Diferència entre revisions de la pàgina «Chwistek, Leon»
De Wikisofia
m (bot: - es dearrolló en + es va desenvolupar en) |
|||
| (Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Chwistek | |Cognom=Chwistek | ||
}} | }} | ||
| − | Pintor constructivista, teòric de l'art i filòsof especialitzat en lògica. Com a lògic va estar vinculat a l'escola de Varsòvia. Va néixer a Zakopane (Polònia) el 13 de juny de 1884 i va estudiar lògica, filosofia i matemàtiques | + | Pintor constructivista, teòric de l'art i filòsof especialitzat en lògica. Com a lògic va estar vinculat a l'escola de Varsòvia. Va néixer a Zakopane (Polònia) el 13 de juny de 1884 i va estudiar lògica, filosofia i matemàtiques a Cracovia, estudis que va compaginar amb la seva dedicació a les belles arts. Es va doctorar en 1906, i va obtenir una beca que li va permetre ampliar estudis a l'estranger. Va assistir a cursos impartits per [[Autor:Hilbert, David|Hilbert]] i per [[Autor:Poincaré, J. Henri|Poincaré]]. Després de la Primera Guerra Mundial va obtenir una plaça com a professor a la universitat de Cracovia i en 1930 va obtenir una càtedra a la universitat de Lvov, on va ensenyar fins al començament de la Segona Guerra Mundial, moment en què va emigrar a la Unió Soviètica, on va prosseguir la seva investigació i va desenvolupar una activitat política de tipus [[Autor:Lenin, Vladimir Ilitch Ulianov|leninista]] en el Cercle Polonès de Moscou. Va morir a Barwicha (prop de Moscou el 20 d'agost de 1944). |
| − | En filosofia va ser un decidit partidari de les tesis [[marxisme|marxistes]] i de la lluita contra la metafísica [[irracionalisme|irracionalista]] tan en voga en la seva època. Però la seva activitat principal es va desenvolupar en l'àmbit de la [[lògica|lògica]], on, basant-se en [[Autor:Russell, Bertrand|Russell]], va estudiar el [[principi de no contradicció|principi de no contradicció]] i la [[tipus lògics, teoria dels|teoria de tipus]] orientada a eliminar la [[paradoxa|paradoxa]] de la teoria de [[lògica|classes]]. Va criticar l'ús d'axiomes d'existència en lògica i matemàtiques. El seu treball com a lògic li va | + | En filosofia va ser un decidit partidari de les tesis [[marxisme|marxistes]] i de la lluita contra la metafísica [[irracionalisme|irracionalista]] tan en voga en la seva època. Però la seva activitat principal es va desenvolupar en l'àmbit de la [[lògica|lògica]], on, basant-se en [[Autor:Russell, Bertrand|Russell]], va estudiar el [[principi de no contradicció|principi de no contradicció]] i la [[tipus lògics, teoria dels|teoria de tipus]] orientada a eliminar la [[paradoxa|paradoxa]] de la teoria de [[lògica|classes]]. Va criticar l'ús d'axiomes d'existència en lògica i matemàtiques. El seu treball com a lògic li va acostar a les posicions dels autors que formaven el cercle de Lvov-Varsòvia, com [[Autor:Ajdukiewicz, Kazimierz |Ajdukiewicz]], [[Autor:Lesniewski, Stanislaw|Leśniewski]], [[Autor:Kotarbinski, Tadeusz|Kotarbinski]], [[Autor:Tarski, Alfred|Tarski]], [[Autor:Lukasiewicz,_Jan|Lukasiewicz]] i uns altres, encara que la seva personalitat excèntrica i antiacadèmica li va allunyar del cercle pròpiament dit. |
Entre les seves obres destaquen: ''La pluralitat de realitats ''(1921), ''Els límits de la ciència: metodologia de la lògica i de les ciències exactes ''(1935), ''Mètode general de les ciències positives ''(1946) i ''L'esperit de la semàntica'' (1946). En 1986 es va publicar la correspondència que va mantenir amb Russell. | Entre les seves obres destaquen: ''La pluralitat de realitats ''(1921), ''Els límits de la ciència: metodologia de la lògica i de les ciències exactes ''(1935), ''Mètode general de les ciències positives ''(1946) i ''L'esperit de la semàntica'' (1946). En 1986 es va publicar la correspondència que va mantenir amb Russell. | ||
Revisió de 15:32, 13 juny 2018
Avís: El títol a mostrar «Leon Chwistek» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Chwistek, Leon».
Pintor constructivista, teòric de l'art i filòsof especialitzat en lògica. Com a lògic va estar vinculat a l'escola de Varsòvia. Va néixer a Zakopane (Polònia) el 13 de juny de 1884 i va estudiar lògica, filosofia i matemàtiques a Cracovia, estudis que va compaginar amb la seva dedicació a les belles arts. Es va doctorar en 1906, i va obtenir una beca que li va permetre ampliar estudis a l'estranger. Va assistir a cursos impartits per Hilbert i per Poincaré. Després de la Primera Guerra Mundial va obtenir una plaça com a professor a la universitat de Cracovia i en 1930 va obtenir una càtedra a la universitat de Lvov, on va ensenyar fins al començament de la Segona Guerra Mundial, moment en què va emigrar a la Unió Soviètica, on va prosseguir la seva investigació i va desenvolupar una activitat política de tipus leninista en el Cercle Polonès de Moscou. Va morir a Barwicha (prop de Moscou el 20 d'agost de 1944).
En filosofia va ser un decidit partidari de les tesis marxistes i de la lluita contra la metafísica irracionalista tan en voga en la seva època. Però la seva activitat principal es va desenvolupar en l'àmbit de la lògica, on, basant-se en Russell, va estudiar el principi de no contradicció i la teoria de tipus orientada a eliminar la paradoxa de la teoria de classes. Va criticar l'ús d'axiomes d'existència en lògica i matemàtiques. El seu treball com a lògic li va acostar a les posicions dels autors que formaven el cercle de Lvov-Varsòvia, com Ajdukiewicz, Leśniewski, Kotarbinski, Tarski, Lukasiewicz i uns altres, encara que la seva personalitat excèntrica i antiacadèmica li va allunyar del cercle pròpiament dit.
Entre les seves obres destaquen: La pluralitat de realitats (1921), Els límits de la ciència: metodologia de la lògica i de les ciències exactes (1935), Mètode general de les ciències positives (1946) i L'esperit de la semàntica (1946). En 1986 es va publicar la correspondència que va mantenir amb Russell.
