Diferència entre revisions de la pàgina «Substrat»
De Wikisofia
m (bot: -per poder +per a poder) |
m (bot: - canvi, això és, + canvi, és a dir,) |
||
| (2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del llatí ''substratum'', de ''substerno'', estendre sota, literalment el que està posat per sota)</small> | <small>(del llatí ''substratum'', de ''substerno'', estendre sota, literalment el que està posat per sota)</small> | ||
| − | Traducció llatina del terme grec ''hipokeimenon'' ([[Grec::ὑποκείμενον]]), i que en la filosofia d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] s'aplica, en el sentit de [[subjecte |subjecte]] | + | Traducció llatina del terme grec ''hipokeimenon'' ([[Grec::ὑποκείμενον]]), i que en la filosofia d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] s'aplica, en el sentit de [[subjecte |subjecte]] (de ''subiectum'', que ve a tenir el mateix significat) a la [[matèria|matèria]] que suporta la forma durant el canvi ([[Recurs:cita Aristòtil 11|veg. citació]]), i també a la [[substància|substància]], que és el suport de les qualitats o formes accidentals, amb el significat, en aquest últim cas, d'«allò que no s'afirma de res», però del que s'afirmen les altres coses ([[Recurs:Cita d'Aristòtil 3|veg. citació]]). És aquell principi que Aristòtil creu necessari per a poder explicar el canvi, és a dir, perquè l'adquisició i privació d'una [[forma|forma]] sigui possible a partir de l'existència d'un element permanent, i no merament des de l'ésser al no-ser, i al revés, com sostenia Parmènides. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 13:24, 4 juny 2018
(del llatí substratum, de substerno, estendre sota, literalment el que està posat per sota)
Traducció llatina del terme grec hipokeimenon (ὑποκείμενον), i que en la filosofia d'Aristòtil s'aplica, en el sentit de subjecte (de subiectum, que ve a tenir el mateix significat) a la matèria que suporta la forma durant el canvi (veg. citació), i també a la substància, que és el suport de les qualitats o formes accidentals, amb el significat, en aquest últim cas, d'«allò que no s'afirma de res», però del que s'afirmen les altres coses (veg. citació). És aquell principi que Aristòtil creu necessari per a poder explicar el canvi, és a dir, perquè l'adquisició i privació d'una forma sigui possible a partir de l'existència d'un element permanent, i no merament des de l'ésser al no-ser, i al revés, com sostenia Parmènides.