Diferència entre revisions de la pàgina «Avenarius, Richard»
De Wikisofia
m (bot: - tot quant no + tot el que no) |
m (bot: - de la «experiència + de l'«experiència) |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Avenarius | |Cognom=Avenarius | ||
}} | }} | ||
− | Filòsof alemany, nascut a París; va ser professor de filosofia en Leipzig i Zuric. Juntament amb [[Autor:Mach, Ernst|Ernst Mach]], encara que independentment d'ell, és fundador de l'[[empiriocriticisme|empiriocriticisme]], una filosofia [[positivisme|positivista]] que vol ser rigorosament científica i amb la qual persegueix l'objectiu d'aconseguir un «concepte natural de món», partint de | + | Filòsof alemany, nascut a París; va ser professor de filosofia en Leipzig i Zuric. Juntament amb [[Autor:Mach, Ernst|Ernst Mach]], encara que independentment d'ell, és fundador de l'[[empiriocriticisme|empiriocriticisme]], una filosofia [[positivisme|positivista]] que vol ser rigorosament científica i amb la qual persegueix l'objectiu d'aconseguir un «concepte natural de món», partint de l'«experiència pura», tal com exposa en la seva obra fonamental ''Crítica de l'experiència pura'' (2 vols., 1888-1890). Es tracta d'una [[experiència|experiència]] totalment lliure d'interpretacions [[metafísica|metafísiques]], i entesa com una reacció vital d'un organisme al seu ambient. El coneixement és, en efecte, una funció vital d'adaptació a l'ambient i no permet diferenciar entre el físic i el psíquic, o entre [[ment|ment]] i [[matèria|matèria]]. Influït per l'[[empirisme|empirisme]] anglès, és un precursor del [[neopositivisme|neopositivisme]]. Va defensar un [[economia del pensament|principi d'economia]] del pensament, segons el qual cal eliminar d'un enunciat tot el que no sigui experiència. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=AVENARI.gif | |Imatge=AVENARI.gif |
Revisió de 18:53, 4 nov 2017
Avís: El títol a mostrar «Richard Avenarius» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Avenarius, Richard».
Filòsof alemany, nascut a París; va ser professor de filosofia en Leipzig i Zuric. Juntament amb Ernst Mach, encara que independentment d'ell, és fundador de l'empiriocriticisme, una filosofia positivista que vol ser rigorosament científica i amb la qual persegueix l'objectiu d'aconseguir un «concepte natural de món», partint de l'«experiència pura», tal com exposa en la seva obra fonamental Crítica de l'experiència pura (2 vols., 1888-1890). Es tracta d'una experiència totalment lliure d'interpretacions metafísiques, i entesa com una reacció vital d'un organisme al seu ambient. El coneixement és, en efecte, una funció vital d'adaptació a l'ambient i no permet diferenciar entre el físic i el psíquic, o entre ment i matèria. Influït per l'empirisme anglès, és un precursor del neopositivisme. Va defensar un principi d'economia del pensament, segons el qual cal eliminar d'un enunciat tot el que no sigui experiència.