Diferència entre revisions de la pàgina «Paradoxa del barber»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Paradoxa proposta per Bertrand Russell, que l'atribueix en 1918 a una font anònima, per divulgar la seva...».) |
m (bot: - 1901. La hi considera + 1901. Se la considera) |
||
| (5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | [[paradoxa|Paradoxa]] proposta per [[Autor:Russell, Bertrand|Bertrand Russell]], que l'atribueix en 1918 a una font anònima, per divulgar la seva anterior paradoxa sobre conjunts, coneguda amb el nom de [[paradoxa de Russell|paradoxa de Russell]] de 1901. | + | [[paradoxa|Paradoxa]] proposta per [[Autor:Russell, Bertrand|Bertrand Russell]], que l'atribueix en 1918 a una font anònima, per a divulgar la seva anterior paradoxa sobre conjunts, coneguda amb el nom de [[paradoxa de Russell|paradoxa de Russell]] de 1901. Se la considera com una pseudoparadoja, o més aviat com un [[dilema|dilema]] que reflecteix una situació impossible. |
Es formula de la següent manera: En un recòndit poble, envoltat d'altes muntanyes i profunds abismes, el barber afaita a tots i només a aquells habitants del poble que no s'afaiten a si mateixos. Qui afaita, llavors, al barber? Si s'afaita, llavors no s'afaita; si no s'afaita, llavors s'afaita. | Es formula de la següent manera: En un recòndit poble, envoltat d'altes muntanyes i profunds abismes, el barber afaita a tots i només a aquells habitants del poble que no s'afaiten a si mateixos. Qui afaita, llavors, al barber? Si s'afaita, llavors no s'afaita; si no s'afaita, llavors s'afaita. | ||
| − | La conclusió paradoxal es resol després d'observar que és impossible que existeixi un barber d'aquestes característiques que es manifesten [[contradictoris|contradictòries]]. La història no pot ser veritable, ja que és contradictòria([[Recurs:Quine: paradoxa del barber| | + | La conclusió paradoxal es resol després d'observar que és impossible que existeixi un barber d'aquestes característiques que es manifesten [[contradictoris|contradictòries]]. La història no pot ser veritable, ja que és contradictòria ([[Recurs:Quine: paradoxa del barber|veg. text]]), de la mateixa manera que l'[[enunciat|enunciat]] amb què es descriu la paradoxa no és un veritable enunciat, perquè és veritable i fals alhora. |
{{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 10:58, 7 feb 2018
Paradoxa proposta per Bertrand Russell, que l'atribueix en 1918 a una font anònima, per a divulgar la seva anterior paradoxa sobre conjunts, coneguda amb el nom de paradoxa de Russell de 1901. Se la considera com una pseudoparadoja, o més aviat com un dilema que reflecteix una situació impossible.
Es formula de la següent manera: En un recòndit poble, envoltat d'altes muntanyes i profunds abismes, el barber afaita a tots i només a aquells habitants del poble que no s'afaiten a si mateixos. Qui afaita, llavors, al barber? Si s'afaita, llavors no s'afaita; si no s'afaita, llavors s'afaita.
La conclusió paradoxal es resol després d'observar que és impossible que existeixi un barber d'aquestes característiques que es manifesten contradictòries. La història no pot ser veritable, ja que és contradictòria (veg. text), de la mateixa manera que l'enunciat amb què es descriu la paradoxa no és un veritable enunciat, perquè és veritable i fals alhora.