Diferència entre revisions de la pàgina «Melissos de Samos»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "ática" a "àtica") |
m (bot: - Melissos ho declara + Melissos el declara) |
||
| (19 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
|Nom=Melissos de Samos | |Nom=Melissos de Samos | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof [[presocràtics|presocràtic]] i polític grec. Originari de | + | Filòsof [[presocràtics|presocràtic]] i polític grec. Originari de l'illa de Samos, Melissos, fill d'Itàgenes, va destacar com a estrateg. L'any 441 aC va derrotar a l'armada atenesa infligint una important derrota a Pèricles que en aquell temps bloquejava Samos. Va ser contemporani d'[[Autor:Empèdocles|Empèdocles]], [[Autor:Anaxàgores|Anaxàgores]], [[Autor:Herodot|Herodot]], [[Autor:Leucip|Leucip]] i [[Autor:Demòcrit|Demòcrit]]. Malgrat ser d'origen samio, Melissos va prosseguir la filosofia dels [[eleàtica, escola|eleates]] i, segons alguns, va ser deixeble de [[Autor:Zenó d'Elea|Zenó d'Elea]]. La informació que posseïm d'ell ens la proporcionen Tucídides, Aristòtil i Simplici, que cita fragments de la seva obra: ''Sobre la naturalesa o sobre l'ésser,'' escrita en prosa i sense les ressonàncies religioses del poema de Parmènides. |
| − | Com a filòsof no es va limitar a seguir els raonaments | + | Com a filòsof no es va limitar a seguir els raonaments eleàtics, sinó que va mostrar originalitat i es va oposar als [[pluralisme|pluralistes]] i als [[atomisme|atomistes]]. Va acceptar, com [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]], que l'ésser és un i indivisible; no generat i etern; homogeni, immòbil, sense canvi i solament accessible a la raó. També com l'eleata va declarar que els sentits solament ens ofereixen mera [[Grec::δόξα]] (''[[doxa]]'', opinió) i, per tant, no ens revelen la [[Grec::ἀλήθεια]] (''[[aletheia]]'', veritat). Però a diferència de Parmènides, que comparava l'ésser amb una esfera, Melissos el declara il·limitat i infinit, com el [[Grec::ἄπειρον]] (''[[àpeiron]]'') d'[[Autor:Anaximandre|Anaximandre]], utilitzant el sentit d'infinit i il·limitat tant espacialment com temporalment. En contra dels atomistes negava la possibilitat del [[buit|buit]], ja que l'identificava amb el [[no-res]] o el no-ser. La mateixa inexistència del buit la utilitzava per a reforçar el caràcter immòbil de l'ésser, ja que en ser tot un ''plenum'' no pot tampoc moure's. De la mateixa manera argumentava contra la teoria d'[[Autor:Anaxímenes|Anaxímenes]] de la condensació i rarefacció ( <ref>«no existeix més plenament en una direcció, la qual cosa impediria la seva cohesió (o l'ésser continu), ni més feblement en una altra, sinó que tot està ple del que és.» |
| + | {{Ref|Ref=Melissos de Samos, (citat de W.K.C. Guthrie, ''Historia de la filosofía griega,'' Gredos, Madrid vol. II, p. 116).|Cita=true}}</ref> [[Recurs:cita de Melissos de Samos|veg. citació]]), i declarava en ser incorpori (sense ''sôma''), perquè no té parts ni pot dividir-se. | ||
[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] li va combatre amb duresa declarant que tot el seu pensament era una sèrie de deduccions que procedien d'un absurd inicial i que, a més, es basava sovint en fal·làcies. (''Metafísica, ''986b; ''Física,'' 185a, 186a; ''Refutacions sofístiques,'' 167b, 181a.) | [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] li va combatre amb duresa declarant que tot el seu pensament era una sèrie de deduccions que procedien d'un absurd inicial i que, a més, es basava sovint en fal·làcies. (''Metafísica, ''986b; ''Física,'' 185a, 186a; ''Refutacions sofístiques,'' 167b, 181a.) | ||
| + | ---- | ||
| + | <references> | ||
| + | |||
| + | {{ImatgePrincipal | ||
| + | |Imatge=Melissos_3.jpg | ||
| + | }} | ||
{{So}} | {{So}} | ||
Revisió de 17:33, 22 set 2018
Filòsof presocràtic i polític grec. Originari de l'illa de Samos, Melissos, fill d'Itàgenes, va destacar com a estrateg. L'any 441 aC va derrotar a l'armada atenesa infligint una important derrota a Pèricles que en aquell temps bloquejava Samos. Va ser contemporani d'Empèdocles, Anaxàgores, Herodot, Leucip i Demòcrit. Malgrat ser d'origen samio, Melissos va prosseguir la filosofia dels eleates i, segons alguns, va ser deixeble de Zenó d'Elea. La informació que posseïm d'ell ens la proporcionen Tucídides, Aristòtil i Simplici, que cita fragments de la seva obra: Sobre la naturalesa o sobre l'ésser, escrita en prosa i sense les ressonàncies religioses del poema de Parmènides.
Com a filòsof no es va limitar a seguir els raonaments eleàtics, sinó que va mostrar originalitat i es va oposar als pluralistes i als atomistes. Va acceptar, com Parmènides, que l'ésser és un i indivisible; no generat i etern; homogeni, immòbil, sense canvi i solament accessible a la raó. També com l'eleata va declarar que els sentits solament ens ofereixen mera δόξα (doxa, opinió) i, per tant, no ens revelen la ἀλήθεια (aletheia, veritat). Però a diferència de Parmènides, que comparava l'ésser amb una esfera, Melissos el declara il·limitat i infinit, com el ἄπειρον (àpeiron) d'Anaximandre, utilitzant el sentit d'infinit i il·limitat tant espacialment com temporalment. En contra dels atomistes negava la possibilitat del buit, ja que l'identificava amb el no-res o el no-ser. La mateixa inexistència del buit la utilitzava per a reforçar el caràcter immòbil de l'ésser, ja que en ser tot un plenum no pot tampoc moure's. De la mateixa manera argumentava contra la teoria d'Anaxímenes de la condensació i rarefacció ( [1] veg. citació), i declarava en ser incorpori (sense sôma), perquè no té parts ni pot dividir-se.
Aristòtil li va combatre amb duresa declarant que tot el seu pensament era una sèrie de deduccions que procedien d'un absurd inicial i que, a més, es basava sovint en fal·làcies. (Metafísica, 986b; Física, 185a, 186a; Refutacions sofístiques, 167b, 181a.)
<references>
- ↑ «no existeix més plenament en una direcció, la qual cosa impediria la seva cohesió (o l'ésser continu), ni més feblement en una altra, sinó que tot està ple del que és.»
Melissos de Samos, (citat de W.K.C. Guthrie, Historia de la filosofía griega, Gredos, Madrid vol. II, p. 116).