a un [[enunciat|enunciat]] per només la seva [[forma lògica|forma lògica]], o la seva estructura lògica, independentment del significat dels termes que | + | La que competeix a un [[enunciat|enunciat]] per només la seva [[forma lògica|forma lògica]], o la seva estructura lògica, independentment del significat dels termes que el componen, o dels casos de substitució de les lletres de l'enunciat |
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
| − | <center>''' | + | <center>'''veg. exemple ↓'''</center> |
<div class="mw-collapsible-content"> | <div class="mw-collapsible-content"> | ||
Són exemples de veritats formals: | Són exemples de veritats formals: | ||
| − | + | «Ser o no ser» <math>A \vee ¬A</math> | |
| − | + | «Res que sigui A i B alhora, deixa de ser B». | |
«Si A i B, llavors B», <math>(A \wedge B) \rightarrow{B}</math> | «Si A i B, llavors B», <math>(A \wedge B) \rightarrow{B}</math> | ||
| Línia 20: | Línia 20: | ||
Es diu també «veritat lògica». | Es diu també «veritat lògica». | ||
| − | + | Vegeu també: [[veritat lògica|lògicament veritable]], [[llei lògica|llei lògica]], [[veritat necessària|veritat necessària]], [[validesa|validesa]], i altres termes relacionats ↓ | |
| + | |||
=== termes relacionats. === | === termes relacionats. === | ||
<div class='mw-collapsible'> | <div class='mw-collapsible'> | ||
| Línia 70: | Línia 71: | ||
[[verum ipsum factum|''verum ipsum factum'']] | [[verum ipsum factum|''verum ipsum factum'']] | ||
| + | |||
| + | [[Teoria_minimista_de_la_veritat|Teoria_minimista_de_la_veritat]] | ||
</div>{{Proc|Recurs:veritat, termes relacionats}} | </div>{{Proc|Recurs:veritat, termes relacionats}} | ||
Revisió de 17:40, 22 set 2018
La que competeix a un enunciat per només la seva forma lògica, o la seva estructura lògica, independentment del significat dels termes que el componen, o dels casos de substitució de les lletres de l'enunciat
Són exemples de veritats formals:
«Ser o no ser» [math]\displaystyle{ A \vee ¬A }[/math]
«Res que sigui A i B alhora, deixa de ser B».
«Si A i B, llavors B», [math]\displaystyle{ (A \wedge B) \rightarrow{B} }[/math]
En tots aquests casos, qualsevol substitució dels termes o de les lletres d'enunciat, per qualsevol altre terme o qualsevol altre enunciat, dóna lloc a un enunciat necessàriament veritable (per la seva forma lògica).
Es diu també «veritat lògica».
Vegeu també: lògicament veritable, llei lògica, veritat necessària, validesa, i altres termes relacionats ↓
termes relacionats.