Diferència entre revisions de la pàgina «Anomia»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "consciencia" a "consciència") |
m (bot: - social, això és, + social, és a dir,) |
||
(6 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | (del grec νόμος, ''nómos'', llei, i la partícula privativa ''a'', sense llei) En el seu sentit etimològic i general, «absència de normes». En sentit més específic, és un terme introduït en la [[sociologia|sociologia]] moderna per [[Autor:Durkheim, Émile|Durkheim]], que es refereix a la condició en què es troba la [[societat|societat]] que no ha regulat degudament amb lleis una situació concreta, especialment si existeixen normes contradictòries. La considera una fallada o ruptura de solidaritat de la societat en el seu trànsit de la «solidaritat mecànica», o «per semblances», pròpia de les societats primitives, a la «solidaritat orgànica», pròpia d'institucions, que ha de ser la característica de les societats modernes i civilitzades. | + | <small>(del grec νόμος, ''nómos'', llei, i la partícula privativa ''a'', sense llei)</small> |
+ | |||
+ | En el seu sentit etimològic i general, «absència de normes». En sentit més específic, és un terme introduït en la [[sociologia|sociologia]] moderna per [[Autor:Durkheim, Émile|Durkheim]], que es refereix a la condició en què es troba la [[societat|societat]] que no ha regulat degudament amb lleis una situació concreta, especialment si existeixen normes contradictòries. La considera una fallada o ruptura de solidaritat de la societat en el seu trànsit de la «solidaritat mecànica», o «per semblances», pròpia de les societats primitives, a la «solidaritat orgànica», pròpia d'institucions, que ha de ser la característica de les societats modernes i civilitzades. Un exemple de situació anòmica és una ''divisió del treball anòmala'', en què existeix esclavitud o explotació, i de cap manera solidaritat, i que pot portar a la guerra de classes. Un altre exemple d'anomia és l'anomenat ''suïcidi anòmic'', tercer tipus dels quatre que distingeix: el que es produeix per greus pertorbacions de l'ordre social, com, per exemple, una profunda depressió econòmica. Per a Robert Merton, deixeble de Parsons, l'anomia prové del desajustament entre l'[[estructura|estructura]] social i la [[consciència|consciència]] cultural, sobretot quan hi ha [[contradicció|contradicció]] entre les [[norma|normes]] escrites i les exigències socials noves, i la vincula a la ''desviació'' social, és a dir, a l'existència de models de [[conducta|conducta]] marginals o no permesos. | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Sociologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Sociologia}}{{InfoWiki}} |
Revisió de 13:21, 4 juny 2018
(del grec νόμος, nómos, llei, i la partícula privativa a, sense llei)
En el seu sentit etimològic i general, «absència de normes». En sentit més específic, és un terme introduït en la sociologia moderna per Durkheim, que es refereix a la condició en què es troba la societat que no ha regulat degudament amb lleis una situació concreta, especialment si existeixen normes contradictòries. La considera una fallada o ruptura de solidaritat de la societat en el seu trànsit de la «solidaritat mecànica», o «per semblances», pròpia de les societats primitives, a la «solidaritat orgànica», pròpia d'institucions, que ha de ser la característica de les societats modernes i civilitzades. Un exemple de situació anòmica és una divisió del treball anòmala, en què existeix esclavitud o explotació, i de cap manera solidaritat, i que pot portar a la guerra de classes. Un altre exemple d'anomia és l'anomenat suïcidi anòmic, tercer tipus dels quatre que distingeix: el que es produeix per greus pertorbacions de l'ordre social, com, per exemple, una profunda depressió econòmica. Per a Robert Merton, deixeble de Parsons, l'anomia prové del desajustament entre l'estructura social i la consciència cultural, sobretot quan hi ha contradicció entre les normes escrites i les exigències socials noves, i la vincula a la desviació social, és a dir, a l'existència de models de conducta marginals o no permesos.