El que és donat

 (del llatí datum, de dare, donar)

Genèricament, els aspectes del món que s'ofereixen als sentits. En principi ha de suposar-se que el que és donat és exterior al subjecte i independent d'ell i allò al que es remet en definitiva el coneixement. La prioritat del que és donat respecte del sentit, percebut o pensat és inqüestionable; d'una altra forma no hi hauria veritable coneixement. Però el problema és com cal entendre aquesta prioritat i independència del que és donat respecte del subjecte, de manera que el que anomenem donat sigui immune, si ho pot ser, a tota elaboració i interpretació feta per la consciència que sent, percep o pensa, i fins a quin punt «el que eś donat» és diferent del merament «existent». Per Kant, «el que és donat» és la matèria de la intuïció sensible, per oposició al que el subjecte «posa» o «imposa» com a forma; el tot que constitueix matèria i forma és la sensació; sense l'organització de la forma res informe podria ser conegut per la sensibilitat de l'home.

Vegeu dades sensorials, fet, sense data, verum ipsum factum.