Diferència entre revisions de la pàgina «Enunciats protocol·laris»
De Wikisofia
m (bot: -per designar +per a designar) |
m (bot: - ciència. Veure [[enunciat + ciència. Vegeu [[enunciat) |
||
Línia 6: | Línia 6: | ||
Carnap deia que havien de formular-se en un llenguatge «fenomènic», «primer», o «vivencial». [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]] els denomina «clàusules protocol·làries» i exigeix que elles siguin també contrastables, ja que no poden admetre's enunciats últims en la ciència. | Carnap deia que havien de formular-se en un llenguatge «fenomènic», «primer», o «vivencial». [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]] els denomina «clàusules protocol·làries» i exigeix que elles siguin també contrastables, ja que no poden admetre's enunciats últims en la ciència. | ||
− | + | Vegeu [[enunciat de base |enunciats bàsics.]] | |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió de 22:35, 17 maig 2018
(del grec πρωτόκολλον, de πρώτος, protos, primer, i κολλο, kollo, pegar: en terminologia legal, primer document pegat juntament amb uns altres, que identificava el contingut o tema dels altres)
Concepte ideat per R. Carnap, equivalent al d'enunciat observacional,i al de proposició atòmica, per a designar, seguint la imatge que suscitava l'origen del nom, a aquell enunciat amb el qual es descriu una observació bàsica sobre la qual es funda una hipòtesi. Per exemple: «aquí, ara, blau». Havien de ser els fonaments de l'experiència intersubjectiva. Neurath els descriu com a registres d'una observació feta en laboratori (Exemple: Protocol d'Otto a les 3 h 17 m: [El pensament verbal d'Otto a les 3 h 16 m era: (A les 3 h 15 m hi havia una taula a l'habitació, percebuda per Otto)]).
Carnap deia que havien de formular-se en un llenguatge «fenomènic», «primer», o «vivencial». Popper els denomina «clàusules protocol·làries» i exigeix que elles siguin també contrastables, ja que no poden admetre's enunciats últims en la ciència.
Vegeu enunciats bàsics.