Diferència entre revisions de la pàgina «Bodin, Jean»
De Wikisofia
m (bot: -va marxar +se'n va anar) |
m (bot: - República](1576). + República] (1576).) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Bodin | |Cognom=Bodin | ||
}} | }} | ||
| − | Jurista, [[humanisme|humanista]] i filòsof francès, nascut a Angers o a Anjou, primer teòric del concepte de sobirania. Després d'ingressar en l'ordre dels carmelites, se'n va anar a completar estudis a París on, coneixent la figura de Francesc I, va veure personificat en ella el poder del sobirà. Va desplegar la seva activitat a Tolosa de Llenguadoc i després a París, on va arribar a ser advocat del parlament. Les seves obres principals són: ''Methodus ad facilem historiarum cognitionem'' [Mètode per a una comprensió fàcil de la història] (1566) i ''Six livres de la république ''[Sis llibres sobre la República](1576). En aquesta obra es mostra defensor de la monarquia francesa, contra els seus oponents i conspiradors, com la millor forma de govern possible i en ella defineix la «sobirania» com «el poder absolut i perpetu de la república» i a l'Estat com «el govern just que s'exerceix amb un poder sobirà». El concepte de sobirania absoluta de Bodin representa la quinta essència de l'estat modern: és el poder públic i absolut, una ''plenitudo potestatis'', en la qual s'expressa la continuïtat de l'Estat. El sobirà, en l'[[estat|Estat]], no està sotmès a cap llei humana, i només ha de sotmetre's a la [[llei divina|llei divina]] i a la qual emana del [[dret natural|dret natural]]. | + | Jurista, [[humanisme|humanista]] i filòsof francès, nascut a Angers o a Anjou, primer teòric del concepte de sobirania. Després d'ingressar en l'ordre dels carmelites, se'n va anar a completar estudis a París on, coneixent la figura de Francesc I, va veure personificat en ella el poder del sobirà. Va desplegar la seva activitat a Tolosa de Llenguadoc i després a París, on va arribar a ser advocat del parlament. Les seves obres principals són: ''Methodus ad facilem historiarum cognitionem'' [Mètode per a una comprensió fàcil de la història] (1566) i ''Six livres de la république ''[Sis llibres sobre la República] (1576). En aquesta obra es mostra defensor de la monarquia francesa, contra els seus oponents i conspiradors, com la millor forma de govern possible i en ella defineix la «sobirania» com «el poder absolut i perpetu de la república» i a l'Estat com «el govern just que s'exerceix amb un poder sobirà». El concepte de sobirania absoluta de Bodin representa la quinta essència de l'estat modern: és el poder públic i absolut, una ''plenitudo potestatis'', en la qual s'expressa la continuïtat de l'Estat. El sobirà, en l'[[estat|Estat]], no està sotmès a cap llei humana, i només ha de sotmetre's a la [[llei divina|llei divina]] i a la qual emana del [[dret natural|dret natural]]. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Bodin.jpg | |Imatge=Bodin.jpg | ||
Revisió de 10:37, 19 oct 2017
Avís: El títol a mostrar «Jean Bodin» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Bodin, Jean».
Jurista, humanista i filòsof francès, nascut a Angers o a Anjou, primer teòric del concepte de sobirania. Després d'ingressar en l'ordre dels carmelites, se'n va anar a completar estudis a París on, coneixent la figura de Francesc I, va veure personificat en ella el poder del sobirà. Va desplegar la seva activitat a Tolosa de Llenguadoc i després a París, on va arribar a ser advocat del parlament. Les seves obres principals són: Methodus ad facilem historiarum cognitionem [Mètode per a una comprensió fàcil de la història] (1566) i Six livres de la république [Sis llibres sobre la República] (1576). En aquesta obra es mostra defensor de la monarquia francesa, contra els seus oponents i conspiradors, com la millor forma de govern possible i en ella defineix la «sobirania» com «el poder absolut i perpetu de la república» i a l'Estat com «el govern just que s'exerceix amb un poder sobirà». El concepte de sobirania absoluta de Bodin representa la quinta essència de l'estat modern: és el poder públic i absolut, una plenitudo potestatis, en la qual s'expressa la continuïtat de l'Estat. El sobirà, en l'Estat, no està sotmès a cap llei humana, i només ha de sotmetre's a la llei divina i a la qual emana del dret natural.