Autor:Spengler, Oswald

Filòsof alemany. Va néixer a Blankenburg. Va estudiar matemàtiques, economia i ciències naturals en Munic, Berlín i Halle. Es va doctorar amb una tesi sobre Heràclit. Va exercir com a professor de matemàtiques en l'institut de batxillerat Heirinch Herz d'Hamburg, però aviat va abandonar l'ensenyament per a dedicar-se plenament a la seva obra. En 1918 va publicar la primera part de la seva obra fonamental, La decadència d'occident, que havia escrit poc abans de la Primera Guerra Mundial (la segona part de la qual es va publicar en 1922) i en la qual exposa les línies mestres de la seva concepció de la filosofia de la història.

Molt influït per la filosofia d'Heràclit, Nietzsche, Goethe i Dilthey, i integrat en els corrents irracionalistes i biologistes, va elaborar una filosofia de la història en la qual interpreta el desenvolupament històric com el desenvolupament d'un organisme biològic sotmès, com tot organisme, a unes fases de naixement, creixement, maduració i decadència, que Spengler organitza en quatre estadis als quals dóna els noms de les estacions de l'any. Així, segons ell, totes les cultures passen per:

1. una etapa místic-mítica (primavera);
2. una etapa de racionalització del mític i místic, amb l'aparició de la filosofia i de les ciències (estiu);
3. una tercera etapa de confiança plena en la raó, o període il·lustrat (tardor) i, finalment,
4. una època de decadència dominada per idees materialistes i escèptiques, en la qual la cultura s'ha degradat en mera civilització (hivern).

Encara que cadascuna de les cultures és diferent, Spengler assenyala abundants analogies i isomorfismes entre unes i unes altres per a il·lustrar els seus diferents graus de desenvolupament o decadència. A més, caracteritza a les diferents cultures que analitza de manera que considera que la cultura grega estava dominada per una ànima apol·línea, l'àrab per una ànima màgica i l'occidental per una ànima fàustica.

Com a mètode per a estudiar aquesta evolució històrica Spengler rebutja els propis de les ciències de la naturalesa, ja que sosté l'estricta especificitat dels fenòmens culturals, irreductibles als models usats per l'explicació científica. Així, si la intel·ligència està adaptada per a l'estudi del mort, de la realitat inorgànica, del món esdevingut i estàtic, a través de la lògica i de la matematització que paralitzen el real, la història i el desenvolupament de les cultures només pot estudiar-se a partir de l'experiència viscuda (l'Erlebnis) i de la intuïció, únic instrument capaç d'apropar-nos al coneixement de la llei orgànica que les regeix.

Analitzant la cultura occidental, Spengler diagnostica que estem assistint a la seva total decadència, ja que ha arribat a l'etapa de mera civilització, caracteritzada especialment per la crisi de la religió –que és, segons ell, l'ànima de tota cultura–, la manifestació de la qual més evident és el predomini de la democràcia i del socialisme, és a dir, el triomf dels diners sobre tots els valors (crisis dels valors que havia pronosticat Nietzsche), encara que pensa que, sota la direcció fèrria d'Alemanya, àdhuc és possible un imperi mundial. Bona part de les seves tesis van ser adoptades pels ideòlegs del nazisme, concepció política a la qual Spengler era proper, encara que va ser crític respecte d'alguns aspectes d'aquesta doctrina i es va manifestar contrari al racisme.

• Bibliografia:Obres principals d'Oswald Spengler