Diferència entre revisions de la pàgina «Analogia, argument d'»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "[[Inducció,_classes_de" a "[[Inducció,_classes_d'") |
m (bot: - analogia|analogia]].Del fet + analogia|analogia]]. Del fet) |
||
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | [[raonament|Raonament]] basat en la semblança, o [[analogia|analogia]].Del fet que dos o més coses comparteixen algunes característiques conegudes s'infereix que probablement comparteixen també una nova característica coneguda en algun d'ells. | + | [[raonament|Raonament]] basat en la semblança, o [[analogia|analogia]]. Del fet que dos o més coses comparteixen algunes característiques conegudes s'infereix que probablement comparteixen també una nova característica coneguda en algun d'ells. |
'''Exemple'''. | '''Exemple'''. | ||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
| − | Un dels problemes clàssics de la filosofia en què s'argumenta per analogia és el denominat [[altres ments, problema de les|problema de les altres ments]]: pel fet que els altres realitzen conductes externes que jo també realitzo com a expressió d'estats interns [[mental|mentals]], infereixo en els altres l'existència d'estats mentals anàlegs als meus ([[Recurs:Russell: argument d'analogia| | + | Un dels problemes clàssics de la filosofia en què s'argumenta per analogia és el denominat [[altres ments, problema de les|problema de les altres ments]]: pel fet que els altres realitzen conductes externes que jo també realitzo com a expressió d'estats interns [[mental|mentals]], infereixo en els altres l'existència d'estats mentals anàlegs als meus ([[Recurs:Russell: argument d'analogia|veg. text]]). És una de les [[Inducció,_classes_d'|classes d'inducció]]. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 21:57, 1 nov 2017
Raonament basat en la semblança, o analogia. Del fet que dos o més coses comparteixen algunes característiques conegudes s'infereix que probablement comparteixen també una nova característica coneguda en algun d'ells.
Exemple.
- La forma o esquema lògic d'un possible argument per analogia podria ser:
- a, b i c posseeixen les propietats F, G, H
- a i b posseeixen, a més, la propietat I
- ___________________________________________
- c posseeix també la propietat I
Un dels problemes clàssics de la filosofia en què s'argumenta per analogia és el denominat problema de les altres ments: pel fet que els altres realitzen conductes externes que jo també realitzo com a expressió d'estats interns mentals, infereixo en els altres l'existència d'estats mentals anàlegs als meus (veg. text). És una de les classes d'inducció.