Diferència entre revisions de la pàgina «Vitoria, Francisco de»
De Wikisofia
m (bot: - l'ordre dels + l'orde dels) |
m (bot: - representants del [[humanisme|humanism + representants de l'[[humanisme|humanism) |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
}} | }} | ||
− | Filòsof i teòleg espanyol, nascut a Vitòria (Àlaba), reconegut com el fundador del [[dret internacional|dret internacional]] i, juntament amb [[Autor:Erasme de Rotterdam, Desideri|Erasme de Rotterdam]], un dels principals representants | + | Filòsof i teòleg espanyol, nascut a Vitòria (Àlaba), reconegut com el fundador del [[dret internacional|dret internacional]] i, juntament amb [[Autor:Erasme de Rotterdam, Desideri|Erasme de Rotterdam]], un dels principals representants de l'[[humanisme|humanisme]] cristià. Va ingressar de jove en l'orde dels dominics i va estudiar a París. Va ensenyar teologia a París, Valladolid i Salamanca. A part d'edicions i pròlegs a obres d'altres autors, les seves obres més conegudes són anotacions de classe o resums especials d'anotacions, coneguts amb el nom de ''relectiones ''o repeticions:'' De potestate civili'', ''De potestate Ecclesiae prior'', ''De potestate Ecclesiae posterior'','' De potestate papae et concilii ''i, especialment, ''De lege ''(trad. castellana: ''La llei'', Reus, Madrid 1995.), ''D'Indis'' i ''De iure belli''. En aquest conjunt d'obres jurídiques, morals i polítiques, desenvolupa una teoria de la [[societat|societat]], la naturalesa de la qual, objectius, finalitats i principi d'autoritat s'inspiren en la doctrina aristotèlica de l'origen natural. La seva aportació jurídica més nova és el llavors anomenat ''ius gentium'', o dret internacional, barreja de [[dret natural|dret natural]] i de costums i tractats jurídics entre països, interpretat a la sola llum de la [[raó|raó]]. A aquesta nova teoria del dret natural dels pobles (a la seva existència, independència, igualtat, sobirania, lliure comunicació i comerç) s'afegeix la de la submissió obligada del sobirà a les seves pròpies lleis; ambdues teories, fundades en un concepte naixent de sobirania popular, xocaven amb la pràctica política de l'imperi espanyol, colonialista i absolutista, però es van ser obrint camí entre els juristes europeus. |
En 1926 es va fundar l'Associació Francisco de Vitòria, orientada a la difusió de les idees jurídiques i polítiques d'aquest autor. | En 1926 es va fundar l'Associació Francisco de Vitòria, orientada a la difusió de les idees jurídiques i polítiques d'aquest autor. |
Revisió del 00:07, 6 feb 2018
Avís: El títol a mostrar «Francisco de Vitòria» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Vitoria, Francisco de».
Filòsof i teòleg espanyol, nascut a Vitòria (Àlaba), reconegut com el fundador del dret internacional i, juntament amb Erasme de Rotterdam, un dels principals representants de l'humanisme cristià. Va ingressar de jove en l'orde dels dominics i va estudiar a París. Va ensenyar teologia a París, Valladolid i Salamanca. A part d'edicions i pròlegs a obres d'altres autors, les seves obres més conegudes són anotacions de classe o resums especials d'anotacions, coneguts amb el nom de relectiones o repeticions: De potestate civili, De potestate Ecclesiae prior, De potestate Ecclesiae posterior, De potestate papae et concilii i, especialment, De lege (trad. castellana: La llei, Reus, Madrid 1995.), D'Indis i De iure belli. En aquest conjunt d'obres jurídiques, morals i polítiques, desenvolupa una teoria de la societat, la naturalesa de la qual, objectius, finalitats i principi d'autoritat s'inspiren en la doctrina aristotèlica de l'origen natural. La seva aportació jurídica més nova és el llavors anomenat ius gentium, o dret internacional, barreja de dret natural i de costums i tractats jurídics entre països, interpretat a la sola llum de la raó. A aquesta nova teoria del dret natural dels pobles (a la seva existència, independència, igualtat, sobirania, lliure comunicació i comerç) s'afegeix la de la submissió obligada del sobirà a les seves pròpies lleis; ambdues teories, fundades en un concepte naixent de sobirania popular, xocaven amb la pràctica política de l'imperi espanyol, colonialista i absolutista, però es van ser obrint camí entre els juristes europeus.
En 1926 es va fundar l'Associació Francisco de Vitòria, orientada a la difusió de les idees jurídiques i polítiques d'aquest autor.