Diferència entre revisions de la pàgina «Autoritarisme»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "[[lliberteu" a "[[llibertat") |
m (bot: - pocs.Perquè no + pocs. Perquè no) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Terme que, en contextos sociopolítics, s'aplica a aquelles formes de govern que, sense ser règims totalitaris, es basen en el poder d'un o de pocs.Perquè no exigeixen la lliure acceptació dels ciutadans, no són governs democràtics, encara que existeixin mesures institucionals que mitiguin el caràcter personalista del govern i el control que aquest estableix sobre els individus, com són parlaments, corrents d'opinió, certes [[llibertat|llibertats]] públiques, etc. Aquests règims obeeixen a un tipus de [[personalitat|personalitat]] definida: la [[personalitat autoritària|personalitat autoritària]]. | + | Terme que, en contextos sociopolítics, s'aplica a aquelles formes de govern que, sense ser règims totalitaris, es basen en el poder d'un o de pocs. Perquè no exigeixen la lliure acceptació dels ciutadans, no són governs democràtics, encara que existeixin mesures institucionals que mitiguin el caràcter personalista del govern i el control que aquest estableix sobre els individus, com són parlaments, corrents d'opinió, certes [[llibertat|llibertats]] públiques, etc. Aquests règims obeeixen a un tipus de [[personalitat|personalitat]] definida: la [[personalitat autoritària|personalitat autoritària]]. |
Veure: [[autoritat|autoritat]]. | Veure: [[autoritat|autoritat]]. | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Sociologia}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Sociologia}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 21:57, 1 nov 2017
Terme que, en contextos sociopolítics, s'aplica a aquelles formes de govern que, sense ser règims totalitaris, es basen en el poder d'un o de pocs. Perquè no exigeixen la lliure acceptació dels ciutadans, no són governs democràtics, encara que existeixin mesures institucionals que mitiguin el caràcter personalista del govern i el control que aquest estableix sobre els individus, com són parlaments, corrents d'opinió, certes llibertats públiques, etc. Aquests règims obeeixen a un tipus de personalitat definida: la personalitat autoritària.
Veure: autoritat.