Diferència entre revisions de la pàgina «Isomorfisme»
De Wikisofia
(millores de redacció) |
m (bot: - llengua. Veure [[teoria + llengua. Vegeu [[teoria) |
||
| (Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::ἴσος]], ''isos'', igual, i [[Grec::@DNZ]], ''morphé'', forma, estructura)</small> | <small>(del grec [[Grec::ἴσος]], ''isos'', igual, i [[Grec::@DNZ]], ''morphé'', forma, estructura)</small> | ||
| − | En [[lògica|lògica]] i en matemàtiques indica les relacions homogènia entre dues o més termes consistent en la correspondència entre terme i terme (aplicacions bijectives). S'aplica aquesta terminologia en la teoria de grups quan, donat un grup, cadascun dels seus elements (x1,x2,x3, etc.) és substituït a partir d'un model definit pels elements d'un altre grup. En general, designa la propietat dels [[sistema|sistemes]] que tenen la mateixa estructura. Un sistema, A, té idèntica estructura que un altre, B, amb | + | En [[lògica|lògica]] i en matemàtiques indica les relacions homogènia entre dues o més termes consistent en la correspondència entre terme i terme (aplicacions bijectives). S'aplica aquesta terminologia en la teoria de grups quan, donat un grup, cadascun dels seus elements (x1,x2,x3, etc.) és substituït a partir d'un model definit pels elements d'un altre grup. En general, designa la propietat dels [[sistema|sistemes]] que tenen la mateixa estructura. Un sistema, A, té idèntica estructura que un altre, B, amb la qual cosa A i B són isomòrfics o isomorfs, si i sols si existeix una correspondència un-a-un entre les propietats de A i B, de manera que a cada element de A en correspon un i sols un en B. Per això, dos sistemes isomòrfics tenen igual nombre d'elements, és a dir, posseeixen igual cardinalitat. La noció s'aplica, per exemple, a una [[teoria|teoria]] científica i al [[model|model]] o interpretació i representació d'aquesta teoria. De manera semblant pot dir-se que un mapa és isomorf al terreny que representa. En la història de la filosofia s'ha utilitzat aquesta noció per a afrontar el problema de la relació entre una entitat «real» i una entitat «representada» i, en particular, per a estudiar les relacions entre pensament, llenguatge i realitat. Així, [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]] va defensar una teoria d'un cert isomorfisme entre llenguatge i realitat. |
En [[biologia, filosofia de la|biologia]] s'aplica a les semblances que es deuen a un avantpassat comú immediat. Quan aquest antecessor no és immediat, les semblances es diuen ''paral·lelisme''. Aquests conceptes biològics solen aplicar-se a l'explicació [[evolució |evolutiva]] del ''homo sapiens''. Des d'una altra perspectiva, [[Autor:Köhler, Wolfgang|W. Köhler]] va suposar un ampli isomorfisme entre la [[psicologia|psicologia]] i la fisiologia. | En [[biologia, filosofia de la|biologia]] s'aplica a les semblances que es deuen a un avantpassat comú immediat. Quan aquest antecessor no és immediat, les semblances es diuen ''paral·lelisme''. Aquests conceptes biològics solen aplicar-se a l'explicació [[evolució |evolutiva]] del ''homo sapiens''. Des d'una altra perspectiva, [[Autor:Köhler, Wolfgang|W. Köhler]] va suposar un ampli isomorfisme entre la [[psicologia|psicologia]] i la fisiologia. | ||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
En glossemàtica indica la semblança estructural entre els aspectes fònics i semàntics d'una llengua. | En glossemàtica indica la semblança estructural entre els aspectes fònics i semàntics d'una llengua. | ||
| − | + | Vegeu [[teoria general dels sistemes|teoria general dels sistemes]] [[homologia|homologia]], [[veritat com a adequació|adequació, veritat com]]. | |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 22:47, 17 maig 2018
(del grec ἴσος, isos, igual, i @DNZ, morphé, forma, estructura)
En lògica i en matemàtiques indica les relacions homogènia entre dues o més termes consistent en la correspondència entre terme i terme (aplicacions bijectives). S'aplica aquesta terminologia en la teoria de grups quan, donat un grup, cadascun dels seus elements (x1,x2,x3, etc.) és substituït a partir d'un model definit pels elements d'un altre grup. En general, designa la propietat dels sistemes que tenen la mateixa estructura. Un sistema, A, té idèntica estructura que un altre, B, amb la qual cosa A i B són isomòrfics o isomorfs, si i sols si existeix una correspondència un-a-un entre les propietats de A i B, de manera que a cada element de A en correspon un i sols un en B. Per això, dos sistemes isomòrfics tenen igual nombre d'elements, és a dir, posseeixen igual cardinalitat. La noció s'aplica, per exemple, a una teoria científica i al model o interpretació i representació d'aquesta teoria. De manera semblant pot dir-se que un mapa és isomorf al terreny que representa. En la història de la filosofia s'ha utilitzat aquesta noció per a afrontar el problema de la relació entre una entitat «real» i una entitat «representada» i, en particular, per a estudiar les relacions entre pensament, llenguatge i realitat. Així, Wittgenstein va defensar una teoria d'un cert isomorfisme entre llenguatge i realitat.
En biologia s'aplica a les semblances que es deuen a un avantpassat comú immediat. Quan aquest antecessor no és immediat, les semblances es diuen paral·lelisme. Aquests conceptes biològics solen aplicar-se a l'explicació evolutiva del homo sapiens. Des d'una altra perspectiva, W. Köhler va suposar un ampli isomorfisme entre la psicologia i la fisiologia.
En química es denominen isomorfes aquelles substàncies de diferent composició química però igual forma cristal·lina.
En glossemàtica indica la semblança estructural entre els aspectes fònics i semàntics d'una llengua.
Vegeu teoria general dels sistemes homologia, adequació, veritat com.