Diferència entre revisions de la pàgina «Pressupòsit»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} En general, suposat o suposició d'un discurs o d'una argumentació. Pot entendre's en sentit positiu o negatiu. En el primer sentit,...».) |
m (bot: - Veure pressuposició + Vegeu pressuposició) |
||
| (4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | En general, suposat o suposició d'un discurs o d'una [[ | + | En general, suposat o suposició d'un discurs o d'una [[argument |argumentació]]. Pot entendre's en sentit positiu o negatiu. En el primer sentit, és una existència semàntica i pragmàtica de tot acte de llenguatge, o [[parla|parla]], que ha de fer-se dins d'un [[context|context]] i també amb un context previ. En el segon sentit, equival a [[prejudici|prejudici]] i contra ell es dirigeix tota activitat critica i reflexiva. |
[[File:husserl5.gif|thumb|Husserl]] | [[File:husserl5.gif|thumb|Husserl]] | ||
| − | Tradicionalment, la filosofia es defineix com un saber sense pressupostos en el sentit que no part, com sí fan les ciències, de cap certesa suposada o pressuposta, o de cap contingut objectiu del coneixement que hagi de suposar-se amb anterioritat a l'exercici mateix de la reflexió; qualsevol coneixement, i fins al [[criteri|criteri]] mateix del que es considera coneixement, pot sotmetre's a discussió [[crítica|crítica]] en una reflexió filosòfica. Però la filosofia no manca de pressupostos en el sentit que, igual que tot [[discurs|discurs]], part d'un context previ que la fa comprensible; [[Autor:Plató|Plató]] i [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] parlen del sentiment d'[[admiració|admiració]] com a pressupost del preguntar per les coses. | + | Tradicionalment, la filosofia es defineix com un saber sense pressupostos en el sentit que no part, com sí que fan les ciències, de cap certesa suposada o pressuposta, o de cap contingut objectiu del coneixement que hagi de suposar-se amb anterioritat a l'exercici mateix de la reflexió; qualsevol coneixement, i fins al [[criteri|criteri]] mateix del que es considera coneixement, pot sotmetre's a discussió [[crítica|crítica]] en una reflexió filosòfica. Però la filosofia no manca de pressupostos en el sentit que, igual que tot [[discurs|discurs]], part d'un context previ que la fa comprensible; [[Autor:Plató|Plató]] i [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] parlen del sentiment d'[[admiració|admiració]] com a pressupost del preguntar per les coses. El [[dubte metòdic|dubte metòdic]], però radical i hiperbòlica, de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] part del pressupost de «si per ventura hi ha alguna veritat que pugui conèixer-se amb certesa». En aquest sentit [[Autor:Collingwood, Robin Georg|Collingwood]] definia la [[metafísica|metafísica]] com la indagació dels ''pressupostos'' absoluts. [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]], per part seva, va concebre la [[fenomenologia|fenomenologia]] com a punt de partida per a l'elaboració d'una filosofia sense supòsits. |
| − | [[Pressuposició| | + | [[Pressuposició|Vegeu pressuposició]] |
Revisió de 22:48, 17 maig 2018
En general, suposat o suposició d'un discurs o d'una argumentació. Pot entendre's en sentit positiu o negatiu. En el primer sentit, és una existència semàntica i pragmàtica de tot acte de llenguatge, o parla, que ha de fer-se dins d'un context i també amb un context previ. En el segon sentit, equival a prejudici i contra ell es dirigeix tota activitat critica i reflexiva.
Tradicionalment, la filosofia es defineix com un saber sense pressupostos en el sentit que no part, com sí que fan les ciències, de cap certesa suposada o pressuposta, o de cap contingut objectiu del coneixement que hagi de suposar-se amb anterioritat a l'exercici mateix de la reflexió; qualsevol coneixement, i fins al criteri mateix del que es considera coneixement, pot sotmetre's a discussió crítica en una reflexió filosòfica. Però la filosofia no manca de pressupostos en el sentit que, igual que tot discurs, part d'un context previ que la fa comprensible; Plató i Aristòtil parlen del sentiment d'admiració com a pressupost del preguntar per les coses. El dubte metòdic, però radical i hiperbòlica, de Descartes part del pressupost de «si per ventura hi ha alguna veritat que pugui conèixer-se amb certesa». En aquest sentit Collingwood definia la metafísica com la indagació dels pressupostos absoluts. Husserl, per part seva, va concebre la fenomenologia com a punt de partida per a l'elaboració d'una filosofia sense supòsits.